Estructures culturals d’estat
Des que em dedico al periodisme cultural -i ja fa més de vint-i-cinc anys- sempre he sentit dir que les llibreries estan en crisi. Potser sí. O potser tenen una mala salut de ferro. També sempre he sentit dir que els joves ja no llegeixen. Potser sí. O potser llegeixen d’una altra manera. En qualsevol cas, els números són els que són: ara hi ha menys llibreries que fa deu anys, el negoci s’ha encongit. Però, en canvi, contra la percepció general i generalment desinformada, l’hàbit de lectura ha crescut, se suposa que a causa d’internet i les biblioteques. I tanmateix, les llibreries segueixen sent útils i necessàries, i se’n creen de noves, amb personalitat i prestigi. Més que morir-se, el negoci fa dècades que s’està transformant.
En aquesta transformació, hi ha la tendència a contraposar llibreria amb tecnologia, i llibre digital contra llibre de paper. És un error. Els llibreters, com tothom, estan condemnats a aprofitar les noves tecnologies -per exemple de les Espresso Book Machines-, i el futur, per no dir el present, està en la convivència entre paper i pantalles, igual que ens passa als diaris. Molts ja ho saben i s’han posat a la feina.
Les llibreries potser cada cop tindran menys llibres físicament i, per tant, menys mals d’esquena, però seran llocs privilegiats per informar-te’n, comentar-los, trobar-hi autors, imprimir-te’ls legalment i, esclar, començar una lectura en un bon entorn, amb un bon cafè i en bona companyia. Tot això ja passa, i cada cop més. I passaria encara amb més intensitat si les administracions fessin seva de debò la idea que les llibreries són estructures culturals d’estat i de ciutat. Qualsevol ciutat amb pretensions, igual que ha d’aspirar a tenir un bon hospital, un museu digne, una biblioteca moderna, escoles, sales de cinema i alguna mena d’estudis universitaris, també ha de tenir unes quantes llibreries de bandera. Una ciutat sense bones llibreries és una ciutat de segona.
Per cert, ara que he esmentat les biblioteques, cal avançar més en una feina conjunta entre bibliotecaris i llibreters: tots treballen per crear bons lectors. Igual que les llibreries sovint ja són també sales de lectura, les biblioteques públiques haurien de tenir un lloc on els llibreters poguessin vendre llibres. Per què no? ¿Oi que per Sant Jordi tots trobem normal que els llibreters surtin al carrer? Doncs durant tot l’any que puguin entrar a les biblioteques.
