Publicitat
Publicitat

Els constitucionalistes s'aferren a la unitat d'Espanya

Entre la preocupació per la crisi i la por al sobiranisme

A l'Euskadi post-ETA els actors polítics han intercanviat els papers. Ara són paradoxalment els constitucionalistes i no els abertzales els que més parlen d'independència. Fins al punt que, durant les primeres setmanes de precampanya, el PP ha convertit aquesta reivindicació en la seva principal bandera electoral. Per desprestigiar-la, esclar. Preocupat perquè "el País Basc i Espanya segueixin sent el País Basc i Espanya després d'ETA", el candidat Antonio Basagoiti aprofita al màxim l'espantall de l'independentisme per guanyar-se el vot dels que tenen por d'una marea sobiranista el 21 d'octubre.

Més que unes autonòmiques, la cúpula del PP entén que el 21-O serà "clau per a la unitat d'Espanya". Les enquestes apunten que, després del parèntesi que ha suposat l'actual legislatura -l'acord entre el PSE i el PP, que es van beneficiar de la llei de partits-, les forces abertzales recuperaran la majoria absoluta al Parlament de Vitòria, i els populars "són els únics que poden fer de contrapès a l'ofensiva independentista", apunta el número dos del partit, Iñaki Oyarzabal. La intenció del PP és concentrar el vot espanyolista i obtenir la força suficient per evitar que el PNB pacti amb EH Bildu, una aliança que donen per feta.

Basagoiti veu en marxa una doble ofensiva independentista a l'Estat: la del PNB i l'esquerra abertzale a Euskadi, i la de CiU a Catalunya. "A la prima de risc que tenim no podem afegir-hi la prima de risc independentista d'alguns que desitgen provocar inestabilitat i opten per trencar amb Espanya en un moment en què ens cal tranquil·litat i estar més units que mai", afirma.

Als socialistes també els preocupa el sobiranisme i, de manera especial, el del PNB. El candidat a la reelecció, Patxi López, creu que si Iñigo Urkullu guanya pot tenir la temptació de reeditar un pla Ibarretxe. López avança que si es dóna aquest escenari, Euskadi es tornarà a dividir per culpa dels "enfrontaments identitaris", que avui considera desterrats gràcies a la gestió del PSE els últims quatre anys.

Els abertzales i l'economia

Ni el PNB ni EH Bildu s'han plantejat aquestes eleccions com una competició per demostrar qui és més independentista. Potser, si les circumstàncies econòmiques fossin unes altres, els abertzales haurien aprofitat la desaparició de la violència d'ETA per centrar el debat en la qüestió nacional, però la crisi acapara bona part de les propostes i de les preocupacions dels seus candidats.

Laura Mintegi, la cap de llista de la plataforma sobiranista, es justifica: "És compatible lluitar contra la crisi i alhora treballar a favor de la independència perquè la crisi és un problema molt greu que ens afecta dia a dia, però l'altre tema no es pot endarrerir ni obviar perquè és part de la solució de la crisi". Amb tot, els abertzales d'esquerres han aparcat les proclames independentistes i s'esforcen en un to més moderat.

La prioritat d'Urkullu també és sortir dels números vermells però, a diferència d'EH Bildu, aposta per consensuar un nou Estatut d'Autonomia -sotmès a referèndum el 2015- inspirat en el concert econòmic, però en versió política. Un projecte que PSE i PP interpreten com un nou desafiament a l'estil del que es va estavellar a Madrid.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT