Un recorregut per la ciutadella ibèrica de Calafell en 3D
L'aplicació Calafell Open Air Museum mostra com era la població en diferents èpoques de la seva història
Investigadors de la UB han creat una aplicació mòbil que recrea en 3D la ciutadella ibèrica de Calafell (Baix Penedès), que té 2.500 anys d’antiguitat. L’aplicació Calafell Open Air Museum utilitza la tecnologia de la realitat augmentada i les possibilitats de la realitat virtual per mostrar com era aquesta població en diferents èpoques de la seva història (segles VI-III aC). L’eina és gratuïta i ha estat desenvolupada pel Grup de Didàctica de la Història, la Geografia i altres Ciències Socials (DHiGeCS) de la UB, dirigit per Joan Santacana, professor del Departament de Didàctica de les Ciències Socials. També hi ha col·laborat la empresa Digit, que s’ha encarregat de produir l’aplicació.
La ciutadella de Calafell és l’únic jaciment arqueològic a Espanya reconstruït al mateix lloc, i per això és el màxim referent de l’anomenada arqueologia reconstructiva. En aquest museu a l’aire lliure s’ha utilitzat la informació obtinguda durant l’excavació —codirigida per Joan Santacana entre el 1983 i el 1993— per reconstruir els habitatges, el seu interior i els murs a sobre de les mateixes runes.
«L’objectiu és traslladar el visitant 2.500 anys enrere i que després de la visita sàpiga com vivien els ibers, encara que abans no sabés res d’aquella època», assenyala Joan Santacana.
Les imatges virtuals que apareixen en l’aplicació il·lustren l’estat de la ciutadella al segle VI aC i també al segle III aC. Així, una vegada a l’entorn del jaciment, l’aplicació geolocalitza l’usuari i l’avisa en cadascun dels sis punts explicatius del recorregut virtual. Si s’enfoca la càmera del mòbil cap al lloc indicat, es reprodueix un vídeo que ensenya com podia haver estat la ciutadella a l’inici i al final de la seva història.
Una característica singular dels vídeos d’aquesta aplicació és que distingeixen amb colors les parts de la reconstrucció que els investigadors coneixen amb seguretat de les parts sobre les quals tenen diferents hipòtesis que no s’han pogut comprovar. Per exemple, s’assenyala la possibilitat que un mateix espai hagués albergat una plaça o un nucli de cases, ja que no hi ha proves suficients per assegurar que sigui una de les dues opcions. «En aquest sentit, es tracta d’una aplicació molt honesta en comparació amb la majoria d’aplicacions digitals que mostren reconstruccions verídiques però no diferencien les certeses històriques de les hipòtesis», explica Victoria López, investigadora del grup de la UB.
