Publicitat
Publicitat

MÚSICA SOLIDÀRIA

Lluís Llach i Pep Guardiola fan posar dempeus un Sant Jordi unit contra la sida

Una nit amb la banda sonora de la nostra vida

"El que pot ajudar més a la lluita contra la sida és la solidaritat, l'efecte sinèrgic de les nostres cançons. La voluntat d'un poble contra una malaltia que ens afecta". El doctor Bonaventura Clotet, president de la Fundació Lluita Contra la Sida -i un dels dos responsables del concert d'ahir al Palau Sant Jordi, juntament amb Fede Sardà, de la sala Luz de Gas-, va resumir en un breu vídeo per què cal continuar la recerca contra una malaltia que mata gent des de fa 30 anys i per a la qual s'albira una vacuna possible.

Per això ahir el públic va acudir a la seva crida. Per això i perquè el repertori i els intèrprets del concert resumien la banda sonora de les nostres vides.

El clàssic Qualsevol nit pot sortir el sol de Sisa, amb Manu Guix al piano, va arrencar els primers acompanyaments picant de mans del públic. El Palau Sant Jordi, amb una gentada heterogènia i familiar, feia patxoca amb 14.300 persones (l'aforament era de 16.000). "Oh, benvinguts!", cantava Sisa, i deixava replicar al públic en el primer himne nostàlgic de la nit, que va servir per encendre els ànims. El cantant del Poble-sec després va tornar la paraula a Manu Guix, amb una versió soul del Que tinguem sort de Lluís Llach. Una altra tornada impossible de no cantar per al públic del Palau.

La gavina i els ocells

L'escenografia de Lluís Danés -en què dominava el blanc i unes torxes de llum escampades per l'escenari- va guanyar potència quan va plantar-se Marina Rossell amb la guitarra davant del micro per cantar un altre tema immortal. "Mira que si ara canto una cançó que no sigui La gavina ", va bromejar. El públic, il·luminat de manera inusual en un concert, la va seguir taral·lejant. Ahir tan protagonistes eren els que estaven a l'escenari com els que estaven a les grades i havien pagat 15 o 40 euros per contribuir a una causa solidària. Rossell va passar el micròfon al cantaor i va dir: "Quan el sento no puc respirar". Miguel Poveda va aparèixer flanquejat per Joan Albert Amargós al piano i Chicuelo a la guitarra, i van interpretar El cant dels ocells .

Guardiola i "tot és possible"

Silenci absolut quan va aparèixer Toti Soler amb Sílvia Pérez Cruz, la nova musa de la cançó, amb un crit de "guapa" aplaudit pel públic i somrigut per la cantant. Pell de gallina i una nova ovació quan va arrencar l'"ella em va estimar tant..." amb una veu que Serrat -de gira aquests dies amb Sabina- hauria reverenciat. Com va fer tothom.

Però el clímax (esperat) va ser l'entrada a escena de Lluís Llach i Pep Guardiola, amb el públic dret aplaudint. Sílvia Pérez Cruz els va presentar, van entrar i van saludar el públic, tothom encara dempeus. Llach al piano i Pérez Cruz van començar a interpretar el tema Ara mateix , que havia sigut secret fins al mateix vespre. Guardiola s'hi va afegir, amb la seva veu trencada, recitant un poema de Miquel Martí i Pol que se sap de memòria però que llegia, tímidament. "Posem-nos dempeus", diu el poema, amb el famós final de "tot està per fer i tot és possible". Fins i tot és possible que un músic retirat i un exentrenador venerat participin en un concert solidari. Els crits del públic es van unir en un càntic d'"independència".

Empenta roquera i balladora

El que va aconseguir desbocar el públic va ser la potència roquera de Lax'n'Busto i Llença't després d'un recés en forma de vídeo en què els músics reflexionaven sobre la sida, els riscos i els prejudicis que encara l'acompanyen. Pep Sala i Gemma Recoder, dona de Fede Sardà, van interpretar un altre tema per ballar, El tren de mitjanit . Sabor de Gràcia amb Gerard Quintana van tocar un rumber L'Empordà , després que Sicus, el rumber de Gràcia, expliqués que era un orgull i un plaer ser allà, però que ahir els autèntics protagonistes eren els espectadors.

La rumba va continuar amb Peret. Va aparèixer xino-xano, amb la guitarra penjada a l'espatlla com un pernil, i de nou, tots drets. Ahir tocava ser generós per totes les parts. "És molt emocionant veure tan bona gent reunida per una tan bona causa", va dir el rumber per excel·lència, que va cantar la històrica El mig amic , dedicada al seu pare, i la va enllaçar amb una sentida Dolça Catalunya .

Reivindicació de la sanitat pública

"Catalunya serà sardanista, galàctica i rumbera o no serà!", va vaticinar La Troba Kung-Fú abans de cantar-ne una de popular catalana: La cançó del lladre . I fins als valencians Obrint Pas no hi va haver mala baba reivindicativa. Xavi Sarrià va defensar la sanitat pública, va agrair l'actitud de "la gent que surt al carrer i defensa els nostres drets". "Per un país lliure de persones lliures!", va cridar abans d'encendre el Sant Jordi amb La flama .

L'últim tram del concert -molt àgil tot i els 20 canvis de grup a l'escenari- va ser per al pop indie d'Antònia Font amb Alegria i Mishima amb Un tros de fang . Beth i Joan Masdéu van interpretar Cançó de matinada de Serrat i Bon dia d'Els Pets. Va sonar la tendra Sense tu dels televisius Teràpia de Shock; Jean-Luc d'Els Amics de les Arts; Corren de Gossos, que van demanar als farmacèutics "vacunes accessibles per a tothom", i Camins amb Gerard Quintana.

L'últim tema, Boig per tu , de Sau, interpretat per Pep Sala i tots els músics va acabar de convertir el Palau Sant Jordi en un unit, alegre i combatiu karaoke gegant.

Més continguts de