Publicitat
Publicitat

ARTS ESCÈNIQUES

La vida de la llegendària assassina Enriqueta Martí és un cabaret a 'La vampira del Raval'

Un musical de sang i fetge

Lladre, segrestadora, proxeneta i assassina. La depravada vida d'Enriqueta Martí és el tenebrós argument del musical La vampira del Raval, que s'estrena dimecres al seu barri, al Teatre del Raval.

A principis del segle passat, per Barcelona hi corria la brama que una dona segrestava criatures al voltant de la Rambla. Però en aquella ciutat tenebrosa desapareixien 40 nois cada dia i en morien un grapat més de desnutrició i insalubritat. Així que fins que una veïna espieta no va sospitar i delatar Enriqueta Martí, la policia no va aturar el lucratiu negoci sanguinari de qui a les cròniques de l'època, el 1912, es va anomenar La vampira del carrer Ponent.

La biografia d'aquest personatge depravat i miserable ha estat novel·lada per autors com Marc Pastor (La mala dona), resseguida per investigadors com Sebastià d'Arbó, recollida en els rànquings dels grans assassins en sèrie de la història i fins i tot se n'està preparant una pel·lícula i una sèrie per a l'any del centenari de la seva mort. Avançant-se a l'efemèride, dimecres s'estrena precisament al Teatre del Raval, el barri on Martí regentava el seu negoci, un espectacle musical basat en la terrible història de La vampira del Raval, escrit per Josep Arias, amb música original d'Albert Guinovart i un repartiment estel·lar, amb Roser Batalla, Mercè Martínez, Pep Cruz, Mingo Ràfols, Jordi Coromina, Roger Pera i Valentina Raposo.

Al contrari del que mana el gènere, aquest musical no és apte per a tots els públics. La vida de la vampira produiria malsons a la canalla. La seva mare va vendre l'Enriqueta a un vell ronyós quan tenia 12 anys, i aviat es va convertir en carn de prostíbul. Devia ser en aquestes prospeccions laborals quan va descobrir un nínxol de mercat: des de llavors va dedicar-se a segrestar nens i nenes de 7 anys en amunt i a prostituir-los amb la flor i nata de Barcelona.

Entre l'almoina i el sou de prostituta i proxeneta, tenia prou capital per moure's ben vestida pel Casino de l'Arrabassada i el Liceu, on feia clients. També va començar a fer de remeiera especializada: assassinava els menors, i n'utilitzava la sang, els ossos, els greixos i els cabells per fer-ne beuratges suposadament curadors. Al final la van caçar, però mai la van jutjar. El misteri envolta la seva mort a la presó, sembla que a mans de les seves companyes i instigada pel governador civil, que temia que es fes pública la llista de clients que havien passat per les mans de la vampira.

Aquest és l'argument que desgrana en una hora i tres quarts La vampira del Raval, amb alguna llicència poètica i amb el detall d'interpretar els menors amb titelles. "L'obra és una joquina còmica, una farsa i un melodrama. Està entre la bellesa i la història sinistra. És un espectacle estripat", diu el director Jaume Villanueva. Guinovart ha compost música de cabaret amb ressons terrorífics i Pep Cruz aporta la clau d'aquesta aproximació a la vampira quan diu que "aquí és ella l'única que ostenta els valors humans positius". "És una obra amoral, gamberra, bruta. Desemmascara la societat de l'època. En una Barcelona pobra on la mortalitat infantil era del 17%, la vampira troba la manera de sobreviure subministrant remeis innocus que es pensaven que curaven la tisi, el mal de pedra o que donaven potència sexual. Era un mercat que entrava dins una certa permissivitat", justifica l'actor.

Excepte la vampira (paper que es reparteixen Mercè Martínez i Roser Batalla), la resta d'actors es desdoblen en els personatges que van envoltar la dona, en una escenografia realista. Cuplets i ranxeres serveixen per amenitzar els canvis d'escenari quan cau el teló: és un cabaret d'època, amb sang per fer un brindis a la salut del musical.

Més continguts de