Publicitat
Publicitat

Les incògnites sobre el desenllaç del règim sirià

Les preguntes

  1. Estem en una nova fase del conflicte?
  2. Quina sortida hi ha per a aquesta guerra?

SALAM KAWAKIBI: "Encara no és l'episodi final del conflicte"

1. Estem davant d'una guerra de guerrilles i és molt difícil preveure què passarà realment. És per això que crec que encara no estem al final del conflicte. Al contrari del que molts pensen, a la batalla de Damasc no es decideix si mor o triomfa la revolució. Certament, és un punt d'inflexió crucial, però el conflicte potser continuarà durant setmanes i mesos. Ara bé, el règim s'ha adonat que no lluita contra qualsevol i ja ha demanat reforços. Les tropes més lleials ara són més necessàries que mai, després de veure com centenars de soldats i també d'alts càrrecs deserten en plena escaramussa o boicotegen les accions del règim contra l'Exèrcit Lliure. És un fet insòlit, un bombardeig a Damasc. Això no passava des de l'ocupació francesa.

2. El règim encara té poder, i el seu exèrcit no ha utilitzat tot el potencial. Té armes molt potents per continuar bombardejant. Tot i això, crec que el poble sirià, després d'un any i mig de revoltes, ha demostrat que no hi ha marxa enrere. Per primera vegada una població fins ara molt reprimida pot decidir si vol manifestar-se o no, i també pot triar si opta per la via armada. Això significa que el desenllaç el decidiran els sirians i no pas la comunitat internacional, una diplomàcia estrangera que hauria de ser més creïble i deixar de fer només comunicats i declaracions. També Rússia, molt implicada en el conflicte, hauria de deixar fer als sirians. Els Estats Units tenen les mans lligades pels interessos d'Israel, mentre que la Unió Europea ja té prou problemes amb la crisi del deute.

IGNACIO ÁLVAREZ-OSSORIO: "El desenllaç és imminent, s'ha fet un cop al règim"

1. Tinc clarament la impressió que hem entrat en una nova fase del conflicte. L'atemptat ha decapitat el braç executor de la repressió de la revolta. I ara a Al-Assad li serà molt complicat trobar algú que els substitueixi, i que siguin persones de prou confiança. Tot el seu clan familiar ja és a la cúpula de les forces de seguretat. La reacció més probable és que hi hagi una autèntica desbandada de la resta d'alts càrrecs de l'exèrcit, que voldran salvar la pell. Es tracta d'un cop de gràcia al règim que només pot tenir dues respostes: accelerar la repressió o bé cedir i abandonar el poder. Els pròxims dies, dic dies i no setmanes, seran vitals per veure'n la reacció. Però la vulnerabilitat del règim ara mateix és innegable. L'atemptat ha donat la imatge a la població de Damasc que el règim viu les últimes hores.

2. El règim es queda sense escut de protecció i, davant l'amenaça de caiguda, pot optar a alguna de les sortides ja viscudes en les revoltes àrabs. Al-Assad pot fugir a la desbandada, com va fer Ben Ali a Tunísia, perquè Rússia li garantiria refugi. D'altres apunten a una solució com la de Líbia, amb la secta alauita fent-se forta al nord-oest del país, on té més presència. Però ho veig improbable a causa de l'alt nombre de desercions. Per a això necessitaria reprimir amb més contundència i utilitzar armes més potents, com les químiques. Aquesta opció l'aïllaria totalment del suport rus i només serviria per endarrerir la caiguda d'un règim que està a les acaballes.

AYHAM KAMEL: "Veurem un nou capítol de repressió, molt més dura"

1. L'atemptat a la cúpula del règim és un cop molt dur, però no crec que canviï la situació. És cert que el règim s'ha vist debilitat per una oposició armada ajudada per l'Aràbia Saudita, Qatar i Turquia, i que ha equilibrat el balanç de forces, però la resposta del règim no serà encongir-se, sinó obrir un nou capítol de repressió. Els alts càrrecs estan desertant, però les tropes d'elit continuen fidels a Al-Assad, i no hem d'oblidar que són les que tenen més forces.

2. Fins ara Al-Assad ha intentat mesurar la força interna que utilitzava per preservar la legitimitat davant la població civil. El resultat és una guerra de guerrilles que encara durarà mesos. No crec que hi hagi una solució a la iemenita. Com Gaddafi a Líbia, el règim lluitarà fins al final per sobreviure. De tota manera, els últims esdeveniments poden tornar a posar sobre la taula l'opció de negociar amb l'oposició. Cal veure, però, si hi estarien disposats.

LURDES VIDAL: "Aquesta setmana és clau, tot està sobre la taula"

1. El que tenim clar és que els rebels estan molt més reforçats del que es podia esperar. Es dedueix que estan rebent armament a través del Líban i Turquia, com també de l'Iraq, on tenen camps d'entrenament. Si sumes aquest component a un exèrcit sirià molt desgastat, tens una batalla de tanta magnitud a Damasc que fa una setmana no podíem ni imaginar. A part, no queda clar si les forces regulars d'Al-Assad encara cobren sou. Les sancions econòmiques estrangulen el règim. De tota manera, crec que l'exèrcit d'Al-Assad encara no ha desplegat tota la força. No són l'exèrcit de Gaddafi, aquests tenen més tecnologia militar. Però treure aquesta força d'atac podria precipitar l'acció diplomàtica. L'estratègia de l'exèrcit lliure ha estat intel·ligent i difícil de combatre.

2. Divendres s'ha de saber si es renova la missió d'observadors de l'ONU i hi ha una nova resolució del Consell de Seguretat sobre la taula. Un increment de la repressió d'Al-Assad podria precipitar que Rússia s'hagués d'empassar una resolució que tingui en consideració una intervenció. És evident que Annan ha abandonat la via d'un alto el foc i ha passat directament a la negociació política, perquè a totes les parts els interessa una transició consensuada: el model que van seguir els EUA al Iemen, però que ara podria estar tutelat per Rússia. L'altra opició seria el model egipci, tot i que l'exèrcit a Síria està íntimament relacionat amb Al-Assad. El que és segur és que aquesta setmana és clau: tot està sobre la taula.

RADWAN ZIADEH: "Això ho hem fet sols, sense cap suport estranger"

1. Ens trobem just en un punt d'inflexió. L'Exèrcit Lliure ha demostrat que pot trencar la cúpula militar d'Al-Assad i, encara més important, infiltrar-se dins les seves tropes. L'objectiu és que el president ja no sàpiga en qui pot confiar.

2. No veig la caiguda del règim gaire a prop, encara. Crec que les forces d'Al-Assad saben que estan més debilitades, però continuaran lluitant. I no vull parlar de les negociacions de la comunitat internacional ni de l'ajuda estrangera, perquè ells no s'han compromès. Els sirians hem arribat fins aquí tots sols.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT