LA SORTIDA DE LA CRISI
Economia 25/03/2016

El BCE s’aferra a l’optimisme

L’organisme preveu un creixement “moderat” malgrat els mals indicis de les últimes setmanes

Albert Vidal
3 min
Mario Draghi, president del BCE, ha renovat aquest mes la seva aposta per la política que ha portat fins ara.

BarcelonaEls economistes defineixen sovint la feina que fan els bancs centrals amb l’economia amb una metàfora marinera: és molt similar a governar un transatlàntic des del timó. Per aquesta raó, els canvis de direcció bruscos són difícils de fer i d’utilitat dubtosa. És des d’aquesta òptica que cal entendre l’opinió expressada pel Banc Central Europeu (BCE) en el seu últim butlletí econòmic aquest dijous: no només no cau en el pessimisme de diferents organismes i indicadors, sinó que referma la seva confiança i les mesures que ha anunciat recentment.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

L’organisme amb seu a Frankfurt assegura que la recuperació econòmica de la zona euro avançarà a un “ritme moderat” en els pròxims mesos gràcies a les mesures que ha adoptat, però adverteix que seguirà frenada per la debilitat de les economies emergents, la volatilitat dels mercats i el retard dels estats a l’hora d’adoptar algunes reformes.

La institució que presideix Mario Draghi afirma que la demanda interna hauria de veure’s impulsada per les mesures anunciades a principis de mes. Draghi va anunciar una rebaixa dels tipus d’interès, que ja estaven en el mínim històric del 0,05%, i els va deixar fixats al 0%. Al mateix temps, va endurir les condicions per als bancs de la zona euro que hi aparquen diners i els dipositen al mateix BCE. Fins ara, el banc central els cobrava un interès del 0,3%; ara s’elevarà fins al 0,4%. Simultàniament, aquesta entitat va mantenir i augmentar el quantitative easing (la impressió de diners per comprar deute). Si comprava 60.000 milions d’euros mensuals, a partir de l’abril comprarà 80.000 milions. A més, això inclourà el deute d’empreses, quan fins ara només comprava deute públic i de les entitats financeres. Finalment, l’organisme va anunciar que obrirà noves rondes de barra lliure per donar diners pràcticament gratis als bancs.

Tot aquest paquet de mesures tenia la intenció d’afavorir i forçar els bancs a prestar més diners amb unes millors condicions de finançament i reactivar així el consum, i el document desprèn optimisme. A més, el BCE es refereix als efectes positius sobre l’ocupació que han tingut les reformes estructurals fetes en el passat pels estats membres. El butlletí de la institució afirma que els baixos preus del petroli poden suposar un “suport addicional” a la renda real disponible de les llars i el consum privat, així com als beneficis empresarials i a la inversió.

En l’enumeració de factors positius, el BCE afegeix encara un últim ingredient i afirma que l’orientació de la política fiscal de la zona euro és “lleugerament expansiva”, en part com a conseqüència de les mesures d’ajuda als refugiats.

L’organisme es dóna la raó

El mateix organisme afirma que les seves polítiques han tingut efecte. Segons afirma, les mesures monetàries posades en marxa des del 2014 han millorat les condicions de finançament de llars i empreses. El BCE subratlla que els tipus baixos, la barra lliure i la compra massiva de deute han “contribuït a millorar l’evolució monetària i creditícia”.

El document remarca que els costos de finançament de les entitats de crèdit s’han estabilitzat en nivells pròxims als seus mínims històrics i, malgrat les diferències entre països, afirma que les entitats han traslladat les seves condicions de finançament favorables als clients amb tipus més baixos. “La millora de les condicions de concessió de crèdit ha continuat afavorint la recuperació del creixement dels préstecs”, diu el BCE. Segons les seves dades, “el flux interanual total de finançament concedit a societats no financeres va augmentar de nou en l’últim trimestre del 2015, després d’haver-se estabilitzat en els dos trimestres anteriors”.

Les males notícies

El document del banc central no amaga els núvols que planen sobre l’economia europea. D’una banda, esmenta la brusca aturada d’alguns països emergents, com Rússia i el Brasil, però també de la Xina; de l’altra, assenyala la volatilitat dels mercats financers i recorda que en alguns sectors encara cal que es netegin els balanços com a condició prèvia per tornar a créixer.

Part del missatge del BCE va adreçat als estats. Així, alerta que el deute públic es reduirà “només de manera gradual” respecte als alts nivells actuals, a un ritme inferior al que s’esperava el desembre passat. És per aquesta raó que la institució presidida per Draghi torna a la càrrega en el seu intent d’implicar els governs en la lluita contra l’estancament econòmic: el BCE reclama “esforços de consolidació” addicionals per aconseguir que el deute públic torni a rebaixar-se a bon ritme. Segons el document, els països més endeutats seran “especialment vulnerables” a les inestabilitats financeres.

stats