El paper més intimista de Jessica Lange

Barcelona“El que m’interessa com a actriu també m’interessa com a fotògrafa: estar a l’aguait, observar, estar concentrada per no perdre’m res”, afirmava l’actriu Jessica Lange des de l’Arts Santa Mònica. El centre descobreix al públic català el seu vessant com a fotògrafa amb l’exposició Unseen : 111 fotografies seleccionades per Anne Morin i fetes a la seva Minnesota natal, Nova York, Finlàndia, França i Rússia, que es podran veure fins al 28 de juny. “Sempre m’ha fascinat la fotografia, sobretot en blanc i negre”, va dir l’artista. “Col·leccionava fotos. Em movia amb els fotògrafs més importants dels últims anys 60 i els primers anys 70 i els veia treballar -va afegir-. No puc jutjar la meva obra, però crec que, sobretot, sorgeix d’una reacció emocional”.

Una de les tres sèries en què es divideix la mostra està dedicada a Chiapas, perquè Mèxic és una de les passions de l’actriu: “Tinc una connexió emocional molt forta amb Mèxic, és com una història d’amor. Quan hi vaig, m’omple de goig i dolor alhora, i d’un espectre d’emocions molt ampli -va explicar-. Em fascinen els seus rituals, la vida al carrer, la gent. Tot té una música i un ritme i, també, màgia i misteri. Fa molts anys que hi vaig i continuo pensant que és un dels llocs més fascinants dels món”.

Imatges instintives i emotives

Jessica Lange va immortalitzar Chiapas durant el Carnaval. La festa dura 13 dies i, durant aquestes jornades, se celebren els cinc dies perduts del calendari maia. El món es capgira i fins i tot estan considerats dies de malastrugança i perillosos. A les imatges mexicanes de Lange hi ha homes disfressats amb màscares de pallasso aterridores, escenes de mercat, imatges clàssiques dels edificis de la ciutat, pensions, barraques i un grup de pelegrins retratats amb molta dignitat i delicadesa dins una església il·luminada només amb espelmes.

Les fotografies revelen la bellesa de la vida quotidiana i la de les persones corrents. El títol de la mostra fa referència al seu afany de passar desapercebuda i que la seva presència no faci canviar l’actitud i la naturalitat de les persones i les escenes que vol capturar: “Acostumo a fer les fotografies pel carrer, sense preparar-les. L’enquadrament i la composició tenen molt a veure amb la sort, crec molt en la sort. L’instint també hi juga un paper important: faig les fotografies quan hi ha alguna cosa en l’ambient, en la llum, en el gest d’una persona, que em commouen”. La fotografia, a més, dóna la possibilitat a Lange de ser anònima, i deixar la faceta d’estrella de Hollywood de banda. “La fotografia és el contrari que actuar: és privada, íntima i solitària. M’agrada molt l’alquímia del laboratori. Però, com l’actuació, també té a veure amb observar i estar concentrat per no perdre’s res”. Hi gaudeix: “És un moment únic. Disparo abans que s’adonin que estic fent la fotografia. Si se n’assabenten, canvien i es perd l’espontaneïtat. Hi ha fotògrafs que s’inclouen dins la imatge i d’altres que volen ser anònims i invisibles. Jo sóc de la mena dels últims”.

Un treball privat i solitari

Els referents de l’artista es troben en els grans noms de la fotografia clàssica: Josef Koudelka, Álvarez Bravo, Cartier-Bresson i Walker Evans. La llista també inclou fotògrafs que treballen en color, com William Eggleston, Stephen Shore i Joel Sternfeld. “També m’han influenciat els directors de fotografia amb els quals he treballat, perquè creen emocions amb la llum”.

Jessica Lange va dubtar entre ser fotògrafa o actriu. “No recordo el moment concret en què vaig tenir la necessitat de fer fotografies”, va concloure l’actriu. Als últims anys 60 va obtenir una beca per estudiar fotografia a la Universitat de Minnesota, però, després de fer un viatge que la va portar a França i Espanya,es va decantar per estudiar art dramàtic. La fotografia va tornar a fer acte d’aparició als anys 90, quan el seu marit, el dramaturg Sam Shepard, li va regalar una càmera Leica M6. “La càmera es converteix en una extensió del teu cos. Hi confies i a vegades et fa regals que no veus fins més tard”.

Jessica Lange: “Sóc molt tímida, per això m’és fàcil connectar amb els nens”

La primera jornada de Jessica Lange a Barcelona va ser maratoniana. Tot i així, va continuar parlant de les seves fotografies en una ronda d’entrevistes (breus) al seu hotel.

Les seves fotografies no tenen títol. Per què?

Mai he entès això de posar un títol a les fotografies, el que hi ha és evident. Fotògrafs com Álvarez Bravo feien petits poemes als títols, però si fotografies tres edificis, ja saps el que són, està clar.

A les seves fotografies hi ha molts nens i va representar Chiapas en un moment de disbauxa. ¿La fotografia li permet tornar a paradisos perduts?

No sóc una fotògrafa documentalista, però la idea de ser testimoni d’alguna cosa que no has vist mai i immortalitzar-ho és molt màgica. Els nens m’atreuen perquè sóc molt tímida. He hagut d’estar davant milers de càmeres i ho he passat malament. M’és més fàcil connectar amb ells perquè són innocents.

Diu que la fotografia i l’ofici d’actor són molt diferents. ¿Ha portat la càmera a algun rodatge?

Durant un rodatge no hi ha la naturalitat que busco en la meva fotografia. Però la vaig portar mentre treballava en la temporada passada d’ American horror story: el decorat i els personatges eren extraordinaris i molt poètics. És l’única vegada que ho he fet.

¿Està treballant en algun nou projecte fotogràfic?

Sí, fa dos anys que treballo en un viatge per carretera que he fet per una autopista dels Estats Units.