El dia que la cúmbia va arribar a Manresa

ManresaEls que no siguin habituals de la Fira Mediterrània de Manresa aquest any es poden haver endut una sorpresa. Potser han acabat en un concert del senegalès Cheikh Lô, escoltant les cúmbies de La Yegros o ballant sense fre música electropical. Sota la direcció artística del gironí David Ibáñez, la fira arriba a la seva divuitena edició expandint-se més enllà de l’àmbit geogràfic que li dóna nom.

El xoc és encara més fort si es compara amb les primeres edicions. El que va començar com una representació del folklore i de músiques d’arrel, sobretot catalanes, ara és un mercat de referència per a les músiques del món. En són una prova la cinquantena de directors de festivals de tot Europa que s’hi han trobat aquest cap de setmana. La Mediterrània encara està lluny del mercat de músiques del món de referència a Europa, el Womex, que té sis vegades més estands en la seva llotja professional. La diferència és que la fira alemanya està pensada sobretot per fer-hi negoci. És itinerant i aquest any té lloc a Budapest, la setmana vinent. La Mediterrània, en canvi, ha anat deixant pòsit a Manresa i el públic, com a Tàrrega amb el teatre, ha anat afinant l’oïda.

És per això que divendres a la nit hi havia públic per a tothom. L’aragonesa Carmen París fonia la seva veu amb la de la marroquina Nabyla Maan, en un espectacle en què compartien repertoris i tradicions musicals. A la pista de ball de la Sala El Sielu, un dels clàssics de la nit manresana, s’hi havien instal·lat cadires i no s’hi cabia. Silenci, respecte i atenció per descodificar cada una de les peces que van sonar, fins i tot un bolero.

A la mateixa hora, els banyolins Germà Negre volien fer el triple “salt immortal” -que dirien els Antònia Font- compartint escenari amb la Cobla Orquestra Selvatana i l’Esbart Dansaire Fontcoberta. Era l’estrena absoluta i se’n van sortir amb algunes esgarrinxades. Sobretot quan van versionar la cançó popular que suggereix que s’hauria de decapitar un Borbó. “Si el rei vol corona / corona que li darem. Que vinguin a Manresa, i el coll li tallarem!”, cantaven acompanyats d’una coreografia desconcertant.

La cobla es fusiona

Mentre l’opinió està encara dividida sobre si el tàndem inaugural format per la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona i el hip-hop de Kulbik Dance Company va ser enginyós o agafat pels pèls, avui arriba un nou round de fusió coblesca. Serà a les set del vespre, al Kursaal, en l’espectacle de cloenda, que commemora el 150è aniversari del compositor Enric Morera. Es recuperarà la primera obra de sarsuela catalana escrita per a cobla i veus, estrenada a la Garriga el 1914. En aquest cas, la Cobla Marinada de Badalona s’acompanyarà del cor ARSinNOVA i la Factoria Mascaró.

Així, la fira Mediterrània haurà transitat del hip-hop a la sarsuela amb la cobla de denominador comú. Agafin-se fort.