‘El renacido’, el favorit d’uns Oscars oberts

BarcelonaEs confirmen els pronòstics. Amb 12 nominacions, El renacido és la favorita de la gala dels Oscars que se celebrarà el pròxim 28 de febrer. El director Alejandro González Iñárritu podria repetir el triomf que va aconseguir l’any passat amb Birdman, però haurà de lluitar contra la història dels premis: en els últims 50 anys, només un film ( Titanic ) ha guanyat l’Oscar a la millor pel·lícula sense estar nominat a millor guió. Sí que estan nominades les dues grans estrelles del film: Leonardo DiCaprio, que suma la seva cinquena candidatura -encara sense premi-, i el director de fotografia Emmanuel Lubezki, un geni de la llum que es reinventa en cada projecte i que ha posat Hollywood als seus peus: porta dos Oscars consecutius -per Gravity i Birdman- i alguna cosa molt estranya hauria de succeir perquè aviat no s’endugui el tercer.

Però que sigui favorita no vol dir que El renacido tingui l’Oscar al sarró. Tant Spotlight com La gran apuesta, amb sis i cinc nominacions respectivament, podrien presentar batalla en la pugna pel premi gros. Són pel·lícules que toquen temes actuals i sensibles per al públic nord-americà -respectivament, l’escàndol pedòfil de l’església catòlica i la crisi financera- i estan nominades en categories interpretatives, direcció i guió, que són clau a l’hora d’optar a millor pel·lícula. Curiosament, les deu nominacions de Mad Max: fury road no fan de la pel·lícula una favorita al triomf; sense nominacions interpretatives ni de guió, l’apocalíptic film de George Miller apunta més a dominador de les categories tècniques. Un apartat on competirà amb El renacido i Star Wars: El despertar de la Força, que finalment ha aconseguit cinc nominacions, però no la de millor pel·lícula, somiada pels fans.

Tarantino i Sorkin, ignorats

Les nominacions apunten a un interès creixent dels acadèmics pel cinema de gènere, sobretot si considerem El renacido com un western i afegim les set nominacions de l’odissea espacial de Marte. Marte fins i tot podria jugar en la lliga de les aspirants al triomf si Ridley Scott no hagués desaparegut en la categoria de direcció. En el seu lloc hi ha el cineasta irlandès Lenny Abrahamson, el director del melodrama indie La habitación, que també ha passat per davant del Todd Haynes de Carol. Quan faci entrevistes i reciti allò de “la nominació ja és un premi”, ho pot dir de debò. Però la llista de damnificats continua. Aaron Sorkin, que fa cinc dies recollia d’allò més content el Globus d’Or pel guió de Steve Jobs, ni tan sols està nominat. Que molts l’assenyalin com el millor guionista en actiu de Hollywood no impressiona els acadèmics. Ara bé, qui té més motiu de queixa és Quentin Tarantino, que ha vist com l’extraordinària Los odiosos ocho s’havia de conformar amb tres nominacions inapel·lables: la música d’Ennio Morricone, la fotografia en 70 mm de Robert Richardson i la salvatge actuació de Jennifer Jason Leigh. Per a Tarantino, res: ni direcció ni guió. No té cap ni peus, per exemple, que Los odiosos ocho no estigui nominada al millor guió i el biopic del grup NWA Straight outta compton sí. Aquesta és, per cert, l’única nominació d’un film amb protagonistes de raça negra; el debat sobre la falta de diversitat dels Oscars està sobre la taula, un fet que segur que no passarà per alt el presentador de la gala, Chris Rock.

En l’apartat interpretatiu, les categories masculines no tenen misteri: DiCaprio i Stallone són els grans favorits. La nominació de Stallone per Creed, a més, estableix un nou rècord d’anys entre nominacions: n’han passat 39 des de l’anterior per Rocky. I només dos personatges han rebut més nominacions que Rocky Balboa: Elisabet I i Enric VIII. Les categories femenines semblen més igualades, tot i que la presència de Jennifer Lawrence acostuma a fer saltar els pronòstics. Amb 25 anys, la protagonista de la infecta Joy ja suma quatre nominacions als Oscars, que es diu de pressa.

Ara bé, si parlem de sumar nominacions, cal treure’s el barret davant John Williams, que amb la banda sonora de Star Wars arriba a la seva 50a candidatura, rècord absolut dels Oscars. Un altre compositor, Thomas Newman, aconsegueix amb El puente de los espías la tretzena nominació, però la xifra té un regust amarg, perquè encara no n’ha guanyat cap; tampoc el director de fotografia Roger Deakins, que amb tretze nominacions (l’última per Sicario ) encara no sap què és emportar-se un Oscar. Competint amb Lubezki, a més, és probable que acabi veient la cerimònia per televisió. L’última ventafocs d’aquesta edició és la compositora Diane Warren, set vegades nominada. Si guanya el seu tema Til it happens to you, del documental The haunting ground, tornarem a veure recollir un premi a Lady Gaga, coautora de la cançó.

Morricone, oportunitat històrica

Més estadístiques, cortesia de l’expert de The Hollywood Reporter Scott Feinberg: amb la nominació d’ El puente de los espías a millor pel·lícula, Spielberg és la persona que té més nominacions d’aquesta categoria. Això sí, ni tan sols l’han nominat com a millor director. I si Iñárritu guanya per segon any consecutiu en aquesta categoria, igualarà John Ford i Joseph L. Mankiewicz. I amb 87 anys, Ennio Morricone es converteix en el nominat a banda sonora de més edat. I abans que ho digui Tarantino ja ho direm nosaltres: tot i que l’han nominat sis vegades, no té cap Oscar a casa seva. Si els acadèmics no aprofiten aquesta oportunitat per premiar la magnífica banda sonora de Los odiosos ocho, deixaran passar una oportunitat històrica. Com seria històric que es premiés el guió de Del revés : és la vuitena vegada que es nomina un guió de Pixar, però encara no n’han guanyat cap. I ja toca.