THE NEW YORK TIMESEls aparells d'aire condicionat sorgeixen a un ritme prodigiós a les finestres i aparadors de tot el món, i els científics estan cada vegada més preocupats per les repercussions que poden tenir els gasos amb què funcionen, que són poderosos agents de l'escalfament global.
Les vendes d'aparells d'aire condicionat pugen un 20% a l'any a la Xina i l'Índia -alhora que creixen les classes mitjanes-, el preu dels aparells esdevé més assequible i augmenten les temperatures a conseqüència del canvi climàtic.
Els gasos consumits per l'aire condicionat es regulen fonamentalment a través d'un tractat internacional del 1987 anomenat Protocol de Mont-real, que té per objectiu protegir la capa d'ozó. En imposar l'ús de gasos cada cop més innocus, s'han reduït els danys causats a aquest escut vital, que bloqueja els cancerígens rajos ultraviolats. S'han eliminat en bona part els antics refrigerants CFC, que són greument perjudicials per a la capa d'ozó, mentre que els nous, que s'utilitzen molt als països industrialitzats, l'afecten poc o gens. Però aquests gasos produeixen un efecte al qual el tractat sobre l'ozó presta molt poca atenció. En comparació, contribueixen a l'escalfament global milers de vegades més que el diòxid de carboni, o CO, el gas d'efecte hivernacle estàndard. De fet, els principals científics d'aquest camp han calculat fa poc que si tots els aparells que entrin en el mercat mundial funcionen amb els nous gasos que es fan servir actualment per a l'aire condicionat, l'any 2050 aquests gasos seran responsables del 27% del conjunt de l'escalfament global.
Direcció equivocada
Les concentracions atmosfèriques dels gasos que han substituït els CFC, coneguts com a HCFC, que són lleugerament perjudicials per a la capa d'ozó, segueixen pujant de pressa en uns moments en què molts científics preveien que haurien d'haver baixat per l'eliminació gradual promoguda pel tractat.
Els nivells d'aquests gasos, que són el puntal dels sectors del fred al món en vies de desenvolupament, s'han més que doblat en les dues últimes dècades fins a assolir valors rècord, segons l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica nord-americana. I les concentracions de gasos nous, els HFC, innocus per a l'ozó, també estan pujant meteòricament, perquè els països industrialitzats van començar a utilitzar-los fa una dècada. Als EUA tots els aparells nous d'aire condicionat fan servir ara un refrigerant HFC anomenat 410a, qualificat d'ecològic perquè no danya la capa d'ozó. Però el seu efecte sobre l'escalfament és 2.100 vegades superior al del CO. I el tractat no pot controlar l'augment d'aquests refrigerants, perquè només regula els gasos que destrueixen la capa d'ozó. El calendari del tractat exigeix a desenes de països en vies desenvolupament, com ara la Xina i l'Índia, que l'any que ve comencin a substituir els gasos HCFC per d'altres que tinguin menys repercussions en l'ozó. Però els EUA i altres països els estan pressionant perquè triïn gasos que no provoquin l'escalfament del planeta.
El problema és que en l'actualitat no hi ha gaires alternatives comercialitzades per als condicionadors d'aire que no danyin l'ozó ni provoquin un acusat efecte escalfament, tot i que n'hi ha moltes en perspectiva. Gairebé totes les empreses químiques i d'aire condicionat -com ara DuPont Co, el gegant de la indústria química nord-americana, i Daiken, un dels principals fabricants japonesos-, han dissenyat aparells i gasos per a l'aire condicionat que no contribueixen a l'escalfament global. Però aquests productes han de ser homologats abans de posar-los a la venda, i cal dissenyar noves normes de seguretat, perquè els gasos que fan servir solen ser tòxics o inflamables. I atesos els grans beneficis que produeixen els actuals sistemes de refrigeració i la falta d'una regulació eficaç, els països i les empreses tenen pocs incentius per introduir els nous dissenys al mercat. "Ara mateix no hi ha bones solucions, i per això els països van provant", diu Rajendra Shende, exdirector de la Unitat d'Acció per a l'Ozó de les Nacions Unides, amb seu a París, i que ara dirigeix el Terre Policy Center de Pune, a l'Índia.
Creixement a l'Àsia-Pacífic
El 2011, el 55% d'aparells nous d'aire condicionat es van vendre a la regió de l'Àsia-Pacífic, on s'ha traslladat la producció industrial. L'any passat, la Xina va fabricar el 70% de condicionadors d'aire del món, per a ús intern i per a l'exportació. El gas refrigerant més comú és l'HCFC-22. El 2010, la Xina va produir una quantitat d'aquest gas set vegades superior a la dels EUA. La quantitat d'HCFC-22 barat procedent de l'Àsia que inunda el mercat mina tots els esforços per reduir o eliminar-ne l'ús, fins i tot als EUA. Durant una reunió de quatre dies que va tenir lloc a l'abril a Mont-real, els aproximadament 200 representants que hi van assistir van mantenir posicions enfrontades sobre el que calia fer per adaptar-se a les noves circumstàncies. ¿S'havien d'implicar en la protecció de la capa d'ozó, en el canvi climàtic o en les dues coses? Mentre que els països en vies de desenvolupament van presentar plans per reduir la dependència dels HCFC i obtenir així el finançament de les Nacions Unides per fer la transició, les delegacions de les nacions riques van rebutjar les propostes que es basaven en els nous HFC perquè contribuïen a l'escalfament. Per la seva banda, els fabricants es mostren reticents a afanyar-se a comercialitzar noves tecnologies més beneficioses per al clima fins que no es vegi més clarament per quines es decanten els països, explica Mack McFarland, climatòleg de DuPont.
El nou calendari del Protocol de Mont-real estableix que els països en vies de desenvolupament han d'haver "estabilitzat" el consum d'HCFC l'1 de gener del 2013 i el 2015 l'han d'haver reduït un 10%. Però la indústria creix tan de pressa que per assolir aquests objectius, que es basaven en el consum dels anys 2009-2010, caldria reduir un 40% el consum actual a l'Índia. I es preveu que serà molt més difícil aconseguir el següent objectiu de reducció el 2015.
