Quants sou a casa? Les llars d’una sola persona es dupliquen en 25 anys

200.000 persones viuen soles a Barcelona. El descens de la natalitat redueix el nombre de persones per habitatge

Els nuclis familiars es fan més petits. Els pisos on hi viu una sola persona ja són els més nombrosos de la ciutat de Barcelona. N’hi ha 201.345, 3 de cada 10. Un 12,5% dels barcelonins viuen sols. La xifra s'ha duplicat des dels anys 90. Els segueixen els ocupats per 2 persones (192.448), segons les dades  del padró d'habitants de l’Ajuntament de Barcelona.

L'augment de llars d'1 i 2 persones s’alimenta del lent però continuat descens, any rere any, de les llars amb 3, 4 o 5 persones. També van a la baixa a Barcelona els habitatges amb set persones o més, que en alguns casos poden reflectir situacions d’amuntegament. 

58.000 persones de més de 75 anys viuen soles a Barcelona

Al conjunt de Catalunya hi viu una sola persona a 2 de cada 10 llars. Les dades, en aquest cas, corresponents als  censos de població de l'Idescat, són del 2011 Als anys 80, n’eren la meitat.

La majoria de persones que viuen soles tenen més de 65 anys. A Barcelona representen el 44% del total, 88.000 persones. 58.000 tenen més de 75 anys

La soledat, la malaltia dels avis d'avui

Al conjunt de Catalunya es calcula que unes 250.000 persones més grans de 65 anys viuen soles, i d'aquestes, 150.000 pateixen soledat no volguda i aïllament social.

L'altre extrem: la vida en comunitat

A l'altre extrem de viure sol hi ha la vida en comunitat. "Si pogués formar part d'un grup que decideix tenir fills en comú i en col·lectiu, em satisfaria la idea", va afirmar fa uns mesos la diputada de la CUP  Anna Gabriel. El model de família àmplia, d'educar "en la tribu", que fa uns mesos va obrir un encès debat a Catalunya i al conjunt de l’Estat arran de l'entrevista a la diputada cupaire, és més aviat simbòlic. A Catalunya només hi ha 62.700 llars on hi viuen més de dues famílies, un 2% del total. La xifra és força similar a la dels anys 80.

Tradicionalment, a Occident, el concepte de família equival a família nuclear. És a dir: mare, pare i fills biològics sota un mateix sostre. Tot i que continua sent la forma més estesa de família, des dels anys 80 cap aquí el model s’ha diversificat: mares solteres, fills de diferents matrimonis, fills vivint amb els avis…  

I qui hi viu?

Però quantes persones viuen a casa? 2,6 persones de mitjana al conjunt de Catalunya, segons les últimes dades del 2011. Una xifra que encaixa amb el model de família occidental, creat amb la industrialització i l’arribada massiva de la població a la ciutat. A l’ Àfrica i al Carib la mitjana es dispara fins a les 6 o fins i tot 8 persones per llar.

Catalunya i Espanya se situen a la franja baixa d’Europa en nombre de persones per llar, conseqüència, sens dubte, de la caiguda de la natalitat. La taxa de fertilitat a Catalunya és d' 1,39 fills per mare. Les dones tenen menys fills i els tenen més tard. Aquesta és la premissa que des de fa uns anys els demògrafs repeteixen una vegada i una altra, fins al punt que avisen que finalment el 2016 es podria convertir en el primer any que hi haurà més morts que no pas naixements. L’any passat van néixer a Catalunya un 2% de nadons menys que el 2014.

Al Níger, a l'Àfrica occidental, de mitjana, les mares tenen 7,6 fills. La mitjana mundial ha caigut dels 5 nens per mare dels anys 60 fins als 2,4 el 2014.