El retrat, un misteri entre el gest i la mirada

BarcelonaQuè és un retrat? ¿És, com diu el fotògraf Humberto Rivas, un batalla entre el retratat i el retratador en què hi ha d’haver guanyador i perdedors? Per a Alberto García Alix, la complicitat és el que articula la relació entre el fotògraf i el fotografiat. I per a Juan Manuel Castro Prieto el retrat ha de reflectir la personalitat de l’autor i obrir una finestra al món. Aquestes i altres concepcions sobre el retrat conformen l’exposició de la Fundació Foto Colectania Cara a cara, una selecció de 100 fotografies de 49 autors espanyols i portuguesos -amb noms de la talla d’Oriol Maspons, Joan Colom, Leopoldo Pomés, Toni Catany, Eugeni Forcano i Francesc Català-Roca- que, fins al 13 de febrer del 2016, celebra la diversitat i riquesa d’un dels gèneres fotògràfics més antics i el preferit de la majoria d’autors.

La Fundació Foto Colectania ha organitzat els retrats en dues plantes. A la superior, el protagonisme és dels cossos i el gest; la planta baixa, en canvi, acull mirades creuades i còmplices. Un dels autors inclosos a la mostra és el reputat fotoperiodista Gervasio Sánchez. “Jo no sóc un fotògraf de retrats, tot i que n’he fet milers -alerta-. Per a mi, el retrat és una eina per mostrar la realitat de la gent que pateix les conseqüències de la guerra”.

Sánchez no fa servir torxa ni flaix en els seus retrats. “El màxim que he fet és buscar un lloc on la llum sigui decent, però les meves millors fotos les vaig fer en 30 segons o un minut -diu-. Com menys mareges el retratat, més vertadera serà la imatge”.

Un dels retrats de Sánchez que acull la mostra és el de la Sofia, víctima d’una mina que li va amputar les dues cames. El fotògraf la va fer servir com a portada del seu llibre Vidas minadas. “La vaig trobar en un centre ortopèdic quan ella només tenia 13 anys -recorda-. Però l’he tornat a retratar amb 20 anys, amb fills... I espero retratar-la en el futur amb els seus néts. Ara té 32 anys i s’ha convertit en el referent del meu treball”. Sánchez també exposa aquests dies a l’Hospitalet. El Centre d’Art Tecla Sala acull fins al 7 de febrer una mostra antològica de la seva obra. “L’he volgut fer aquí perquè em van dir que la gent no hi anava perquè és lluny de Barcelona. Però és ridícul, és només a 11 minuts en metro de plaça Catalunya!”.

Cara a cara inclou també obres d’un vell amic de Sánchez, Juan Manuel Castro Prieto. La seva primera foto, recorda, va ser el retrat del seu avi. “Després vaig fer coses més plàstiques i paisatges, però al final em vaig adonar que tot ha de girar al voltant de l’ésser humà i la seva història”, explica. En la fotografia de Castro Pietro hi ha l’intent d’emular “els fotògrafs antics, el retrat en tres quarts i la llum de cara”; un exemple seria el retrat d’un camperol peruà inclòs a Cara a cara. “En el meu treball al Perú és molt important la relació que s’estableix amb els indígenes -explica el fotògraf-. Abans de fer la foto vam conviure 10 dies amb la gent del poble i vam crear una relació molt bonica”.

El gadità Miguel Trillo participa en l’exposició amb una imatge del 1992. En un allnighter mod en la discoteca Savoy captura dues noies d’estètica mod a la sortida del lavabo amb dues cerveses a la mà. “És una fotografia de la diversió -diu Trillo-. Cadascú tria el seu camp de batalla i el meu és el teatre del carrer”. Per a Trillo, la imatge evoca la pròpia naturalesa de la fotografia. “Els mods estan instal·lats en l’estètica dels anys 60, congelen el pas del temps igual que la fotografia. I quan jo els fotografio faig el mateix: els preservo del pas del temps convertint-los en zombis”.

L’exposició Cara a cara serà una de les últimes mostres que es realitzaran a la seu actual de la Fundació, al barri de Sant Gervasi. Està previst que de cara a l’any que ve Foto Colectania es traslladi al Born, concretament a un espai de 500 m al passeig Picasso número 14. Amb aquest canvi, la fundació privada espera créixer en públic i també guanyarà espai expositiu.