Irlanda llança la seva ‘operació retorn’

BarcelonaPer a un país com Irlanda, amb 4,6 milions de persones, tenir-ne un milió a l’estranger és un problema. Per això el seu govern ha impulsat un pla per al retorn dels emigrants i estudia concedir el dret de vot als expatriats i oferir-los incentius fiscals si tornen. El fenomen migratori no és exclusiu d’Irlanda: la crisi ha expulsat de Catalunya i Espanya multitud de persones que han anat arreu del món a buscar feina. El govern català treballa en un pla per a aquests expatriats; el govern espanyol hi veu “esperit aventurer”.

“Volem que la gent pugui tornar a casa. Els necessitem i els donarem la benvinguda”, ha assegurat Enda Kenny, el primer ministre irlandès. La iniciativa es diu Irlandesos del món: polítiques per a la diàspora irlandesa. En una primera fase, consistirà en una campanya informativa a internet sobre els mecanismes per tornar a Irlanda, que té un atur encara per sobre del 10%.

Uns 165.000 irlandesos d’entre 15 i 24 anys han emigrat durant els últims cinc anys, de manera que la proporció de població d’entre 15 i 29 anys va caure del 23,1% el 2009 al 18% de l’any passat, segons va explicar a The Economist la investigadora Marie-Claire McAleer.

Si bé l’emigració està començant a caure, ha sigut una constant durant en els últims dos segles. Durant la Gran Fam del 1840 es va produir l’èxode d’un milió de persones. El fenomen migratori va continuar durant el segle XX, amb un parèntesi entre el final de la dècada dels 90 i els primers anys dels 2000. En aquells anys Irlanda es va convertir en una de les economies mundials amb un creixement més ràpid. Des de l’esclat de la crisi l’èxode ha tornat, sobretot de joves del sector de les TIC i de la salut.

Un èxode també català i espanyol

També Espanya s’ha convertit en un focus d’emigració. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, fins a 2,17 milions de persones van marxar de l’Estat entre el 2009 i el 2013, de les quals 531.000 van abandonar Catalunya. Si s’hi inclouen només les persones de nacionalitat espanyola, l’Estat va patir un èxode de 262.215 persones en aquells anys, i Catalunya, de 43.899. Aquesta “mobilitat exterior”, com va definir el fenomen la ministra de Treball, suposa una dràstica pèrdua de cotitzants a la Seguretat Social. Pel que fa als joves, 143.637 joves d’entre 15 i 29 anys van emigrar el 2013. Va ser la secretària general d’Immigració, Marina del Corral, qui va atribuir l’èxode a “l’esperit aventurer” dels joves.

El cost d’aquest “esperit aventurer” per a Espanya és d’entre 3.020 i 3.971 milions d’euros a l’any, segons un informe del Consell de la Joventut d’Espanya. L’estudi calcula dos escenaris: si els expatriats tenen la mateixa formació que la resta de la joventut, el cost és de 3.020 milions, sumant el cost de l’educació i el que no es recapta en impostos per la seva renda. I si els que marxen estan més formats, el cost és de 3.971 milions a l’any. L’estudi alerta que “l’abandonament del futur dels joves amenaça la sostenibilitat de l’estat del benestar espanyol”.

Per mitigar aquest problema hi ha el programa Welcome back, gestionat a Catalunya per la patronal Cecot. Finançat pel ministeri que dirigeix Báñez i orientat a joves d’entre 16 i 35 anys, aporta informació sobre la situació del mercat de treball espanyol i també formació en emprenedoria.

A Catalunya els recursos per als expatriats tenen marge de millora. Al novembre el Govern va llançar la web MonCat, en què els emigrants poden inscriure’s al Servei d’Ocupació de Catalunya i informar-se dels procediments per validar estudis cursats a l’estranger. El portal també arreplega ofertes laborals a Europa, facilita la inscripció al registre de catalans a l’estranger i explica com tenir accés a sanitat, educació i prestacions socials en 13 països.

La Generalitat ofereix des del 2002 el Pla d’Ajuda al Retorn (PAR), que consta d’una prestació econòmica en un sol pagament d’uns 900 euros per als emigrats retornats. El requisit per cobrar-la és haver ingressat en l’últim any menys de l’indicador de la renda de subsistència -569,12 euros mensuals-. L’altra condició per rebre l’ajut és haver residit sis anys seguits a l’estranger, de manera que els expatriats per la crisi encara no poden acollir-s’hi. Xavier Bosch, director general d’Immigració, explica que el 2014 només 19 catalans emigrats van demanar l’ajuda d’un programa creat el 2002 per ajudar les persones que volien tornar de l’Argentina del corralito.

Un impacte encara reduït

“Els emigrats no volen una prestació, volen feina”, remarca Bosch. Per això, ara mateix hi ha en marxa un projecte per actualitzar el programa en el marc d’un pla de mobilitat internacional que vol “coordinar les ofertes de tots els departaments de la Generalitat per als emigrants en un sol òrgan”, afegeix.

Benestar i Família també finança el servei de retorn de la Fundació Cecot Persona i Treball. Aquest servei, iniciat al juliol, busca la inserció dels usuaris mitjançant tutories individuals. Però els dos serveis de la patronal vallesana han beneficiat una cinquantena escassa de catalans, segons la mateixa fundació. Caldrà comprovar si l’esforç irlandès troba ressò a casa nostra.