EL MAPA DEL DELICTE

Més eines d’investigació per seguir reduint els robatoris en cases

Els assalts amb força en immobles baixen un 9% respecte de l’any passat entre el gener i l’abril

“Hem d’aconseguir establir un concepte de domicili veritablement inviolable, jurídicament i socialment”, va avançar el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, al discurs que va fer per la diada del cos a l’abril. Ja havia ordenat que es preparés un pla per millorar la lluita contra els robatoris en cases. Ara s’acaba d’enllestir i implica fer que aquest delicte sigui encara més prioritari per als Mossos.

L’intendent Antoni Verger, que fins al maig dirigia la Comissaria General d’Investigació Criminal i ara és a la Comissaria Superior d’Investigació Central, forma part del grup de treball que ha dissenyat aquest nou pla d’acció. Explica que els últims anys, a tot Catalunya els delictes han caigut, amb l’excepció dels robatoris amb força en domicilis. El punt àlgid va ser el 2015, quan es van cometre prop de 28.000 robatoris amb força en domicilis a Catalunya, un 10,1% més que l’any anterior i un 23,5% més que el 2011.

Per això l’any passat es va posar en marxa un primer pla d’acció que se centrava sobretot en la investigació i l’anàlisi criminal. “Bàsicament el que vam fer va ser establir com a màxima prioritat dels serveis d’investigació criminal aquesta mena de delicte”, explica Verger. Això va implicar millorar la coordinació, incrementar l’intercanvi d’informació a tots els nivells, des del local fins al central passant pel regional, i crear grups específics dedicats a combatre els robatoris en cases. “Aquest pla d’acció va anar força bé, perquè durant el 2016 ja hi va haver una disminució d’un 2%”, destaca l’intendent.

Un nou pla d’acció més ambiciós

Tot i així, com va dir el major Trapero en el discurs del Dia de les Esquadres, els Mossos continuen considerant una prioritat la reducció d’aquests delictes. Per això van començar a dissenyar un segon pla, segons Verger, “més ambiciós”. Algunes accions ja s’apliquen des del mes passat i la tendència, segons l’intendent, continua a la baixa. Avança que els robatoris en cases cauen més d’un 11% en els primers mesos del 2017. La xifra publicada oficialment, el total de robatoris amb força en immobles, segueix el mateix patró. Va baixar un 6,4% durant el 2016 i ara baixa un 9% respecte de l’any passat entre el gener i l’abril.

El pla preveu la creació d’un grup polivalent dedicat a seguir els delinqüents més actius. “Volem un equip que recopili informació, faci un rànquing dels top ten i permeti establir uns controls específics per a aquestes persones, escorcollar-los de manera més intensiva i fer-los més pressió”, diu Verger. L’intendent també explica que els robatoris amb força impliquen condemnes d’entre dos i cinc anys de presó, perquè es consideren “menys greus”.

Localitzar un mòbil pot ser clau

La consideració de “delictes menys greus” és un obstacle perquè els jutges autoritzin mesures d’investigació invasives, com punxar telèfons, col·locar balises de seguiment i conèixer la localització d’un telèfon mòbil. Sense aquestes mesures als policies se’ls fa especialment difícil investigar, perquè les cases no acostumen a tenir càmeres de seguretat, no hi ha testimonis de la majoria de robatoris i els lladres acostumen a dur guants. En canvi, saber quins telèfons mòbils s’han connectat en una urbanització concreta en el moment que s’han fet uns robatoris pot ser crucial si això es pot creuar amb les dades d’un cotxe que apareix cremat a la vora.

Per tot plegat el segon pla d’acció inclou instruccions molt específiques de com s’han de fer els informes policials dels robatoris perquè incloguin tota la informació que pugui convèncer el jutge perquè autoritzi aquestes eines d’investigació o mesures cautelars contra els sospitosos. A més, els Mossos d’Esquadra ja han començat a parlar amb jutges i fiscals per aconseguir que “s’impliquin i siguin receptius” a l’hora d’abordar aquesta mena de delictes. El cos està analitzant la legislació per identificar la millor manera de fer-la servir. “I si considerem que la normativa no ajuda caldrà plantejar, evidentment en l’esfera política i pel canal que toqui, alguna modificació normativa”, avisa Verger.

Cooperació amb altres cossos

Els Mossos també reforçaran l’intercanvi d’intel·ligència sobre aquests delinqüents amb altres cossos policials i amb l’Europol. Enviar informes sobre els grups que operen a Catalunya serveix per rebre també els informes d’altres països per on han passat abans i, per tant, poder-los conèixer millor. Verger explica que en els robatoris en cases hi ha de tot: “delinqüents locals, grups mínimament organitzats i grans organitzacions criminals internacionals”. Els grups internacionals més actius, diu l’intendent, ara són delinqüents d’origen georgià, albanès i xilè.

La varietat d’autors també implica molta varietat en la manera d’actuar i en el moment dels robatoris. “Els grups internacionals potser no són els autors de la gran majoria de robatoris”, admet Verger, però afegeix que “són molt depredadors”: en molt poc temps i amb poca gent entren a moltes cases en una mateixa zona. Això també els obliga a accelerar les investigacions, perquè si no ho fan quan ho tenen tot lligat potser ja han marxat a l’estranger.

El segon pla d’acció també preveu tenir més control d’activitats que poden tenir relació amb els robatoris, com la compravenda d’objectes de segona mà i el lloguer de cotxes -en el cas de delinqüents internacionals-. “L’accés a aquesta informació està regulat, però això no s’ha desenvolupat”, diu Verger, i afegeix que tenen la intenció d’impulsar-ho. A més, explica, es potenciarà l’atenció a la víctima, per exemple accelerant la inspecció ocular perquè els que viuen al pis o la casa robada puguin dormir la primera nit ja amb la porta arreglada.

Més impacte fora de Barcelona

Les dades de robatoris amb força en immobles per àrees bàsiques policials mostren que, al contrari del que passa amb els furts, aquest tipus de delicte té més impacte fora de Barcelona. La taxa per cada 1.000 habitants més alta és la de l’àrea del Baix Empordà -Sant Feliu, que inclou Sant Feliu de Guíxols, Calonge, Castell-Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro-. La segueixen altres zones del litoral, al nord i al sud del país.

 

En alguns casos, sobretot a la Costa Brava, aquestes mateixes zones amb taxes de robatori altes tenen percentatges alts de segones residències i habitatges buits. A la Costa Daurada, en canvi, la taxa de robatoris és alta i el percentatge de segones residències i habitatges buits és baix. Al Pirineu passa el contrari: hi ha pocs robatoris, tot i que molts habitatges són segones residències o estan buits. La relació entre una cosa i l’altra, doncs, és força irregular.

Més continguts de

Catalunya, radar a radar, multa a multa

Els radars recapten 254 milions en 5 anys

Ara Data publica les multes i els diners ingressats pels 242 radars de les carreteres catalanes

PUBLICITAT
incendis forestals

Per què Catalunya crema

L’oblit dels boscos i una estratègia centrada en l’extinció alimenta els grans incendis forestals

PUBLICITAT
Noms de nadó per a pares indecisos

Noms de nadó per a pares indecisos

Més curts, laics i mediàtics. Rànquings i tendències que expliquen la Catalunya del segle XXI. Així ha evolucionat l’onomàstica

PUBLICITAT
Bicis

Barcelona, revolució bici

L’augment de ciclistes obliga a revisar la convivència amb els cotxes i els vianants

La nova gramàtica del català. Imatge per a l'interactiu columna esquerra

10 coses que passaran a ser correctes amb la nova gramàtica

La 'Gramàtica de la llengua catalana' de l'Institut d'Estudis Catalans completa i actualitza la de Pompeu Fabra, de 1918-1933

fotoHome315

Tots els gols de Leo Messi

Així ha marcat el crac argentí amb el Barça