Publicitat
Publicitat

El govern espanyol imposa la liberalització del comerç: els 3 canvis que sacsejaran el sector

La reforma amplia de 150 a 300 metres quadrats el màxim de superfície que ha de tenir un comerç per poder obrir qualsevol dia de l'any, i amplia de 8 a 10 els festius en els quals poden obrir. Obliga 11 ciutats a crear zones amb llibertat d'horaris

El govern espanyol ha anunciat aquest dilluns una ambiciosa reforma liberalitzadora del comerç, que revolucionarà el model comercial català i que entrarà en vigor el proper any. El secretari d'estat de Comerç, Jaime García-Legaz, ha assegurat, després de reunir-se amb representants de les comunitats autònomes, que les propostes quedaran recollides en una modificació de la llei. Aquestes són les principals novetats:

Els comerços de fins a 300 metres quadrats podran obrir qualsevol dia de l'any

El govern ampliarà de 150 a 300 metres quadrats el màxims de superfície que ha de tenir un comerç per poder obrir qualsevol dia de l'any. Només s'hi podran acollir els comerços propietat d'una petita i mitjana empresa, és a dir, en queden excloses les grans cadenes. El canvi serà efectiu amb l'entrada en vigor de la nova llei, que s'aprovarà abans de finals d'any. De fet, la norma actual -del 2004- ja donava llibertat als establiments de fins a 300 metres quadrats, però permetia a les autonomies reduir aquest màxim fins als 150 metres quadrats. Una facultat que ara s'eliminarà i que afectarà especialment a les sis autonomies que tenen establert un màxim de 150 metres quadrats: Catalunya, València, Múrcia, Astúries, Galícia i el País Basc.

A Catalunya només poden obrir qualsevol dia les tendes d'alimentació i productes bàsics de menys de 150 metres quadrats. El director general de Comerç de la Generalitat, Josep Maria Recasens, s'ha mostrat molt crític amb la reforma. Després de la reunió, ha assegurat que el Consell de Garanties Estatutàries estudiarà si presenta un recurs al canvi legislatiu, que considera que tindrà un "impacte extraordinari" per a les petites i mitjanes empreses, i canviarà la "fisonomia comercial" de moltes zones de Catalunya.

Amplia de 8 a 10 els dies mínims de diumenges i festius en els quals poden obrir els comerços

La futura reforma també amplia de 8 a 10 els dies mínims de diumenges i festius en els quals poden obrir els comerços. Aquesta modificació entrarà en vigor l'1 de gener del 2013, és a dir, podria ser posterior al canvi de superfície màxima. Recasens també s'oposa a aquesta ampliació i ha dit que Catalunya vol seguir permetent un màxim de 8 festius comercials. Actualment, totes les comunitats tenen el nombre mínim de 8 obertures en diumenges i festius a excepció de Canàries, i València amb 9, Múrcia, amb 10, i la Comunitat de Madrid, que ha liberalitzat per complet els horaris.

A més d'elevar el nombre d'obertures en festiu, la proposta inclou l'establiment, per primera vegada, de criteris per fixar el calendari d'obertures en totes les comunitats: quan hi hagi dos o més festius consecutius, els diumenges de rebaixes, festius de la campanya nadalenca i aquells que coincideixin amb períodes de major afluència turística.

Comerç assegura que amb aquesta reforma Espanya s'acosta a la situació d'altres països europeus. Itàlia, Portugal, Irlanda, Luxemburg i Finlàndia tenen liberalitzades les seves obertures en festius, i Bèlgica i Holanda disposen de 15 i 12 diumenges d'obertura respectivament. Altres països com Eslovènia, Estònia, Eslovàquia i Malta no tenen cap limitació.

El govern espanyol també aposta per ampliar de 72 a 90 el nombre d'hores setmanals d'obertura comercial en dies feiners (de dilluns a dissabte), eliminant la restricció de 12 hores màximes en els festius autoritzats. Actualment, València, Canàries i la Rioja ja disposen d'un màxim setmanal de 90 hores, mentre que a Madrid no hi ha límits.

Obliga a 11 ciutats a tenir llibertat d'horaris comercials en una zona turística

La norma també fixarà l'obligació de donar llibertat absoluta d'horaris i festius a una zona de gran afluència turística a 14 ciutats espanyoles, entre les quals Barcelona. Les comunitats autònomes seran les que escolliran la zona. En la selecció d'aquestes ciutats s'han establert diferents criteris, com per exemple, que en l'últim any hagin registrat més d'un milió de pernoctacions o rebut 400.000 passatgers de creuers. Actualment reuneixen aquests criteris Barcelona, Alacant, València, Saragossa, Màlaga, Sevilla, Las Palmas de Gran Canaria, Bilbao, Còrdova, Granada i Cartagena, així com Madrid, Palma i Santa Cruz de Tenerife, encara que aquestes tres últimes ja permeten obrir qualsevol dia en determinades zones turístiques.

En el termini de sis mesos (des de l'entrada en vigor la nova normativa), els ajuntaments de les onze ciutats restants hauran de delimitar el que considerin zones de gran afluència turística. La proposta serà aprovada per la comunitat autònoma corresponent.

Etiquetes

Més continguts de