Publicitat
Publicitat

Els combats a Alep ja han afectat la valuosa ciutadella medieval davant la impotència internacional

La guerra amenaça el patrimoni de Síria

Conservacionistes i arqueòlegs adverteixen que els combats a Alep, que està considerada l'assentament habitat de manera continuada més antic del món, amenacen de danyar irreparablement l'impressionant llegat arquitectònic i cultural que diferents civilitzacions hi han deixat al llarg de 5.000 anys. Els míssils ja han destruït les portes de ferro massís de la immensa ciutadella medieval de la ciutat, adverteix Bonnie Burnham, presidenta de l'organització World Monuments Fund. Aquesta entitat ha col·laborat durant més d'una dècada amb la Fundació Aga Khan per a la cultura, el ministeri de Cultura sirià i arqueòlegs alemanys per excavar-la i restaurar-la.

Les forces del president Baixar al-Assad han bombardejant la ciutat i en els últims dies el seu exèrcit ha pres posicions a l'interior de la ciutadella. Segons les últimes cròniques, els intercanvis de foc amb els insurgents tenen lloc entre les espitlleres del castell. La ciutadella, fàcilment defensada perquè està construïda damunt d'un massís rocós, ha sigut un important punt estratègic al llarg de mil·lenis, i ara, una vegada més, torna a complir aquesta funció. Entre els importants jaciments arqueològics que estan en perill hi ha el temple del Déu de la Tempesta, del tercer al segon mil·lenni aC i que va ser identificat per Burnham com una de les estructures més antigues del món. El temple es va descobrir recentment i mai s'ha obert al públic. Els seus enormes relleus escultòrics només estan protegits per sacs de sorra i per una teulada de xapa metàl·lica.

A sota de la ciutadella hi ha restes de frisos de l'Edat del Bronze i de fortaleses romanes. Tota la ciutat vella emmurallada -amb la mesquita del segle XII, els milers de cases amb patis medievals, els socs àrabs i les madrasses de pedra del segle XVII, un palau otomà i els hammams - està reconeguda per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat. A les imatges que arriben de la ciutadella s'hi poden veure ruïnes, però és difícil verificar en quina mesura cadascun dels bàndols és responsable dels danys.

Un objectiu militar i arqueològic

El Consell Nacional sirià va emetre un comunicat la setmana passada en què afirmava que un míssil havia impactat a la ciutadella. I Al-Jazira havia enregistrat els rebels parlant sobre la necessitat de conquerir-la. Burham també adverteix que el pillatge podria causar més danys. Arqueòlegs dels Estats Units, Europa i el Pròxim Orient han estat en contacte per telèfon i internet amb testimonis de la situació d'Alep. "D'entrada, la gent va pensar que Damasc i Alep no es veurien afectades -diu-. És l'àrea culturalment més rica del Pròxim Orient, aquí hi ha molt per perdre". Alep està situada a la intersecció d'antigues rutes comercials, i ha vist imperis aixecar-se i caure. En un moment o en un altre els exèrcits d'Alexandre el Gran, Genghis Khan, Tamerlà i el general musulmà Saladí van atacar o van defensar aquest enclavament.

El 1996 un equip d'arqueòlegs alemanys i sirians van revelar una altra capa de la història de la regió desenterrant part del temple de 5.000 anys d'antiguitat del Déu de la Tempesta. Té un fris monumental d'escultures en relleu de basalt creades pels antics hitites. El seu imperi s'estenia des d'Anatòlia fins al nord de Síria. Això representa, tal com va recollir la revista Archeology el 2009, quan les excavacions estaven finalitzant, "un dels grans centres religiosos" del món antic i ofereix "una visió única de l'arquitectura religiosa, les creences i les pràctiques de l'antic Pròxim Orient, en un període molt vast".

L'equip va trobar altres tresors. Va descobrir un relleu amb el déu de la tempesta -potser un homòleg del Zeus grec- del 1300 aC, i les escultures d'un lleó i una esfinx de dos metres d'altura. La mateixa ciutadella era la peça central del que Nicolai Ouroussoff, l'anterior crític d'arquitectura del New York Times , va qualificar com "un dels projectes de conservació més ambiciosos del Pròxim Orient".

World Monuments Fund i la Fundació Aga Khan la van restaurar, van rehabilitar centenars de cases antigues, van reconstruir carrers i van planejar un parc de més de 16 hectàrees per integrar-la en l'entorn. També s'hi va planificar un museu. La institució nord-americana, però, es va veure obligada a retirar-se del projecte fa un any i mig a causa de la creixent inestabilitat a Síria.

La Convenció de l'Haia per a la Protecció dels Béns Culturals en els conflictes armats, creada arran de les pèrdues devastadores sofertes durant la Segona Guerra Mundial, exigeix als països que assegurin la conservació de llocs culturals, monuments, museus i biblioteques. Més de 120 països, entre els quals hi ha els Estats Units i Síria, van firmar l'acord. Els conservacionistes, però, consideren que s'han fet poques actuacions amb antelació. En el cas d'Alep, tant el govern com els rebels tenen la responsabilitat de protegir el seu llegat cultural.

Una crida a l'alarma internacional

Jörg Esefeld, un urbanista que va treballar com a assessor de la Fundació Aga Khan a Alep, afirma que el que cal fer és subratllar el perill que es corre a dins i a fora de Síria. "Crec que el món ha de saber que hi ha un patrimoni únic que corre el risc de ser arrasat", va escriure des de Stuttgart. "No és només una qüestió de Síria, sinó que ens assenyala a tots, al món sencer", va advertir Esefeld.

"La principal preocupació d'Al-Assad és destruir els rebels, i ells el volen eliminar a ell del poder", diu Ed Husain, membre d'alt rang dels estudis sobre el Pròxim Orient al Consell de Relacions Exteriors. Durant la massacre de Hama, el 1982, afegeix, "el seu pare va bombardejar mesquites". "D'un govern que mata fàcilment el seu propi poble no se'n pot esperar que respecti els monuments. Tot s'hi val per controlar el país. El mal que s'ha fet a la ciutadella n'és un exemple".

Més continguts de