HISTÒRIA

El poder destructiu de les bombes de Hitler a Espanya en 40 mapes

L’historiador Jordi Barra ha rastrejat centenars de documents per elaborar el llibre ‘La Legión Cóndor’

El poder destructiu de les bombes de Hitler a Espanya en 40 mapes / EFE

Entre el 8 i el 12 de febrer de 1937, milers de persones van fugir de Màlaga després que la ciutat fos ocupada per les tropes franquistes. Volien arribar a Almeria però van ser atacades per terra, mar i aire per franquistes, alemanys i italians. “Uns quants avions van passar per sobre els nostres caps. Brillants avions platejats: bombarders italians i Heinkels alemanys. Es van llançar sobre la carretera i, com en una maniobra de tir rutinària, les seves metralladores traçaven dibuixos geomètrics entre els refugiats que fugien”, va escriure el metge canadenc Norman Bethune. En aquest tràgic episodi de la Guerra Civil, conegut amb el nom de La Desbandá, van morir entre 3.000 i 5.000 persones. Entre 50.000 i 80.000 refugiats van aconseguir arribar a Almeria després d’haver caminat de nit durant cinc dies.

Queipo de Llano: “Para acompañarles en su huida y hacerles correr más aprisa, enviamos a nuestra aviación, que los bombardeó incendiando algunos camiones ”

, explicava en un dels seus discursos radiofònics el general franquista Queipo de Llano.

L’episodi de la carretera de Màlaga, com i on els italians van tallar el pas, per on van atacar els avions de la Legió Còndor, quins vaixells van intervenir des de la costa o els noms de les dues infermeres que van ajudar els refugiats són alguns dels detalls que dóna l’historiador Jordi Barra (Barcelona, 1965) a La Legión Cóndor  (Dau). És el tercer llibre -abans ha publicat La sublevación Las Brigadas Internacionales - que Dau dedica a cartografiar la Guerra Civil. Els 40 mapes, molts inèdits, relaten des de l’intent fallit de treure José Antonio Primo de Rivera de la presó fins als bombardejos de Cartagena, Alacant, Gernika, Brunete, Jaén o l’Ebre, passant pels 299 morts de la Legión Condor. “Hem volgut anar més enllà i també hem fet la cartografia de la implicació d’Espanya en la Segona Guerra Mundial o la devolució del deute contret durant la Guerra Civil amb Alemanya”, explica Barra. L’atles, prologat per l’historiador José Luis Martín Ramos, també detalla operacions tan polèmiques com l’Úrsula -un acord secret entre alemanys i italians per vigilar amb submarins la costa mediterrània-, el viatge del Gernika de Picasso o com els nazis van formar més de 56.000 soldats franquistes.

Homenatge a les víctimes

L’historiador destaca que aquest atles no tan sols ressegueix amb detall totes les maniobres de la Legió Còndor, sinó que també és l’atles de les seves víctimes. Barra ha volgut retre un petit homenatge a alguns dels que van morir per culpa de les bombes, com els dotze membres de la família Cuchillo Balboa. Apareixen al mapa del bombardeig d’Albacete del 19 de febrer del 1937. La ciutat va patir deu bombardejos i el vuitè el van fer els pilots nazis. Durant més de sis hores, amb intervals d’entre deu i vint minuts, els estómacs dels Junkers-52 es van buidar sobre la ciutat. “El cognom Cuchillo Balboa es va extingir, i no volia que morissin del tot. Per això els he volgut recordar amb l’ajuda de l’historiador Antonio Selva Iniesta”, diu Barra, que també ha inclòs al volum, després de molt debat, el bombardeig de Jaén. Fins fa poc es creia que el bombardeig l’havia fet la Legió Còndor, però estudis recents i nova documentació demostren que en realitat van ser avions alemanys pilotats per espanyols. “La major part de la documentació de la Legió Còndor va ser dispersada o destruïda durant la Segona Guerra Mundial i sovint les dades són incompletes o contradictòries. Tot plegat ha complicat la investigació, que ha durat dos anys”, explica Barra.

Jordi Barra: "Eren tecnològicament superiors. Els italians van enviar 70.000 homes i els alemanys 16.000, però estratègicament van ser molt més eficients"

El més esgarrifós és constatar sobre un mapa l’eficiència dels pilots nazis. Tot estava extraordinàriament ben calculat i coordinat: primer es fotografiava l’enemic, després hi havia els camions Krupp, que captaven els moviments de les forces republicanes, la coordinació entre els avions i vaixells, els vols amb avions un al costat de l’altre per no deixar res viu en el camí que traçaven...  “La Guerra Civil els va servir per provar noves estratègies i aparells, fins i tot per fer experiments psicològics amb els pilots -detalla Barra-. Eren tecnològicament superiors. Els italians van enviar 70.000 homes i els alemanys 16.000, però estratègicament van ser molt més eficients”. Hi va haver molt poques baixes entre els alemanys. “Només 299 morts, i la meitat van morir per culpa d’accidents i no en enfrontaments bèl·lics”, destaca. Els mapes també poden contradir algunes versions, com que a Gernika l’objectiu era un pont i la indústria. “Ni el pont ni les fàbriques ni les cases dels més rics van ser destruïts. Si aquest era l’objectiu, per què van fer servir el bombardeig de catifa i una combinació de bombes explosives i incendiàries?”, es pregunta Barra.

Més continguts de