Publicitat
Publicitat

EL PRAT MÉS QUE UNA INFRAESTRUCTURA

Des del debat de l'Estatut fins al govern de Rajoy, el Prat ha estat present en les relacions Catalunya-Estat

L'aeroport que sempre ha volat de Catalunya

La partida d'escacs de la negociació de l'Estatut tenia una peça que destacava per sobre de la resta, amb el permís del model de finançament: la gestió de l'aeroport del Prat. Segons expliquen diversos negociadors i observadors del procés, aquesta infraestructura clau va arribar a constar en algun esborrany de la norma catalana. "Francesc Homs i Alfredo Pérez Rubalcaba van arribar a un principi d'acord segons el qual l'Estat traspassava a Catalunya els aeroports de Reus i Girona i es creava un consorci amb majoria catalana al Prat", rememora Pere Macias, portaveu adjunt de CiU al Congrés i aleshores integrant de l'equip negociador de l'Estatut per part dels nacionalistes.

Aquest principi d'acord que recorda Macias no es va complir. Com tampoc mai cap govern espanyol ha apostat obertament i fins al final per la gestió descentralitzada de l'aeroport de Barcelona. El compromís entre Homs -ara portaveu del Govern- i Rubalcaba -ara cap de files dels socialistes al Congrés- va quedar en paper mullat. Macias ho atribueix al "triomf dels jacobinistes del PSOE". I assenyala un nom en concret: Fernando Palao, secretari general de Transports al ministeri de Foment, que encapçalava aleshores Magdalena Álvarez.

"Abans es dividiria Espanya..."

Cap dels negociadors catalans de l'Estatut guarda un bon record de Palao. Joan Puigcercós, en aquella època diputat al Congrés, va dinar-hi una vegada acompanyat de Josep Andreu, company seu al grup parlamentari republicà. L'escena és tragicòmica. Puigcercós recorda: "Palao ens deia que la gestió catalana de l'aeroport era inconstitucional. I llavors ens va ensenyar una Constitució per acompanyar el seu argument, que era: «Abans Espanya es dividiria que no Catalunya lideraria el Prat»". Altres negociadors catalans atribueixen l'organització d'una revolta interna al secretari d'estat de Transports per frenar qualsevol aspiració de descentralitzar el model aeroportuari.

La fallida negociació estatutària -el nou text el va pactar Artur Mas amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa i es va aprovar en referèndum el juny del 2006- va fer que tot continués immòbil al Prat. "I els alts funcionaris, amb Palao al capdavant, van brindar amb cava per celebrar-ho", denuncia Macias.

Un any després, però, la societat civil catalana va fer un pas endavant. En un acte a l'escola de negocis Iese, a Barcelona, prop d'un miler d'empresaris van reclamar una gestió individualitzada del Prat perquè es convertís en un hub internacional. Una posició que contrasta fortament amb el silenci actual de l'empresariat un cop el PP ha decidit bloquejar sine die la singularització del Prat. Fonts de CiU atribueixen aquesta actitud al "nefast" paper que està tenint Josep Piqué -president del Cercle d'Economia i de Vueling- en aquest assumpte. "Presideix una entitat que boicoteja la gestió individualitzada del Prat i també el pacte fiscal", es queixa amargament un dirigent de CiU. "Ningú ha aixecat la veu, ni els empresaris ni el Govern", lamenta Joaquim Nadal, president del grup parlamentari del PSC i durant els anys del tripartit conseller de Política Territorial i Obres Públiques.

Entre Blanco i el PP

La situació va fer un gir quan José Blanco, el ministre de Foment que va succeir Magdalena Álvarez, va apostar a finals del 2010 per la privatització dels aeroports de Barajas i del Prat. La notícia va ser ben rebuda per part de les institucions catalanes, que veien en aquesta mesura una oportunitat d'or per millorar la competitivitat de la infraestructura barcelonina. "Així s'aconseguia que el Prat deixés de ser un aeroport infrautilitzat", considera Nadal.

Aquesta decisió de Blanco ja la va gestionar l'executiu d'Artur Mas. En un dinar de representants de CiU amb Isaías Táboas -exsecretari general de Presidència amb José Montilla i en aquells moments secretari d'estat de Transports- i Rafael Simancas, els dos representants socialistes els van explicar com seria el nou model. "Van tenir una actitud positiva, però es va precipitar el final de la legislatura", recorda Pere Macias, present en aquell àpat.

L'arribada del PP al poder ha esberlat qualsevol esperança de gestionar el Prat de manera individual. "I això és pràcticament malversació de fons públics, perquè l'Estat està renunciant a ingressos de 5.000 milions d'euros, com a mínim", insisteix Macias. Nadal reparteix les culpes: "Ni CiU ni el PP han mogut fitxa per solucionar res". Puigcercós considera que el govern espanyol no té cap intenció d'individualitzar el Prat perquè ara "està tot molt ben organitzat" i fer-ho faria perdre capacitat de negoci a molta gent de "l' establishment funcionarial".

De la negociació de l'Estatut a l'any 2012, l'aeroport del Prat sempre ha acabat volant per sobre dels interessos catalans.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT