La vida al límit de Nina Simone en una biografia

BarcelonaEunice Waymon s'havia de convertir en la primera concertista negra de piano dels Estats Units, però va ser rebutjada pel conservatori. D'aquesta decepció neix Nina Simone, una de les grans dives del jazz, retratada amb passió per David Brun-Lambert en una biografia publicada en espanyol.

La vida a muerte de Nina Simone (Global Rhythm) explica la turbulenta existència de la intèrpret de My baby just cares for me, des dels seus inicis com a nena prodigi en una petita ciutat de Carolina del Nord fins a la seva mort, al sud de França, l'any 2003.

Nina per "Niña", el sobrenom amb el qual una parella de l'artista l'anomenava, i Simone com a homenatge a Simone Signoret, l'actriu francesa a qui havia vist a Casque d'or ('París, bajos fondos') en un cinema de barri.

Després de sobreviure gràcies a treballs precaris a Nova York, Nina Simone va decidir provar fortuna a Atlantic City. Va ser en un bar d'aquesta ciutat on una nit Eunice es va convertir en Nina Simone.

Tot plegat s'explica en aquesta biografia, que reconstrueix la recerca vital d'una artista que ansiava una serenitat que mai va obtenir i que investiga les claus de la complicada personalitat d'una intèrpret que va col·leccionar decepcions amoroses. Va conèixer la fama, però també va ser oblidada fins a finals dels 80, moment en què un anunci de Chanel Nº5 va incloure la seva versió de My baby just cares for me. Simone la considerava una de les cançons "més intrascendents" de la seva carrera, però aquell tema la va col·locar al top de les llistes europees i va poder tornar als escenaris en la recta final de la seva vida.

Tal com va dir, "moriré als setanta anys perquè després només hi ha dolor", la diva rebelde, va morir mentre dormia a Carry-le-Rouet, un poble balneari prop de Marsella, als 70 anys.