El risc d'incendi i les 6 Barcelones

El Raval, el Gòtic i Sant Antoni, els barris amb els pisos més vulnerables al foc. Un estudi dels Bombers de Barcelona vincula els incendis amb el nivell de renda però no hi troba una relació directa amb la pobresa energètica

El Raval és el barri de Barcelona on hi ha més risc d'incendi a dins dels pisos. El segueixen el Gòtic i Sant Antoni. Són barris on coincideixen tres factors: més densitat de població, habitatges antics i un nombre alt de pisos en mal estat de conservació. També coincideix que el nivell de renda familiar és inferior a la mitjana de la ciutat.  A aquesta primera àrea d'alt risc, l'encercla una segona corona de risc mitjà, formada pels barris d' Hostafrancs, Sants, l’ Eixample, Gràcia, la Sagrada Família, el  Camp de l’Arpa i la Ribera. La resta de barris de Barcelona tenen un risc baix d'incendi. 

"El normal seria que la possibilitat d'un incendi a Barcelona fos igual a tots els barris, i això no és així", explica Manel Pardo, cap dels Bombers de Barcelona. Pardo ha estudiat estadísticament les possibilitats que hi hagi un foc a dins un pis a la ciutat. La investigació, realitzada  conjuntament amb Miquel Guilanyà, ha servit per adaptar les estratègies de prevenció segons el barri. "Ara fem un tractament com els metges, específic per a cada malalt. Poden tenir la mateixa malaltia, però això no vol dir que les causes siguin les mateixes", afegeix el cap dels Bombers de Barcelona.

Com es tradueix això? Amb campanyes personalitzades, segons el barri. A les zones on hi ha més immigrants, per exemple, cal fer pedagogia perquè les víctimes no saltin per la finestra. "Els expliquem que quan hi ha un incendi, e n menys de 10 minuts hi som –afirma Pardo. "Venim i no pateixis", els diem. "Si no pots sortir, tanca't a dins. Ja som aquí". La gent té tot el dret d'espantar-se. Hi ha països que els bombers arriben al cap d'un hora, i els hem de fer entendre que aquí no passa". A Barcelona, el temps mitjà d'intervenció –des que activen la sirena per anar al lloc de l'incendi fins que tornen al parc de bombers– se situa en els 32 minuts durant el dia i els 26 minuts durant la nit. 

El mapa de risc d'incendi és el resultat de creuar dos mapes previs: el mapa de vulnerabilitat mostra les zones on l'entorn fa més fàcil que es produeixi un incendi i el mapa de perillositat assenyala les intervencions dels bombers de Barcelona per focs interiors entre el 2010 i el 2014. 

Fa unes setmanes, una anciana de 81 anys va morir a Reus en un incendi a casa seva provocat per una espelma. Tenia la llum tallada. L'estudi dels Bombers de Barcelona –fet l'any 2015 a partir de dades d'incendis dels pitjors anys de la crisi– no ha trobat una relació rellevant entre l'anomenada pobresa energètica i els incendis a dins els pisos.  "No podem concloure que on hi ha més pobresa hi ha més risc d'incendi, és més aviat un comportament cultural general, i s'hi barregen un conjunt de factors", explica Pardo. L'atur, curiosament, fa disminuir el risc d'incendi perquè fa que hi hagi més gent a casa. 

L'estudi ha constatat que hi ha menys incendis quan...

  • Hi ha més nivell de formació.
  • Hi ha més gent a casa. 

En canvi, hi ha més incendis als habitatges de Barcelona quan...

  • Hi ha més densitat de comerços.
  • Hi ha més edificis anteriors a l'any 1948.
  • La taxa d'immigració és més alta.

Més enllà de l'entorn físic, els incendis a l'interior dels pisos estan relacionats a un comportament social. L'estudi ha elaborat un model estadístic capaç de preveure amb una certa fiabilitat les possibilitats d'incendi a partir d'una sèrie de condicions  sociodemogràfiques. Tot plegat ha permès elaborar un model per a cada barri. Segons la zona, pesa més una variable que una altra.

I encara més. Analitzant tots aquests models, els investigadors han conclòs que dins de Barcelona hi ha 6 Barcelones diferents, cada una amb unes característiques sociodemogràfiques similars, més enllà del risc d'incendis. A partir dels mínims i els màxims, els autors del treball van elaborar la rosa dels vents que acompanya el gràfic amb dades sociodemogràfiques dels anys 2008, 2011 i 2014.

Les 6 Barcelones

La primera Barcelona comprèn dues zones compactes. La primera tocant el parc de Montjuïc, formada per barris com les Corts, Sants, Hostafrancs, Sant Antoni o la Nova Esquerra de l’Eixample. I la segona des del Poblenou fins a la Vall d’Hebron passant per la Sagrada Família, el Clot, Sant Andreu o la Sagrera. Es caracteritza per una participació electoral superior a la mitjana, un nivell de formació alt i un cert envelliment de la població.

La segona Barcelona agafa Vallvidrera i el Tibidabo, Sarrià i el Putxet. També inclou la Vila Olímpica i Diagonal Mar. És una Barcelona amb un nivell de formació molt alt, poc atur i una participació electoral alta.

Barris com la dreta de l’Eixample, Galbany, Tres Torres i Sant Gervasi i la Bonanova formen la tercera de les sis Barcelones. És una Barcelona rica, molt formada, amb molt poc atur i amb un volum d’immigració baix.

La quarta Barcelona agafa la Zona Franca, la Marina del Port i la part a l’extrem est de la ciutat: el Besòs i el Maresme, el Bon Pastor, Trinitat Vella, Torre Baró i Ciutat Meridiana. Són barris amb un atur alt, poca formació i un nivell de renda baix.

El Parc de Montjuïc, el Poble-sec, el Raval, el Gòtic, la Ribera, la Barceloneta, l’antiga esquerra de l’Eixample i Gràcia formen la cinquena Barcelona. És una Barcelona amb un nivell de formació moderat, atur moderat i renda força baixa.

Per acabar, la sisena Barcelona inclou els barris del nord de la ciutat: des de Sant Genís dels Agudells fins a Horta i Canyelles. També inclou la Verneda i Sant Martí de Provençals. És una Barcelona envellida, amb molts pisos ocupats per una sola persona gran.

"És curiós comparar el mapa electoral amb aquestes sis Barcelones, és gairebé clavat", conclou el cap dels Bombers de Barcelona.

Més continguts de

Catalunya, radar a radar, multa a multa

Els radars recapten 254 milions en 5 anys

Ara Data publica les multes i els diners ingressats pels 242 radars de les carreteres catalanes

PUBLICITAT
incendis forestals

Per què Catalunya crema

L’oblit dels boscos i una estratègia centrada en l’extinció alimenta els grans incendis forestals

PUBLICITAT
Noms de nadó per a pares indecisos

Noms de nadó per a pares indecisos

Més curts, laics i mediàtics. Rànquings i tendències que expliquen la Catalunya del segle XXI. Així ha evolucionat l’onomàstica

PUBLICITAT
Bicis

Barcelona, revolució bici

L’augment de ciclistes obliga a revisar la convivència amb els cotxes i els vianants

La nova gramàtica del català. Imatge per a l'interactiu columna esquerra

10 coses que passaran a ser correctes amb la nova gramàtica

La 'Gramàtica de la llengua catalana' de l'Institut d'Estudis Catalans completa i actualitza la de Pompeu Fabra, de 1918-1933

fotoHome315

Tots els gols de Leo Messi

Així ha marcat el crac argentí amb el Barça