Imputació general a 78 directius per les ‘black’

MadridEl jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu vol esbrinar a què obeïen les targetes opaques que van utilitzar els consellers i directius de Caja Madrid i Bankia almenys des del 2003 fins al 2012, i per aquest motiu ha citat a declarar com a imputats els 78 directius que les van fer servir per a despeses diverses, com restaurants de luxe, compres i viatges o per retirar efectiu. Els imputa un delicte d’administració deslleial o d’apropiació indeguda.

Els 27 primers imputats declararan entre el 16 i el 18 de febrer a l’Audiència Nacional. Entre ells hi ha José Antonio Moral Santín, representant d’Esquerra Unida a l’entitat; Rodolfo Benito, de CCOO; José Ricardo Martínez, d’UGT; Ricardo Romero de Tejada, Estanislao Rodríguez Ponga i Jesús Pedroche, del PP, i Virgilio Zapatero i Antonio Romero, del PSOE.

Per als altres 52 imputats encara no s’ha fixat data perquè compareguin davant el jutge. En qualsevol cas, ho faran després que testifiquin l’expresident de Caja Madrid Jaime Terceiro i cinc directius més que, a diferència dels seus companys, mai van fer servir la targeta, tot i que també se’ls va facilitar.

El titular del jutjat central d’instrucció número 4 explica en la seva interlocutòria que l’objectiu de la causa oberta és dilucidar el concepte per al qual es van emetre i entregar aquestes targetes de crèdit, una vegada l’informe pericial i el d’auditoria realitzats han conclòs que es van emetre fora del circuit ordinari de concessió de targetes d’empresa de l’entitat. No existia un contracte laboral o mercantil que les justifiqués, no apareixien en els estatuts i tampoc com a decisió dels òrgans de govern de l’entitat.

A més, l’ús que es va donar a les targetes no tenia finalitats de representació ni mantenia cap relació amb les activitats professionals dels consellers. Tampoc van ser declarades a Hisenda, malgrat que, segons els expresidents de Caja Madrid i Bankia Miguel Blesa i Rodrigo Rato -que ja van declarar com a imputats davant del jutge-, obeïen a complements retributius.

La resolució es remunta a un consell d’administració de Caja Madrid del 1988, en què el president de l’entitat es queixa de “l’inadequat import de les dietes establertes per als senyors consellers”. En un altre consell del 1994 es va delegar en el comitè de mitjans, prèvia proposta de recursos humans, “la facultat de concedir targetes d’empresa per a pagaments”. Va ser en un consell del 30 d’octubre del 1995 quan el president va informar que, a més de cobrar dietes per assistir a les reunions, els membres del consell i de la comissió de control disposarien de targeta VISA “exclusivament per a despeses de representació”.

Aquest objectiu inicial no es va complir perquè es van acabar entregant targetes “tant als membres del consell com a l’alta direcció de les entitats amb uns fins completament diferents” dels de representació. Això suposa, afirma el magistrat, que la seva entrega es va convertir en “una remuneració irregular”, de la qual es podia disposar lliurement sense necessitat de justificar-ne el concepte. A això s’hi afegeix, segons Bankia, que els consellers disposaven també d’una targeta d’empresa.

“Seriosos dubtes”

Amb aquestes dades a la mà, el jutge entén que existeixen “seriosos dubtes sobre el caràcter de les despeses originades per aquestes targetes”, ja que es van utilitzar per fer retirades d’efectiu o comprar roba, aliments o electrodomèstics. Però també és difícil de creure que es van dispensar en concepte de retribució, ja que hi ha beneficiaris que no les van utilitzar i la majoria dels que sí que ho van fer no van arribar a esgotar el saldo que tenien disponible. Això suposaria un abandó incomprensible d’una retribució a la qual com a mínim els directius tenien dret.

Per aquest motiu, el jutge entén que la utilització de les targetes podria ser constitutiva d’un delicte d’administració deslleial o d’apropiació indeguda si es determina que en van fer un ús per a despeses no autoritzades. Sembla clar que això suposaria un enriquiment il·lícit per part dels beneficiaris. En aquest sentit, el magistrat es remet a una sentència del Tribunal Suprem de desembre del 2014, però coneguda dimarts passat, en la qual així s’estableix.