Rivera busca fer-se fort sent decisiu al Congrés
C’s vol aprofitar l’inici de la legislatura per aturar el desgast pels seus canvis de rumb
BarcelonaLa nit del 20-D, a la seu electoral de Ciutadans a Madrid, un alt dirigent del partit taronja buscava consol al fet de no haver obtingut els resultats esperats -els 40 diputats quedaven lluny de les expectatives- al·legant que el dia a dia al Congrés tornaria a reforçar la formació d’Albert Rivera. Després de tota una campanya afirmant que podien ser segona força, C’s s’havia desinflat en l’últim moment, i la direcció confiava que l’experiència de Rivera en els debats parlamentaris els permetés recuperar part de l’aurèola perduda. No comptaven, però, que passaria pràcticament un any sencer abans la legislatura no es posés en marxa. Un any en què els liberals han continuat perdent pes al mateix temps que acumulaven desfetes electorals.
Espantat definitivament el fantasma d’unes terceres eleccions a Espanya, que Ciutadans observava amb temor, el partit que lidera Rivera es prepara ara per entrar en el que els dirigents de la formació taronja denominen ja “la segona fase” -la primera va ser l’expansió territorial-, que té com a objectiu consolidar-se com un actor rellevant.
No ho tindran fàcil, però. Els estrategs liberals han de fer front a dos reptes si volen desempallegar-se de l’etiqueta de nova UPyD i demostrar que el partit té futur: primer, refer-se del desgast patit pels canvis de rumb constants de Rivera durant les negociacions per a la investidura, i segon, aconseguir posar-se la medalla d’haver arrossegat el govern del PP a la regeneració i les reformes, però evitar que siguin els populars els que ho capitalitzin.
Com la nit del 20-D, la direcció confia que sigui el dia a dia al Congrés el que permeti al partit recuperar-se. L’entorn de Rivera sempre ha defensat que on el català es mou millor és en l’arena del debat parlamentari. És des de l’hemicicle del Parlament de Catalunya -apunten les mateixes fonts- des d’on Rivera es va fer un nom a l’Estat que li va permetre més tard fer el salt a la política espanyola, i és des del faristol del Congrés des d’on els seus companys esperen que recuperi part de la popularitat perduda a partir del primer debat a quatre de la campanya del 20-D, quan -admeten fonts del seu equip- es va mostrar “nerviós” i va perdre una “oportunitat d’or” d’aparèixer davant del públic com una alternativa de govern.
“Crec que quan ens vegin treballar a la cambra ens anirà bé”, opinava el mateix Rivera en un acte organitzat per El Español aquesta setmana. Dijous, en la seva intervenció durant el debat d’investidura, ja va apuntar algunes de les que seran les línies mestres del seu discurs en els pròxims mesos. En una legislatura en què caldrà trobar majories per tirar endavant cada iniciativa, C’s vol fer valer els seus 32 diputats, i maldarà per apropiar-se de cada reforma que es dugui a terme al Congrés. De moment, ja ha començat una campanya per reivindicar com un mèrit seu que el president espanyol, Mariano Rajoy, hagi aturat l’efecte acadèmic de les revàlides fins que hi hagi un pacte d’estat d’educació.
Aferrat a la seva condició de soci preferent del PP, el partit taronja reivindicarà les 150 mesures pactades amb Rajoy per facilitar-li la investidura mentre intenta també fer de frontissa per arrossegar el PSOE al terreny de la negociació.
Un conclave a inicis del 2017
Mentre es consolida al Congrés, Rivera també aprofitarà l’absència de cites electorals per posar ordre al partit. La formació taronja afrontarà al gener un congrés per adaptar l’estructura a la nova etapa estatal: del conclave n’ha de sorgir una reforma dels estatuts -l’epicentre dels taronja serà a Madrid- i una ponència ideològica que promet debat intern després de pactar tant a esquerra com a dreta després de les eleccions. Tot i que ningú dubta que C’s continuarà sota la batuta de Rivera, el congrés pot ser la catarsi de cert malestar intern entorn a les posicions que ha pres el partit a Catalunya -l’equip d’Inés Arrimadas busca el votant de CiU- i també al País Valencià, que ja ha provocat la dimissió de l’executiva de Carolina Punset. A més de les desfetes electorals al País Basc, on C’s no va obtenir representació.
