Josep Maria Àlvarez: “Ens assemblem més al Marroc que a Alemanya”

BarcelonaJosep Maria Àlvarez (Belmonte, Astúries, 1956) és un històric de la UGT. El 1990 va accedir a la secretaria general en un convuls procés de successió i ha estat al capdavant de la Unió General de Treballadors gairebé 26 anys, però ja ha anunciat que a l’abril deixarà el càrrec.

L’economia catalana ja creix al 3%. Hem sortit de la crisi?

Tenim molta pressa per dir que hem sortit de la crisi, però no hi ha base per dir-ho. Han sortit de la crisi uns quants. Hem de començar a tenir un relat propi perquè fa la impressió que els sindicats anem a la contra. Es tracta que, si abans de la crisi teníem un 6 en benestar i ara estem en el 4,5, no volem que es consolidi a la baixa.

¿Cal canviar el discurs dels sindicats?

Hem de tenir un relat de la nova situació que no pot ser el de sempre. Créixer al 3% està molt bé, creació d’ocupació com al juliol està molt bé. Però, per què creixem? Quina ocupació volem? Aquests són els debats que hem de fer.

¿Aquest relat l’han d’assumir també els partits polítics?

Estaria molt bé. Però nosaltres som conscients que la vida política sempre va un pas enrere. L’ha de fer seu la societat, aquest relat. Per exemple, fa més d’un any que ens vam posar com a objectiu la derogació de la reforma laboral. Ara ja és a l’agenda. S’ha de derogar perquè les relacions laborals en aquest país estan en sinistre total. Amb el sistema que tenim no ens distingirem en qualitat, productivitat, R+D, ni en estat del benestar.

Som una maquila d’Europa?

Ens assemblem més al Marroc que a Alemanya. A la recuperació hi ha molt de rebaixa pura i dura de salaris i de guanyar competitivitat només així.

¿La reforma laboral ha dificultat les relacions amb la patronal?

Crec que la patronal, amb una certa ceguesa, les ha liquidat, en el sentit que fins a aquest últim any només es mantenien les formes. Aquest any s’ha recuperat la relació d’una manera més consistent, bàsicament, crec, perquè la patronal comença a ser conscient que aquesta festa a què l’ha convidat el PP potser s’acabarà abans que la puguin pair. Segurament són conscients que això no durarà eternament i que el que arriba per la via política té data de caducitat. És millor el que et guanyes per la negociació i el convenciment que el que t’arriba per decret llei.

¿26 anys al capdavant del sindicat és massa temps?

Sí. Crec que hi ha una explicació. D’una banda la UGT ha estat en un procés constituent. La UGT d’avui està molt renovada. Per exemple, amb aquest caràcter transversal que ara té des del punt de vista polític.

¿Que càrrecs del sindicat vagin en diferents llistes electorals dificulta posicionar-se sobre el procés?

El sindicat no es pot posicionar perquè hi ha gent que pensa de manera molt diversa. El sindicat té una posició discutida i aprovada per unanimitat, que ens serveix avui i servirà el 28 de setembre. Estem a favor que Catalunya, de manera sobirana, pugui decidir el seu futur.

¿La seva successió serà pactada o tutelada?

Tutelada no.

Ja s’ha postulat algú? ¿Matías Carnero seria un bon successor?

No s’ha postulat ningú encara. Matías Carnero seria un extraordinari successor, però hi ha altra gent que també. La combinació de diferents perfils donaria el perfil que la majoria del sindicat reclama. Això és impossible. El que sí que és possible és anar a una direcció del sindicat més col·legiada, molt plural.

¿Quin balanç fa dels mandats d’Artur Mas?

Va arribar abraçant les polítiques més liberals, i hem passat a un president -i ho dic en positiu- que de vegades té un discurs socialdemòcrata. Les polítiques que ha fet estan molt marcades pels pressupostos de Madrid i Brussel·les. Crec que aquest país donaria més suport al Govern si tingués alguna alegria des del punt de vista de resoldre els problemes de la societat i desobeir algunes polítiques molt antipàtiques. Respecte al procés, el balanç final l’haurem de fer el 28-S.