Publicitat
Publicitat

Els joves creadors de moda escullen l'artista català que més admiren. Són ídols que tenen ídols, molts dels quals inesperats

Els meus ídols

Xavier Sabata
CONTRATENOR A 'EL GRAN TEATRO DEL MUNDO' DE CALIXTO BIEITO, A FRIBURG. TÉ ÒPERES A POLÒNIA I AL HÄNDEL FESTIVAL.

Es va graduar a l'Institut del Teatre, és saxofonista, va acabar estudiant música antiga a l'Esmuc i ara es guanya les garrofes com a cantant líric als millors auditoris d'Europa. Amb aquesta carrera és lògic que admiri Albert Pla (Sabadell, 1966), "per la seva llibertat total". "No té res a veure el que fem, estem en universos diferents, però per la seva essència em resulta una persona pròxima. Fa el que vol, té una ànima lliure", diu, i confessa que el coneix personalment. Li interessa tota l'escena pop i cita Guille Milkyway, però també outsiders d'altres arts com Albert Serra en cine i Carles Santos en música. "És gent autèntica", resumeix. La feina de contratenor depèn de les grans estructures i les grans gires de les cases d'òperes, i no pot exercir la mateixa capacitat creativa que un artista sol en el seu estudi domèstic.

Andrea Motis
CANTANT I TROMPETISTA. ÉS LA GRAN PROMESA DEL JAZZ CATALÀ. ACTUA AMB LA SANT ANDREU JAZZ BAND DIMECRES AL PALAU.

Per arribar a l'Andrea Motis cal passar pel sedàs del seu mentor, Joan Chamorro, i el dels seus pares. Però és que només té setze anys, i un talent precoç que l'acosta ja a la fama. Té poc temps per dedicar a res més que no sigui l'escola, els assajos amb la Sant Andreu Jazz Band i els concerts de l'àlbum Joan Chamorro presenta Andrea Motis, però tot i així s'acaba de llegir Si menges una llimona sense fer ganyotes, per això escull Sergi Pàmies (París, 1960). "No el conec, però em va encantar el llibre. Me'l va recomanar el guitarrista Josep Travé, i ja li he passat a la meva germana. Et deixa amb un pam de nas. Comença amb un detall sense importància, i no diu res de l'altre món, però és tan veritat que sorprèn molt. Després he sabut que en Pàmies ha escrit al llibre de La Marató, en què nosaltres fem una cançó, una versió de More than words".

David Verdaguer
ACTOR. ACABA D'INTERPRETAR 'ELS BOJOS DEL BISTURÍ' AL TEATRE. A PUNT DE RODAR LA NOVA TEMPORADA DE 'POP RÀPID'.

Enmig d'un retir espiritual a Altafulla, entre la temporada de teatre al Condal i la sèrie Pop Ràpid, es recorda de Jaume Perich (Barcelona, 1941-1995). "Jo el Gat i ell el veig com la Mafalda d'aquí: dibuixos supersenzills i amb crítica. Una barreja de filòsof i Groucho Marx del país. A mi l'humor m'agrada molt i l'humor dibuixat és fantàstic, perquè et permet l'humor verbal fins al límit que vulguis i el visual fins al límit que vulguis, i això els actors no ho podrem assolir mai", explica apassionat i recordant el llibre recopilatori que tenia a casa de petit. Les seves preferides, les vinyetes de la guerra, la llibertat d'expressió, la religió i les de caure bé. "M'agrada que ho resolgui en un gag en tres vinyetes. A més, tinc un trauma: no sé dibuixar. Perquè t'agradi algú hi ha d'haver aquesta barreja entre admiració i enveja. Pensar «jo no podria» i «cabró, sort que existeixes!»"

Aina Clotet
ACTRIU. 'ELISA K' AL CINEMA. A LA TELEVISIÓ 'INFIDELS'. AL TEATRE, 'GERMANES'. ACABA DE RODAR LA SÈRIE 'GRAN NORD'

Potser el fet de treballar amb actors de prestigi des dels 12 anys han immunitzat l'actriu Aina Clotet del vici de la mitomania. Li agrada Kate Winslet, però sense fanatismes. A qui de veritat admira és al director amb qui acaba de compartir quatre mesos de rodatge entre Barcelona i el Pallars. "Admiro en Jesús Font, un director de cine i televisió ( MIR, 7 días al desnudo, El comisario) amb qui estic treballant a la sèrie Gran nord. És la persona més positiva, alegre i amb capacitat de cohesionar un equip que he conegut". Clotet va arribar a treballar a les seves ordres després de tres càstings, i ja llavors corria el rumor que treballar amb ell era un plaer. "He après que l'alegria, la felicitat i el sentit de l'humor el pots posar tu mateix en cada moment", deia ahir, ja una mica melancòlica perquè el rodatge acabava aquest divendres.

Najat El Hachmi
ESCRIPTORA. AMB 'L'ÚLTIM PATRIARCA' VA GUANYAR EL PREMI RAMON LLULL. ENGUANY HA PUBLICAT 'LA CAÇADORA DE COSSOS'.

"Estic en una edat en què cada vegada es tenen menys ídols. Diuen que és el més normal", és el primer que explica Najat El Hachmi. Insistint una mica, acaba confessant l'escriptora catalana que encara admira, Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908-1983), autora de novel·les imprescindibles com La plaça del diamant, Mirall trencat i La mort i la primavera i contes encara fascinants com La meva Cristina, Semblava de seda i Gallines de Guinea. "Admiro la Mercè Rodoreda autora. Continua sent un dels meus referents literaris de capçalera. Sempre que et despistes una mica hi pots tornar i t'adones que no ha caducat: les seves novel·les i contes tenen diversos plans de lectura, són riques en símbols. A més, la percepció dels seus llibres canvia segons el moment, cosa que passa amb molt pocs escriptors".

Marta Puig (Lyona)
REALITZADORA I IL·LUSTRADORA. HA DIRIGIT CLIPS PER A GRUPS COM LOVE OF LESBIAN I HA IL·LUSTRAT 'JO MATARÉ MONSTRES PER TU'
.

Marta Puig, la prolífica directora de videoclips (ha treballat per Love of Lesbian, The New Raemon, Els pets, Anna Roig, etc), està d'enhorabona: la seva primera referència com a il·lustradora, el llibre infantil Jo mataré monstres per tu, ha esgotat en poques de setmanes la primera edició i ja és al capdamunt de les llistes de literatura infantil de cara a Nadal. Per Marta, que firma els seus treballs amb l'àlies de Lyona, un ídol podria ser Jaume Sisa (Barcelona, 1948) cantautor galàctic i inclassificable. "Recordo anar a veure La nit de Sant Joan amb els meus pares, una vegada rere una altra, em sabia totes les lletres, i les cantava sense vergonya amorrada a l'escenari, com si fos una groupie de 5 anys... Crec que aquesta obra va fer que sentís per primera vegada un amor per l'art que des de llavors s'ha convertit en motor de tot el que faig".

Isaki Lacuesta
DIRECTOR DE CINEMA. AMB 'LOS PASOS DOBLES' HA GUANYAT LA CONCHA D'OR DEL FESTIVAL DE CINEMA DE SANT SEBASTIÀ.

Des de Còrdova, Isaki Lacuesta confessa que el gironí Adrià Puntí (Salt, 1963), líder dels enyorats Umpah-pah i creador d'un personal univers sonor i líric en discos com Maria i Pepalallarga i...és un dels seus referents. "Ha escrit una pila de lletres que són poesia inesperada i atemporal, i ha sabut encaixar-les al ritme del rock amb una prosòdia originalíssima. El seu sentit de la fonètica i de la mètrica és una de les coses més importants que han passat en la creació d'aquest país". Lacuesta també reivindica la internacionalitat de Puntí: "És un intèrpret de primera fila mundial: si hagués nascut a Glasgow o Springfield ara seria un referent arreu. He seguit tota la seva trajectòria i cada vegada és més profund. Pau Riba, Albert Pla i Adrià Puntí s'haurien d'estudiar a les escoles i instituts per fer d'aquest país un lloc recomanable".

Martí Maymó
BAIXISTA DELS MANEL, QUE JA HAN VENUT 45.000 EXEMPLARS DEL SEU SEGON ÀLBUM, I DE THE SEIHOS, QUE ACABEN D'EDITAR '2'.

El baixista de Manel no dubta gens a l'hora de triar el cantautor galàctic Jaume Sisa com a referent personal.

"Tota la vida, des de petit, que l'he escoltat -explica-. Recordo que quan era petit, devia tenir uns cinc anys, em van enganxar molt dos discos, Qualsevol nit pot sortir el sol (1975) i el del musical de Dagoll Dagom Nit de Sant Joan (1981). Després he anat escoltant altres discos, Galeta galàctica (1976) i L'orgia (1971), i els últims discos també em semblen boníssims, m'agrada molt. Crec que sempre ha fet les coses bé".

Per Maymó, que compagina els concerts amb Manel amb els del grup d'influència més anglosaxona -i ara també africana-, Sisa "hauria d'estar més reconegut, perquè en el seu dia va ser importantíssim i ho segueix sent. Tant les lletres com la música em semblen increïbles. És un tòtem de la música catalana", diu.

Borja Bagunyà
HA PUBLICAT NOU LLIBRE, 'PLANTES D'INTERIOR', I ES VA DONAR A CONÈIXER AMB 'DEFENSA PRÒPIA' (PREMI RODOREDA 2008)

A punt de marxar a la Fira del Llibre de Guadalajara, Borja Bagunyà, que fins ara ha publicat tres llibres de contes -els dos últims, molt ben rebuts- no tria cap referent literari, musical, cinematogràfic ni acadèmic, sinó el cuiner Ferran Adrià (l'Hospitalet de Llobregat, 1962). "Ha revolucionat una cosa aparentment impossible de revolucionar com és la cuina -diu-. Ajunta plaer i rigor experimental, ha aconseguit lligar un i altre concepte, i això és molt difícil. Veus que darrere tot el que fa hi ha una investigació profunda, i això no és habitual. Adrià és un geni català brutal, ha demostrat que fent la feina ben feta es pot dialogar a nivell internacional". Per Bagunyà, és també remarcable que Adrià emfatitza més "l'experiència que el producte". Escoltar les seves paraules ajuda a entendre i revaloritzar la seva proposta narrativa.

Nausicaa Bonnín
ACTRIU. PREMI GAUDÍ 2009 A LA MILLOR ACTRIU PER 'TRES DIES AMB LA FAMÍLIA'. ARA PROTAGONITZA 'BARCELONA, CIUTAT NEUTRAL'.

És una de les actrius amb més projecció de l'escena catalana, i una gran promesa del nostre cinema. Tots els elogis i premis que va rebre pel seu treball a Tres dies amb la família -l'excel·lent opera prima de Mar Coll- eren merescuts: el seu personatge, una noia confusa i perduda, atrapada en la teranyina de mentides i aparences d'una família burgesa, era tot un repte del qual va sortir indemne. A l'hora d'escollir un ídol se sent temptada de triar el seu pare, Herman Bonnín, gran actor i fundador del Brossa Espai Escènic, però finalment es decanta per Iago Pericot (el Masnou, 1929), "per la seva rebel·lia permanent, la seva saviesa socràtica". El creador escènic, un jove de 81 anys, i amic del seu pare és des de fa 50 anys un dels actius més transgressors de l'escena. Fa tres anys encara va despullar-se per fer Mozartnu al Mercat de les Flors.

Més continguts de