Publicitat
Publicitat

FUTUR, EL DEBAT DE L'ENERGIA

Espanya haurà de decidir si vol seguir sent líder en renovables i, sobretot, quin model pot sostenir econòmicament a llarg termini

Guerra oberta sobre el mapa energètic

La reforma del sector energètic era una de les prioritats del govern de Mariano Rajoy quan va guanyar les eleccions del novembre del 2011. Ho era de manera obligada. No podia ajornar-ho gaire perquè, de fet, la falta d'acord entre els dos grans partits polítics espanyols ja havia fet massa gran el principal problema del sistema elèctric de l'Estat: el dèficit de tarifa.

Aquesta enorme bombolla no és altra cosa que la diferència entre els ingressos de les companyies elèctriques (a través de les tarifes) i els costos del servei (generació, transport i distribució). El PP va inventar l'any 2000 aquesta fórmula del dèficit tarifari per evitar que es disparés la inflació amb l'entrada d'Espanya a l'euro. El dèficit tarifari ha anat creixent any rere any fins a assolir els 24.000 milions d'euros.

El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, fa mesos que té llesta la reforma del sector energètic, però la norma està bloquejada al despatx d'un altre ministre, el d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Així es va demostrar dimarts, quan els dos companys dels consell de ministres es van enganxar públicament amb motiu de la reforma.

Duel Soria-Montoro
El ministre d'Hisenda desautoritza el titular d'Indústria

En un gest inèdit, Montoro va desautoritzar Soria durant una entrevista amb l'agència Bloomberg en dir que no aniria al consell de ministres cap nou impost "que no hagués nascut" del seu departament.

La disputa s'explica per l'anomenat cèntim verd que gravarà el gas natural. Montoro -que a última hora de dimarts es va veure obligat a rebaixar el seu to a través d'un comunicat- va voler deixar clar que ell és l'autoritat en matèria fiscal. Ja va veure com un altre ministre, aquell cop el d'Economia, Luis de Guindos, s'imposava i apujava l'IVA en contra del criteri del mateix Montoro, i ara Soria esbombava la idea del cèntim verd per al gas sense que Montoro s'hi hagués pronunciat oficialment.

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va intentar treure ferro a la picabaralla en el si de l'executiu. "És lògic que hi hagi debats en temes tan complexos com aquest", va dir.

Líder en renovables?
Sense un full de ruta energètic clar a Espanya

El duel ministerial no és l'únic que hi ha ara mateix a Espanya. Si Montoro i Soria estan enfrontats per la fiscalitat del sistema, els mateixos productors d'energia estan en una guerra oberta perquè en aquesta reforma s'hi juguen part del negoci.

D'una banda, hi ha les elèctriques tradicionals, agrupades en el lobiUnesa (Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, E.ON i HC), i, de l'altra, hi ha les companyies promotores d'energies renovables. Espanya, especialment sota el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, va decidir convertir-se en referent mundial de les energies netes. I ha assolit aquest objectiu. No en va és el quart mercat mundial en el sector de les renovables, només per darrere de països molt més extensos com la Xina, els Estats Units i Alemanya.

Però l'aposta ha tingut un cost molt elevat (excessiu, segons Unesa). Només el 2011, les renovables van rebre 6.744 milions d'euros en primes. Les elèctriques convencionals culpen els promotors de renovables de fer inassumible el dèficit tarifari, mentre que aquests últims diuen que són precisament els titulars de les instal·lacions convencionals (nuclears i hidràuliques) els que gaudeixen de privilegis anacrònics que els permeten apuntar-se beneficis astronòmics gràcies a unes centrals ja amortitzades.

Amb tot, el ministre Soria va decidir fa uns mesos decretar una moratòria de les primes a les renovables, un fet que va posar el sector en peu de guerra per la inseguretat jurídica que creava. La Comissió Europea ha apuntat que el dèficit de tarifa no és responsabilitat exclusiva de les renovables, ja que a Espanya hi havia una "retribució excessiva" a nuclears i hidràuliques, que cobren un preu de l'electricitat més alt i no paguen l'aigua.

Impostos per a tots
Recaptar 6.800 milions a través de noves taxes

La reforma prevista pel ministeri d'Indústria està paralitzada a Hisenda precisament perquè preveu incorporar noves taxes a les fonts de generació elèctrica. Concretament introduirà una taxa a la nuclear i a la hidràulica, que se sumarà a un impost per a totes les fonts de generació, renovables i no renovables.

Totes les mesures proposades sumen una recaptació de 6.830 milions d'euros, segons l'esborrany proposat (el quid de la qüestió és que Soria vol que es dediquin a solucionar el dèficit de tarifa, i Montoro, el dèficit públic, que només aquest any s'elevarà 90.000 milions). El nou impost anirà en funció de la facturació i oscil·larà entre el 4% i el 19%.

Què passarà amb les primes?
Una incògnita per resoldre

Un dels principals interrogants a resoldre és què passarà amb les primes a les renovables, congelades a Espanya. Soria ha dit que es tornaran a remunerar les energies netes, però n'hi haurà prou per recuperar la confiança dels inversors? Segons els plans del govern espanyol, el sector havia de rebre uns incentius de fins a 70.000 milions fins a l'any 2020 per aquest concepte.

Noves pujades de la llum?
El consumidor final espera saber quina és la seva part de la tarifa

Una altra de les incògnites és saber si hi haurà noves pujades de la llum, o bé directes o bé si alguna d'aquestes noves taxes s'acaben traslladant als consumidors.

Els clients acollits a la tarifa d'últim recurs (TUR), uns vint milions, ja han patit increments en el preu de la llum del 7%, a l'abril, i del 4%, al juliol.

Però no es poden descartar noves pujades, ja que el ministre Soria ha dit en diverses ocasions que la solució al problema del dèficit ha de ser compartida entre Estat, empreses i usuaris.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT