Publicitat
Publicitat

EXPOSICIÓ SONORA

El Museu Marítim mostra com sona la vida a les ribes del Mare Nostrum

Un passeig entre veus mediterrànies

Veus de la Mediterrània , al Museu Marítim, és una exposició inusual. Més sonora que visual, convida a passejar-se per les dues ribes i les illes del Mediterrani occidental i a jugar amb la pròpia veu.

Quan ens apropem a l'exposició Veus de la Mediterrània , que es pot veure -o més aviat sentir- al Museu Marítim, és obvi que el ritme, les entonacions i els timbres no són ni finesos ni britànics. Hi ha massa xivarri. Jaume Ayats i Joaquim Rabaseda han estat tot un any recorrent les dues ribes i les illes de la Mediterrània i, en el seu periple, han enregistrat 70 hores de documents audiovisuals. "En tres dies podíem gravar fins a vint situacions comunicatives diferents", assenyala Ayats. Al Marítim en podreu sentir un extracte de 50 minuts: des dels crits i la rauxa d'uns aficionats al futbol, passant per uns cambrers murcians cantant plats de llagostins, fins a un venedor tunisià enaltint les virtuts del peix, un marsellès recitant poesia i una dona de Formentera explicant un conte.

Muntar una exposició d'un material invisible, la veu, no ha de ser gaire fàcil. L'opció ha estat la del joc: "Volíem ensenyar al visitant que l'exposició és ell, la veu que porta a dins", assenyala Rabaseda. Un turista italià s'ho ha pres al peu de la lletra i, encarat a un ordinador, que mesura entonacions i timbres, canta a ple pit La donna è mobile . Hi ha molts més jocs, com el d'endevinar si una conversa és en cors, en italià o en sard, o el de col·locar-se sota una cúpula, sentir unes veus i intentar encertar quin és el context: un mercat al nord d'Àfrica, una processó al sud d'Itàlia, un estadi de futbol... Hi ha imatges impactants, com un pla molt tancat de les cordes vocals en plena vibració. L'òrgan carnós en qüestió fa moviments sincopats força diferents depenent de si el seu propietari parla, fa veu de falset o bé és de Sardenya i fa una veu de tenor que tan sols és patrimoni dels sards.

A l'exposició Veus de la Mediterrània , que romandrà oberta fins al 25 d'abril, no hi ha veus en off . "Volíem transmetre tot el que pot suggerir tot un món comunicatiu", diu Ayats. Hi ha molts contextos comunicatius: un dinar entre amics, un pastor cridant les ovelles (per cert, a tota la Mediterrània les criden igual, amb una rrrrrrrr ), una dona treballant, una sessió de titelles... Hi ha comunicació compartida, l'espai ritual i el diàleg interpersonal. No hi ha, però, ni discursos polítics ni manifestacions, ni una aula d'escola: "Hem volgut fer els espais comunicatius del món clàssic, el teatre, el temple i l'àgora, que seria el carrer i el mercat", explica Ayats.

Més continguts de