Publicitat
Publicitat

DIETARI

Entre vistes i harmonies

ARRIBO A CASA, i em trobo el Pol Fuster assegut davant del televisor apagat. Fa un parell de dies que corre per aquí. Em diu que feia molt que no tenia un televisor a mà, i que ahir a la tarda el va engegar per veure de què anava tot. A la matinada es va trobar encara canviant canals mentre seguia enamorat de la presentadora del TN vespre. "Aquest aparell és més perillós del que sembla", em diu. L'endemà ens passem el dia improvisant ritmes, acords i harmonies, mentre jo faig viatges a l'ordinador abans d'entregar els dos capítols que em reclama l'editorial. Ens oblidem de sopar i d'esmorzar. La humitat de la Gran Via i la terrassa del Teruel ens acullen amb un dinar casolà i poma al forn de postres. Després seguim viatjant només amb un braç, amb un sol peu i tan sols amb un ull. Sense caure i sense perdre el temps. M'agrada tenir-lo a prop. Està acabant un disc després de deu anys de silenci. Gràcies, Pol, ja estem salvats!

OBRO UNA CARTA mig estripada per culpa de la mida massa gran del sobre i massa petita de la bústia. El destrosso mentre pugem l'escala. A dins hi ha un exemplar del diari Público del 23 d'octubre. Uns dies abans van venir a casa amb predisposició per fer una entrevista sense pressa. Vam parlar, entre altres coses, del futur de Catalunya i del desencaixament amb Espanya. "La via federal va fracassar, la via autonòmica està en fase d'involució. I sembla que tornem cap a un estat preautonòmic... Alguns utilitzen la crisi per eliminar les autonomies. Per això dic que és moment de mullar-se, de donar suport a Oriol Junqueres, a qui considero una persona molt bona i sàvia. Ara estem en un moment xarnera, el pacte fiscal se'l creu molt poca gent i un dels problemes d'Espanya és que tenim uns governs irresponsables...". Poc abans de començar l'entrevista m'arriba un missatge que acaba dient: "La pitjor enemiga de la Catalunya lliure és la Catalunya pura". Ho comentem mentre seguim l'entrevista amb el balcó tancat pel soroll de carrer. "Sóc un independentista no nacionalista, perquè em costa acceptar que per ser d'un lloc pugui ser millor que una altra persona. Puc entendre el nacionalisme si em fa sentir igual que un altre. Com deia un personatge de Soldados de Salamina, de Javier Cercas, el nacionalisme és un sentiment i la independència una possibilitat. I aquesta possibilitat ens permetrà desenvolupar la utopia, que en el fons és el que jo vull. I en un context de país complex i plural podríem ser el primer nenúfar del llac".

ES FA FOSC. En Pol no para de tocar la guitarra i de fer cafè. La pluja ens acompanya. He de fer un munt de trucades. M'agradaria ser a tot arreu però la realitat física és tossuda i no es deixa. Truca el Xarim des de Sevilla. Hem d'afanyar-nos a acabar la mescla i l'edició del so i de les imatges de l'experiència al Sant Jordi. Truco al Josep i al Cuco. Tenim una setmana per entregar-ho tot.

LA CASA BELLESGUARD, al peu de Collserola, és tota una sorpresa. Aquest castell, fet construir pel darrer rei català, Martí l'Humà, va ser reformat per Gaudí a començaments del s. XX, i és el lloc escollit per rodar-hi un documental sobre la independència. Fa dues setmanes que hi van passant personatges i donen el seu punt de vista sobre el tema. I, el més interessant, sobre com imaginen el futur amb un estat propi. Comento que, si vull la independència, no és per cometre els errors del estats que ens envolten. Estic segur que el resultat serà tan sorprenent com necessari. Acabem a la torre fent petar la xerrada. S'ha fet de nit. Tornaré aviat a aquest racó, més visitat pels japonesos que pels catalans. L'Anna, la realitzadora del documental Quatre d'onze, en sap un munt. Abans d'anar a dormir faig un cop d'ull a la seva web: Quatreonze.com. Això promet.

"LA VIDA ES UN CROSTÓ de pa a la mà amb melmelada amarga a raig". La guitarra dibuixa un camí entre paisatges plujosos mentre deixem que les veus el recorrin abraçant les harmonies. Les paraules volen soles quan surten de la gàbia per no tornar mai més. Seguim gravant. De tant en tant m'assec a escriure un paràgraf d'aquest dietari. M'he d'anar a dutxar abans que arribin la gent de 365D365E. Fa mesos que tenim una trobada pendent. El Gay m'ha donat molt bones referències de la seva entrevista amb ells. Em sembla que m'enganxaran amb els pixats al ventre. El Pol ja comença una altra roda d'acords.

Més continguts de