Publicitat
Publicitat

Àfrica: música i literatura amb arrels


A) Cinc noms essencials de la música africana del segle XXI

I al principi va ser el ritme. Els patrons rítmics africans són al moll de l'os de la música popular universal. Són l'alè del blues, del jazz i de la música caribenya. Els mateixos músics africans ho demostren assimilant aquelles influències i retornant-les al seu origen.

1. Youssou N'Dour. Heroi del 'mbalax' i ministre de Cultura del Senegal

Desapareguts Fela Kuti i Ali Farka Touré, Youssou N'Dour (Dakar, 1959) és ara com ara el músic africà viu més important i influent. N'Dour, que acaba de ser nomenat ministre de Turisme i Cultura del Senegal, va impulsar el mbalax , un estil que fusionava ritmes de l'Àfrica Occidental i elements afrocubans en un viatge d'anada i tornada des de les dues bandes de l'Atlàntic. L'Étoile de Dakar ha col·laborat amb estrelles pop mundials i ha posat l'altaveu a diferents causes polítiques i solidàries.

2. Mulatu Astatke. Exemple de la màgia ancestral del jazz etíop

Mulatu Astatke (Jimma, 1943) és el principal responsable de l'auge del jazz etíop, sobretot arran de la seva participació en la banda sonora de la pel·lícula Flors trencades (2005) de Jim Jarmusch. Format com a vibrafonista al Regne Unit i als Estats Units, va aprendre tots els secrets del jazz llatí i els va agermanar amb les sonoritats tradicionals de l'oest d'Etiòpia.

3. Rachid Taha. La mescla de la rauxa del rai i el rock'n'roll

L'algerià Rachid Taha (Orà, 1958) és una força ingovernable, com si fos la versió salvatge de Khaled. La seva música remena les arrels algerianes del rai i les contamina amb rock, punk i fins i tot techno . Tot i viure a França des del 1968, mai no ha volgut la nacionalitat francesa. Més que construir ponts musicals, els destrueix per crear-ne de nous.

4. Salif Keita. Un príncep albí beneït amb una veu d'or

El malià Salif Keita (Djoliba, 1949), descendent de la família imperial mandinga, va haver de lluitar contra un doble prejudici: ser albí i dedicar-se a la música. Afortunadament, se'n va sortir i tot el món pot gaudir d'una de les veus més màgiques de la música africana. El seu afropop, com molta música de l'Àfrica occidental, aplega tradició pròpia i influències del blues. El trasllat a Europa li va donar ressò internacional, però del retorn a Mali fa un decenni n'ha tret els dos millors àlbums de la seva carrera.

5. Konono Nº1. La imparable màquina dels 'congotronics'

L'Àfrica és terra de grans formacions rítmiques, com la senegalesa Orchestra Baobab o Konono Nº1. Des de Kinshasa (República Democràtica del Congo), el grup liderat per Mawangu Mingiedi dóna continuïtat a una tradició rítmica iniciada per Franco, el gran renovador de la música del Congo. La millor manera d'apropar-se a Konono Nº1 és mitjançant la sèrie de discos Congotronics .

B) Quatre autors de Nobel que han retratat un continent

La literatura oral és a l'origen de la literatura africana i és el que l'ha modelada. Mites, tradicions i poesia marquen una escriptura que s'enfonsa en les arrels del país i la seva complexitat social.

1. J.M. Coetzee . Un premi Nobel que explora les parts més fosques de l'ànima

L'apartheid i la consciència de blanc bòer han marcat la mirada dramàtica, agonitzant i sense concessions del sud-africà. La seva obra és una metàfora universal sobre la crueltat, la injustícia i la llibertat. Coetzee (Ciutat del Cap, 1940) és l'últim Nobel africà, del 2003.

2. Mia Couto. El novel·lista més internacional de Moçambic

Fill d'immigrants portuguesos, Mia Couto (Beira, 1955) destil·la amor a l'Àfrica en els seus treballs - Terra sonàmbula va ser escollit com un dels 12 millors llibres africans del segle XX. Recull la tradició oral amb un estil experimental amb el llenguatge, surrealista, pròxim al realisme màgic.

3 Nadine Gordimer. Una veu èpica que va néixer a Sud-àfrica

Filla d'un rellotger lituà, l'obra d'aquesta sud-africana es caracteritza per la perfecció formal i la sobrietat. Gordimer (Springs, 1923), la primera dona africana que va rebre el Nobel, el 1991, tampoc s'aïlla del context segregacionista i tracta el conflicte racial i social. És una de les veus intel·lectuals més potents que s'ha quedat al seu país.

4. Wole Soyinka. El poeta nigerià més conegut i el primer Nobel del continent

El nigerià Soyinka (Abeokuta, 1934) es va llicenciar a Leeds i fins i tot va treballar a la Royal Court, abans de tornar a casa i fundar diverses companyies. Utilitza tradicions i mites africans, però els elabora amb una forma occidental. Va ser el primer africà a rebre el Nobel després del colonialisme, el 1986.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT