Corresponsal A Brussel·lesCada vegada hi ha més països europeus que decideixen imposar una taxa per a les begudes ensucrades com a mesura per lluitar contra l’obesitat. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va fer una crida l’any passat per animar els governs de tot el món a posar en marxa l’impost amb l’objectiu de reduir el consum de refrescos que porten un alt contingut de sucre. Tot i que és una mesura polèmica -els seus crítics afirmen que és una iniciativa recaptadora i sense efectes sobre la salut-, l’OMS en defensa la utilitat.
“Si els poders públics imposen taxes a productes com les begudes ensucrades, poden evitar malalties i salvar vides. També poden reduir els costos sanitaris i augmentar la inversió en serveis de salut”, afirma Douglas Bettcher, director de Prevenció de malalties no transmissibles de l’OMS. A Europa, França, Dinamarca, Hongria, Noruega i més recentment Catalunya, Bèlgica i Irlanda han impulsat l’impost per a les begudes ensucrades. Altres països ho estan estudiant després de la crida de l’OMS.
A la Unió Europea (UE), el sobrepès i l’obesitat s’han convertit en un dels principals problemes de salut del segle XXI. Només la meitat dels europeus tenen un pes considerat normal. L’altra meitat de la població té sobrepès o és obesa. Segons les últimes dades disponibles del conjunt dels estats membres publicades per l’Eurostat, del 2014, gairebé un de cada sis ciutadans europeus és obès i tres de cada quatre tenen sobrepès.
Per sobre de la mitjana mundial
Les xifres, que tenen tendència a augmentar i superen la mitjana mundial, preocupen a les autoritats comunitàries. “En les tres últimes dècades hem vist com els nivells de sobrepès i obesitat de la població europea han augmentat de forma dramàtica, especialment entre els nens”, afirma el document que ha elaborat l’executiu comunitari sobre l’estratègia europea en nutrició i obesitat. Els experts comunitaris atribueixen la situació a dietes poc sanes i als nivells de sedentarisme, i auguren un augment de les malalties relacionades amb l’obesitat en les properes dècades, com la diabetis i les malalties coronàries.
A escala europea, hi ha un pla contra l’obesitat i els intercanvis de bones pràctiques entre els governs són habituals, però les competències en matèria de salut són dels estats. Això fa que les mesures que prenen els estats membres en la lluita contra l’obesitat i el sedentarisme siguin diferents a cada país. Hi ha molta heterogeneïtat entre els plans estatals, però tenen en comú que la prioritat és la prevenció de l’obesitat infantil. Estan molt estesos arreu de la UE, per exemple, els programes per promoure l’alletament dels nadons o per incentivar l’activitat física i l’alimentació saludable entre infants i adolescents.
Tot i que el gruix de les iniciatives contra l’obesitat es posa en marxa a nivell local, regional o estatal, la UE també impulsa i finança alguns projectes a nivell comunitari per fomentar l’exercici o la dieta sana. El més simbòlic és el de la promoció de la fruita i la verdura a les escoles europees: els centres educatius que participen en el projecte reben fruita i verdura gratuïtament per als seus alumnes.
En el curs 2015/16, més d’onze milions de nens de 80.000 escoles van participar en el projecte, que també inclou jocs i activitats educatives per conscienciar els escolars de la importància de consumir fruita i verdura diàriament.
