CANVI DE CICLE
Dossier 23/09/2012

La Barcelona de l'estat propi

Barcelona és la locomotora d'un país que ha iniciat un nou temps polític. Capdavantera en turisme, amb una marca exportada al món, la ciutat presumeix d'una sanitat de primer nivell. Però també aspira a explotar les potencialitats de les seves infraestructures i a perfeccionar el model universitari i de recerca. La capital de l'estat propi encara té reptes pendents.

Ara
9 min
LA BARCELONA DEL FUTUR  Els reptes de la capital catalana són els de l'estat propi.

TURISME I PROJECCIÓ INTERNACIONAL

Hem fet...

Barcelona ha consolidat el seu paper de líder en el sector turístic. El 2011 hi van arribar 7.390.777 visitants, una xifra que s'ha duplicat en una dècada. "Som capdavanters i una referència", explica Pere Navarro, director de Turisme de Barcelona, que creu que l'atractiu de la ciutat consisteix "en una oferta basada en un estil de vida que ha posicionat Barcelona a dalt de tot dels rànquings de les ciutats més visitades". La marca Barcelona, a més, s'ha consolidat a escala internacional, amb algunes ajudes importants com els èxits del Barça. "Hem estat capaços de barrejar modernitat, cultura, disseny, estil de vida mediterrani, avantguardisme i sofisticació i hem creat una marca molt potent en pocs anys i que està funcionant molt bé", explica Gerard Costa, professor d'Esade.

D'aquí deu anys...

Barcelona vol mantenir-se en les primeres posicions dels rànquings turístics internacionals amb alguns canvis substancials, com atraure turistes de més qualitat i més poder adquisitiu. Cal, també, gestionar alguns dels reptes que han nascut arran del ràpid creixement com a destí turístic, com és millorar la convivència entre ciutadans i visitants, perquè els primers no perdin les ganes de viure a la seva ciutat. Pel que fa a la projecció internacional, Pere Duran recorda que "les marques costa molt fer-les i consolidar-les, però costa molt poc fer-les malbé" i, per això, alerta que s'ha d'anar molt en compte a l'hora de definir les estratègies de futur i els projectes que es volen tirar endavant. Per Pere Duran, el projecte d'Eurovegas "no lligava gaire" amb l'actual model turístic de la ciutat. Segons Gerard Costa, per continuar creixent, Barcelona necessita que les empreses turístiques, l'aeroport i les companyies aèries creixin amb ella.

Una ciutat de referència

Nova York. Per la tasca que ha fet per posicionar-se com a marca i com a ciutat turística a escala mundial.

SANITAT

Hem fet...

Tot i tenir metges de prestigi internacional, cinc hospitals terciaris o d'alta especialització i les clíniques privades més importants del país, Barcelona encara no és referent mundial d'excel·lència mèdica, però té potencial per ser-ho. Ja fa anys que Barcelona Centre Mèdic (BCM) està portant pacients estrangers per tractar-se aquí, sobretot per a tractaments oncològics, de fertilitat i cirurgia plàstica. "Estem rebent cada mes 350 pacients russos i també molts anglesos", explica el seu president, Fernando Echevarne.

D'aquí deu anys...

El repte de Barcelona per als pròxims anys és posicionar-se com a capital sanitària, però per aconseguir-ho "cal promoció, inversió i infraestructura", diu Olga Soloviva, de BCM. Tant les administracions com els professionals mèdics hi estan treballant. Una trentena de metges de prestigi han creat Barcelona International Medical Academy (BIMA) per atreure pacients de tot el món i potenciar la investigació. "Barcelona es coneix per moltes coses i volem que també ho sigui per la medicina", va dir el metge Antonio de Lacy, que lidera el projecte. I com va dir l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, "tenim una sanitat en què ja no cal que ningú marxi fora per curar-se".

Una ciutat de referència

Houston. Perquè ha sabut associar el seu nom als millors hospitals en el tractament del càncer.

ECONOMIA I INFRAESTRUCTURES

Hem fet...

La capital de Catalunya s'ha convertit en un referent turístic gràcies a la seva projecció internacional, però hi ha altres sectors que també destaquen. "Barcelona és un centre industrial molt important i ho ha de conservar", explica l'exministre d'Indústria Joan Majó. En la seva opinió, però, també cal anar-se adaptant "a la nova indústria, relacionada amb la innovació i les noves tecnologies". De fet, Barcelona cada vegada atreu més emprenedors estrangers que volen muntar-hi la seva start-up aprofitant la bona qualitat de vida. En això vivers d'empreses, com el de Barcelona Activa, han jugat un paper transcendental. "Barcelona també és un centre logístic molt important, basat en el port, l'aeroport i les connexions terrestres", apunta Majó. De fet, el port i l'aeroport s'han ampliat en els últims anys, cosa que els dóna potencial de creixement.

D'aquí deu anys...

El principal defecte que tenen l'aeroport i, especialment, el port són les seves connexions. Millor la interconnexió ajudaria a millorar les qualitats de Barcelona com a potència logística del sud d'Europa.

D'altra banda, Barcelona serà fins al 2018 la capital mundial de les tecnologies mòbils gràcies al concurs que va guanyar l'any passat, en el qual va superar ciutats com París. Això ha de representar una oportunitat per atreure empreses del sector i, idealment, generar sinergies amb la creixent presència de start-ups . La combinació de clima, tecnologia i modernitat dóna a la marca Barcelona un prestigi més elevat que a la desconeguda marca Catalunya o a la empitjorada marca Espanya.

En cas d'independència l'àrea metropolitana barcelonina concentraria més de la meitat de la població, un fenomen que no és gaire habitual a la resta de països.

Una ciutat de referència

El model d'Holanda, que té diverses àrees metropolitanes, pot ser un exemple a seguir per a la capital catalana.

CAPITALITAT

Hem fet...

Amb la recuperació de l'autonomia i la institucionalització de la Generalitat, Barcelona va adquirir bona part dels elements de capitalitat institucional de Catalunya. "El fet de tenir les seus de les conselleries, premsa, televisió i ràdio nacionals o partits propis fa que la ciutat ja tingui bona part de les coses que ha de tenir la capital d'un estat", opina el politòleg Jordi Muñoz. D'altra banda, la celebració dels Jocs Olímpics del 1992 va consolidar Barcelona com una de les capitals més importants del mapa internacional.

D'aquí deu anys...

Un dels principals defectes de la capitalitat de Barcelona és la macrocefàlia, que perjudica l'equilibri i la cohesió de l'estat. "Es podria descentralitzar alguna institució, tant a fora de l'àrea metropolitana com, per què no, en llocs de l'àrea metropolitana que avui veiem com a perifèrics", opina Jordi Muñoz. En aquest sentit, Ferran Requejo, catedràtic de ciència política de la UPF, no descarta la possibilitat d'implantar el model americà, on la ciutat més important no és necessàriament la capital de l'estat. Creu que això ajudaria a "esponjar les decisions polítiques per tot el territori català".

Una ciutat de referència

Amsterdam. Perquè actua de capital sense necessitat de concentrar-ho tot i és un pol econòmic com Barcelona.

BENESTAR

Hem fet...

La ciutat ha vist com creixien indicadors de pobresa com el nombre de persones sense llar, que el 2011 ja eren 2.791, un 32% més que el 2008. Tot i això, la presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector, Àngels Guiteras, considera que l'Ajuntament "ha fet una bona política". Per exemple, amb l'increment de la inversió social d'aquest 2012. Guiteras adverteix, però, que "això no és suficient" i que "encara hi ha molta feina per fer".

D'aquí deu anys...

Barcelona ha d'evitar que la crisi faci créixer encara més les desigualtats, i només ho pot fer "vinculant la inversió social al desenvolupament econòmic de la ciutat", opina Àngels Guiteras. Això implica centrar tots els esforços en les polítiques d'ocupació, diu, "perquè les persones tinguin oportunitats i així tinguem la Barcelona inclusiva que s'ha anat treballant sempre".

Una ciutat de referència

Estocolm. Perquè és un mirall en polítiques socials. "Però hi ha una política fiscal diferent", subratlla Guiteras.

MOBILITAT

Hem fet...

L'últim gran pas és el de la xarxa de bus, que ha de funcionar com un metro en superfície i que estrenarà les primeres línies a l'octubre. L'auge de la bicicleta ha forçat una revisió de la mobilitat -encara a mig fer- per afavorir la convivència i ha portat canvis com la futura prohibició de bicis a les voreres. La ciutat, però, com remarca el professor d'urbanisme de la UPC Francesc Magrinyà, "viu de les rendes de l'Eixample", que permet absorbir molt de trànsit, i té pendent el "canvi de xip" per donar més protagonisme al vianant.

D'aquí deu anys...

Els grans reptes són la reducció del volum de trànsit, la millora de la seguretat -hi ha en marxa una revisió dels passos de vianants- i la concepció metropolitana. Així ho destaca l'expert en trànsit Ole Thorson, que veu clau l'expansió de les zones 30 fins a ocupar tres quartes parts de la ciutat. Tant ell com Magrinyà emfatitzen la necessitat de robar espai al cotxe i situen el punt bàsic en la concepció de la xarxa de transport públic -ja des del nou bus ràpid- per al conjunt de l'àrea metropolitana. També remarquen l'objectiu de millorar els nodes ferroviaris.

Una ciutat de referència

París, per l'extensió de l'ús del transport públic, i Tòquio, per la bona connexió de l'alta velocitat a la resta de la xarxa.

URBANISME

Hem fet...

Cerdà, la qualitat de l'espai públic creat als 80 i l'impuls dels Jocs Olímpics són els tres punts bàsics per explicar la personalitat de la ciutat. Ho remarca l'arquitecte Oriol Bohigas, que tot i l'esperit crític reconeix que Barcelona, en aquest àmbit, "no té res a envejar a altres capitals". La ciutat viu immersa ara en el pas cap a la Gran Barcelona, la que es concep com un tot amb l'àrea metropolitana. Reformes històricament encallades com la de les Glòries juguen aquí un paper clau en l'objectiu de desplaçar la centralitat.

D'aquí deu anys...

No aturar-se ni en temps de crisi. Aquesta és la clau del futur urbanístic de la ciutat, per l'arquitecta Benedetta Tagliabue. El camí per recórrer passa per vertebrar Barcelona i l'àrea metropolitana, també en l'aspecte visual. "Crear una continuïtat urbana", com remarca Bohigas, que veu en aquest pas el repte de moltes ciutats europees i americanes. El fet de guanyar més espai per a vianants -lligat, per exemple, al projecte de les superilles que redueixen els carrers oberts al trànsit- també és bàsic, així com les millores en sostenibilitat i l'avenç en termes de ciutat intel·ligent.

Una ciutat de referència

Barcelona ha servit sovint de referent a altres capitals, però pot millorar en temes ecològics en la línia de Hannover.

SEGURETAT

Hem fet...

Un 24,2% dels barcelonins van ser víctimes d'un delicte o d'una temptativa el 2011, dues dècimes per sota que l'any anterior, un fet que confirma la tendència a la baixa dels últims anys. A més, els ciutadans se senten ara una mica més segurs, tot i que la valoració frega l'aprovat just. Barcelona ha hagut de fer front en els últims temps a dos problemes essencials en aquesta matèria: la inseguretat als barris del centre -i l'augment dels robatoris al metro- i l'aparició de la violència urbana. "Barcelona és una ciutat segura. La gent té una percepció totalment desproporcionada en relació amb l'índex real de delictes", diu Gemma Galdon, professora de polítiques de seguretat de la Universitat de Barcelona, que destaca la petita delinqüència -vinculada sobretot al turisme- i els robatoris a pisos -lligats a la crisi-. "Són delictes molt lucratius que suposen poc esforç per a qui els comet", assegura.

D'aquí deu anys...

"Necessitem un enfocament molt més integral. Sempre relacionem la seguretat amb el final de la canonada, quan ja hi ha un problema, i hauríem de fer més polítiques de principi", diu Galdon, que assegura que calen mesures que no siguin de prevenció momentània, sinó "real", i un esforç de cohesió social. Un dels problemes a solucionar és, doncs, la infradotació del personal destinat al treball social, un sector que ha patit moltes retallades. Tot i així, aquesta experta en seguretat considera que Barcelona és una ciutat molt cívica. "Malgrat la voluntat dels governs de deslegitimar els moviments de protesta, els ciutadans s'han posat del costat del rebuig a la violència", diu. Tot i així, creu que la sortida de la crisi no pot passar per la precarització i per "deixar els ciutadans a la cuneta".

Una ciutat de referència

Toronto. Segons Galdon, perquè és una ciutat que ha fet "una aposta de polítiques públiques urbanes, en la qual ens hauríem d'emmirallar".

CULTURA

Hem fet...

"Ja no som la ciutat provinciana i perifèrica de vint anys enrere", afirma el gestor cultural Lluís Bonet. El tret fonamental de Barcelona és que "aquí hi ha una gran diversitat cultural i neix de la societat civil, a Madrid la cultura és més institucional". La ciutat ja és referència pels festivals musicals: el 60% de les 98.000 persones que han vist el Sónar eren estrangers. Les editorials amb seu a Barcelona facturen anualment 1.437,97 milions d'euros, la meitat de tota la producció de l'Estat. En teatre s'ha arribat als 2,9 milions d'espectadors i la indústria del cine ha guanyat múscul. Des del 1979 s'han construït les grans infraestructures de país (el TNC, L'Auditori, etc.): la ciutat ha destacat fins ara per genis singulars.

D'aquí deu anys ...

Barcelona és una marca amb prestigi internacional però ha de donar més oportunitats als joves creadors. "S'ha de treballar en xarxa i fer-ho internacionalment", emfatitza Bonet. L'altre objectiu: convertir el món en el mercat. L'oferta (la creativitat) a Barcelona supera la demanda, per això cal projectar al món artistes, infraestructures i festivals. Alhora, el director adjunt de l'Institut Ramon Llull, Àlex Susanna, diu que la ciutat s'ha de convertir en un objecte de desig: "Els creadors haurien de voler venir a viure a la nostra ciutat". Un repte és omplir les Fàbriques de Creació (en què s'han invertit 24 milions).

Una ciutat de referència

Berlín, per la capacitat que tenen una gran diversitat de col·lectius d'emergir amb pocs recursos, diu Lluís Bonet.

EDUCACIÓ, RECERCA I CIÈNCIA

Hem fet...

El sistema educatiu i de recerca de l'àrea metropolitana de Barcelona ja és avui molt potent en el context mundial. Ens com el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i l'Institut de Ciències Fotòniques, entre d'altres, són punters en la recerca internacional. Un sistema de centres de recerca que han sabut captar talent nacional i internacional gràcies, en bona part, a la flexibilitat contractual que se'ls va conferir fa uns anys. Les universitats de l'entorn metropolità són també les més prestigioses, amb aparicions als rànquings internacionals. "Però les estructures de govern de les universitats són encara massa burocratitzades i poc flexibles", explica la rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Imma Tubella, i creu que cal superar aquest handicap per poder explotar tot el potencial educatiu i de recerca que té l'educació superior a la capital catalana.

D'aquí deu anys...

"Barcelona ara és coneguda internacionalment com a parc temàtic. Sense renegar d'això mentre no se'ns descontroli, crec que podem fer aflorar l'excel·lència en recerca que ja tenim i convertir Barcelona en la ciutat del coneixement", diu Tubella. Per fer això possible, diu, cal que les universitats de la capital siguin el centre d'un sistema universitari cohesionat. "Ara no tenim un sistema", lamenta, i es queixa que totes les universitats volen ser generalistes i anar per lliure. Per Tubella, cal una especialització dels centres per fer-los complementaris i generar un sistema en què "Barcelona tingui un paper fonamental".

Una ciutat de referència

Tubella aposta per un sistema universitari català com el de Califòrnia i que Barcelona s'emmiralli també en Boston.

stats