Publicitat
Publicitat

CINEMA

Els pitjors bocamolls del cinema

Von Trier alabant Hitler, Mel Gibson insultant la seva exparella o Arturo Ripstein acusant de "subnormals" el jurat de Sant Sebastià; la llista de ficades de pota de les estrelles és monumental

La llista de bocamolls de la història contemporània del cinema és llarga i inclou algunes de les figures més reputades del setè art. Un dels casos més extrems va ser a l'últim festival de Cannes, Lars von Trier confessant la seva empatia amb Hitler: "Sento compassió per Hitler, el puc arribar a entendre com a home". La polseguera que va aixecar va ser tal que va anunciar, no que es retractava, sinó que no faria més entrevistes públiques.

El director Arturo Ripstein la va dir grossa a Sant Sebastià. Es va quedar sense ni un premi al festival per Las razones del corazón i es va quedar descansat titllant de "subnormal" el jurat, encapçalat per Frances McDormand, una actriu "que mai no ha sortit de Pennsylvània".  

La francesa Marion Cotillard va enlluernar al món com la Edith Piaf de La vie en rose, amb la qual va guanyar l'Oscar, però aviat va perdre popularitat entre els nord-americans. La raó: una entrevista per televisió gravada el 2007 en què l'actriu afirmava que les Torres Bessones eren econòmicament "un pou" sense fons i que "era molt més costós fer obres que destruir-les".

Un altre abonat a la ficada de pota és Mel Gibson. Primer va ser desacreditat per la seva exparella, Oksana Grigorieva, en fer públic el seu retret de: "Si et viola un grup de negres (utilitzant el terme despectiu niggers) serà culpa teva". Després, el protagonista d' Arma letal va arreglar-ho dient, borratxo, a la policia que "els jueus són responsables de totes les guerres en el món". Va arribar fins i tot a anunciar la seva retirada del cinema per la vergonya.

Sharon Stone va definir "com un llit sense fer" la cara d'una companya tan prestigiosa com Meryl Streep, i Megan Fox va aixecar les ires de les feministes en dir que les actrius es venen "a través del sexe, els pits i el cul".

Gerard Depardieu, un dels favorits a l'Oscar de 1990 amb el seu paper a Cyrano de Bergerac, va concedir una entrevista pocs dies abans de la cerimònia a la revista TIME en què assegurava haver participat en una violació als nou anys. L'actor es va escudar en què la traducció era errònia i que en realitat havia "presenciat" una violació, però la revista TIME sempre va defensar que només buscava justificar la seva versió.

Dustin Hoffmann va mostrar entusiasme per no haver guanyat per El graduat adduint que els premis de l'Acadèmia de Hollywood eren "obscens, bruts i no millors que les competicions de bellesa". Quan va guanyar, va canviar d'opinió. I Sean Penn va dir abans de quedar-se sense Oscar per Pena de mort que el seu actor favorit era ell mateix, encara que després va guanyar Nicholas Cage. I Olivia de Havilland, en canvi, va brillar per la seva falta de modèstia en recollir el seu segon Oscar el 1949 dient : "Gràcies a l'Acadèmia per reconèixer un cop més el meu talent".

Finalment, no podia faltar el gran enfant terrible del Hollywood daurat, Errol Flynn qui, sempre transgredint, es va burlar de tot l'entramat de l' star system de Hollywood dient: "Us podeu ficar aquest lloc on el mico va ficar els cocos" .

Més continguts de