Publicitat
Publicitat

La crisi fa revifar a Holanda el discurs Anti-UE davant les eleccions de dimecres

Monti i Van Rompuy alcen la veu contra l'euroesceptisme

La crisi econòmica que afecta Europa està passant factura també en el terreny polític. El discurs antieuropeu ha aflorat en molts racons del Vell Continent i amenaça de fer fracassar el projecte comunitari. Davant aquest perill, el primer ministre italià, Mario Monti, i el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, van demanar ahir després de reunir-se a Roma una cimera dedicada exclusivament a pensar com es pot frenar l'euroescepticisme. "Celebrar aquesta cimera de la Unió Europea (UE) és necessari perquè Europa està en una fase en què el populisme està intentant desintegrar-la", va assegurar Monti.

Holanda no és l'únic país on en el fenomen que preocupa Monti s'ha estès, però potser n'és l'exemple més clar: sigui qui sigui el pròxim primer ministre holandès, bona part dels 150 escons del Parlament estaran ocupats per diputats euroescèptics. Les enquestes de cara a les eleccions generals de dimecres dibuixen un escenari polític poc amable amb la UE: dos dels quatre partits que ompliran la majoria de l'hemicicle han fet de les crítiques a Europa l'eix de la seva campanya.

Holanda, un dels fundadors de la UE, ja fa temps que no s'acaba de trobar còmode amb Europa. Va ser un dels dos països culpables del fracàs de la Constitució europea el 2005, però l'actual crisi econòmica ha servit per aprofundir l'esquerda. El primer símptoma del divorci amb Europa va ser la caiguda del govern liberal liderat per Mark Rutte a l'abril. Si Holanda celebra eleccions és perquè Rutte, aliat d'Angela Merkel i defensor de l'austeritat, no va ser capaç d'aconseguir la majoria parlamentària necessària per aprovar les retallades exigides per Brussel·les.

El país no s'ha escapat d'un mal que afecta pràcticament tots els socis de l'euro: l'augment del dèficit públic per sobre del límit permès. La solució passa per aplicar les tisores, però l'aliat parlamentari del govern liberal, el populista d'extrema dreta Geert Wilders, es va negar a donar suport a un estalvi de 15.000 milions, cosa que va obligar Rutte a dimitir i convocar eleccions.

La campanya electoral ha sorprès pel seu to euroescèptic. Wilders, el líder del Partit per la Llibertat (PVV), està a favor que Holanda abandoni l'euro. Les enquestes situen la formació com la quarta força més votada i els seus escons podrien ser determinants per formar una majoria parlamentària, però sembla poc probable que si els liberals tornen a guanyar vulguin repetir l'experiència.

L'esquerra radical, anti-UE

Wilders no és l'únic que ha utilitzat un discurs contra Europa per guanyar vots. Els socialistes radicals, un partit d'extrema esquerra fins ara marginal en l'escena política del país, li han copiat l'estratègia. El discurs antieuropeu d'aquesta formació ha impulsat el seu líder, Emile Roemer, cap a una popularitat inèdita fins ara, fins al punt de somiar governar el país. A l'inici de campanya, les enquestes situaven els socialistes radicals com la força més votada, tot i que els últims dies ha perdut embranzida i li han passat al davant el Partit Liberal i els laboristes, amb un discurs molt més suau amb Europa. Roemer també podria resultar clau per formar una majoria parlamentària.

Malgrat la força dels partits euroescèptics, el politòleg Adrian Schout, de l'Institut Holandès de Relacions Internacionals Clingendael, sosté que la majoria dels holandesos són conscients que el seu lloc és dins de la Unió. "El sentiment antieuropeu ha crescut, és cert, però també es pot veure com els holandesos són conscients de la impossibilitat de sortir de la UE", explica des de l'Haia.

De fet, segons les enquestes, el partit més votat -encara que molt lluny de la majoria- serà el liberal, i el més probable és que el seu líder, Mark Rutte, repeteixi com a primer ministre. L'ascens dels laboristes permetria a Rutte evitar tenir com a soci de govern o com a principal suport parlamentari el sempre incòmode Wilders o l'extrema esquerra. "Fins i tot en el cas que Wilders formi govern, cosa bastant improbable perquè cap partit voldrà governar amb ell, necessitarà altres formacions. La tradició d'executius multipartits a Holanda fa que l'endemà de les eleccions molts dels gestos forts que s'han vist en campanya quedin diluïts", explica Jan Teurlings, professor de comunicació de la Universitat d'Amsterdam.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT