Publicitat
Publicitat

LITERATURA

La revista 'Granta' dóna l'alternativa a les noves veus de la literatura anglosaxona

"Cada cop hi ha menys revistes per publicar textos literaris"

La llibreria McNally Jackson, en ple Soho novaiorquès, és un espai relativament petit però selecte: les novetats de ficció conviuen amb seccions generoses de còmic, llibres d'art, d'història i una col·lecció important de rareses, estèticament impecables, entre les quals s'hi pot arribar a trobar una edició americana de La mort i la primavera , de Mercè Rodoreda. Les dimensions reduïdes de la llibreria són compensades per una agenda atapeïda d'activitats que tenen lloc en un bar espaiós i no excessivament minimalista.

"Sé que la majoria de vosaltres heu vingut perquè oferim copes de vi gratis", diu Patrick Ryan, assistent d'edició de la revista Granta , durant la presentació del número de primavera, dedicat als alienígenes, tot i que en un sentit que es desmarca de la ciència-ficció. "D'alienígenes n'hi ha de molts tipus: n'hi ha que llueixen colors estranys i n'hi ha que arriben als Estats Units des d'altres països i acaben escrivint sobre el xoc cultural que els provoquem... Els alienígenes escriuen lluny de casa seva, i aquest sentiment pot ser físic, però també mental". Ryan carrega un exemplar de l'última revista i ensenya una xapa on es pot llegir una pregunta: " Am I an alien? " (Sóc un alienígena?).

La revista Granta -una de les que encara es dedica a divulgar dosis importants de ficció- ha passat per dues etapes principals: la primera es remunta a l'any 1889, quan uns quants estudiants de la Cambridge University es van decidir a donar a conèixer, si bé no exclusivament, l'obra d'autors joves; no va ser fins nou dècades després que la revista es va convertir en referent -primer nacional i al cap dels anys internacional- pel que fa a la publicació de contes, reportatges i avançaments editorials d'autors, joves o consagrats, formalment arriscats o d'una transparència quasi commercially oriented . Entre el 1979 i el 2011, la llista d'autors que han participat a la revista és generosa i, al mateix temps, espaterrant: s'hi han pogut llegir textos, entre d'altres, de Saul Bellow, Milan Kundera, Ian McEwan, Martin Amis, George Steiner, Hanif Kureishi, Zadie Smith, Tobias Wolff i Edmund White.

Alienígenes

Als últims quatre anys, la revista ha canviat tres vegades d'editor. L'últim d'ells, John Freeman, pren vi mentre Patrick Ryan, el seu assistent, recorda l'alineació del número de primavera: "Hi ha contes d'Aravind Adiga, Roberto Bolaño, Chris Dennis, Nami Mun, Madeleine Thien i un avançament de la nova novel·la de Julie Otsuka, Come, Japanese! ". Otsuka es col·loca al costat de Ryan i explica que aquesta novel·la li ha costat gairebé deu anys de feina. L'esforç l'ha deixat xuclada com un ficus però amb un somriure perenne d'orella a orella que contrasta amb l'expressió hieràtica, i fins a cert punt amenaçadora, de Binyavanga Wainaina, un dels autors que ha estat inclòs a l'apartat de no-ficció de la revista -al costat de noms com Dinaw Mengestu, Robert Macfarlane, Ann Patchett i Paul Theroux- i que s'ha tenyit els cabells de color verd: "Ho he fet perquè venia a Nova York. Alguns de vosaltres ja ho sabeu, però ho repetiré: sóc de Kenya, i la distància geogràfica entre el meu país i el vostre és la menys significativa". A més d'escriptor i periodista, Wainaina és editor d'una de les poques revistes literàries africanes, Kwani? (paraula en suahili que es podria traduir per I què? ).

Minuts després que acabi la presentació -tal com pronosticava Ryan la majoria dels assistents s'han abocat a la consumició frenètica d'alcohol- aconseguim parlar amb John Freeman. "És una sort i un gran privilegi poder fer-me càrrec d'una revista com Granta . No ho oblido ni un minut, i això que aviat farà dos anys que me n'ocupo. El gran problema amb què ens toca enfrontar-nos és que cada cop hi ha menys revistes que es dediquin a la publicació de textos literaris: l'audiència literària es va reduint i la bona literatura queda cada vegada més camuflada. L'únic que podem i volem fer és continuar publicant les millors peces de ficció i no-ficció".

El 'melting pot'

Encara fidel als números estructurats al voltant d'un únic tema, l'etapa Freeman de Granta vol apostar cada vegada més per les traduccions i pel melting pot de cultures que hi ha als Estats Units ("Som un país d'immigrants, i això enriqueix la creativitat notablement"). Cal situar en aquesta última línia el número d'hivern, en què es van seleccionar una vintena de narradors joves en llengua castellana, entre els quals hi havia Andrés Barba, Sònia Hernández, Matías Néspolo i Alberto Olmos.

Més continguts de