Jugar-se la pell per escalar sense cordes un dels edificis més alts del món

BarcelonaL'edifici Taipei 101 va ser durant uns anys el més alt del planeta. Un prodigi arquitectònic, un gratacel imponent aixecat en una zona amb moviments sísmics i tifons. A 450 metres del terra, els turistes arriben a un mirador on poden fer un mos gaudint d'unes vistes que aquest darrer cap de setmana han sigut ben diferents. A l'altra banda dels vidres han pogut saludar l'escalador nord-americà Alex Honnold, de 40 anys. Els curiosos treien els telèfons per filmar com a pocs centímetres d'ells, Honnols els saludava. Només els separava un vidre. A dins, el confort i la curiositat. A fora, un home jugant-se la pell, pujant l'edifici sense cordes ni mesures de seguretat. Una relliscada i era el final.

Cap escalador havia pujat mai un edifici tan alt sense corda ni equip de seguretat. Honnold semblava tranquil, saludant la gent, aturant-se quan podia per gaudir de les vistes, i escoltant una llista de reproducció amb cançons del grup Tool. I tot emès en directe per Netflix, tot i que amb una petita trampa: el senyal arribava a les pantalles amb 10 segons de retard, per reaccionar en cas de desgràcia. Però no va passar res, per sort. Honnold va tardar 1 hora, 21 minuts i 34 segons a arribar a la punta del Taipei 101. Més de 500 metres d'escalada per un mur fet d'acer, vidre i formigó, dissenyat per assemblar-se a un pal de bambú. Quan va arribar a dalt, es va fer una selfie i va somriure.

Amb 40 anys, casat i amb dues filles, fa anys que Honnold és un escalador respectat. Què el motivava en aquesta ocasió? "La idea d'escalar un edifici no és nova. De petit escalava molts edificis. No ho he fet d'adult perquè és il·legal. Bàsicament, és molt difícil aconseguir permís per escalar un edifici, i cada vegada que obtens un permís has de dir que sí. I aquest edifici en concret, el Taipei 101, és un objectiu perfecte per escalar, en el sentit que és una escalada espectacular. La manera més fàcil de pujar per l'edifici també és la més xula. Hi ha un munt de característiques a l'edifici que el fan increïblement divertit, com si fos un parc infantil, ja que les preses són amples i còmodes a la mà", deia a The New York Times abans d'intentar-ho.

Els experts coincideixen a assenyalar que pujar un edifici és més fàcil que un mur natural. El Taipei 101 ja va ser escalat el 2004 pel francès Alain Robert, però amb cordes, quan tenia 42 anys. Amb més de 60 anys, Robert segueix sent una referència de l'escalada urbana, i és conegut per pujar gratacels. Puja, fa el cim i és detingut. A Robert l'han detingut més de 150 cops, perquè escalar edificis és il·legal. Aquell 2004 va coronar el Taipei 101 en plena tempesta tropical. "En un edifici com aquest tens espais on descansar. I es va repetint el mateix patró, tècnicament no és el més complicat", explicava Robert. "Fa patir el temps, ja que és un edifici d'acer, que rellisca", deia Honnold abans del seu atac. Com que no podia pujar un dia de pluja, va posposar 24 hores l'atac, perquè dissabte plovia a la capital de Taiwan. A Honnold el va rebre a la part superior de l'edifici la seva dona, que mentre el veia pujar estava preocupada pel vent i la calor.

La fita d'El Capitan

Honnold ja fa anys que és una referència en el món de l'escalada. Un home sense por. De fet, s'ha sotmès a proves científiques que han demostrat que quan està penjat a centenars de metres de terra el seu cos i la seva ment reaccionen d'una manera diferent de l'habitual. "La gent em pregunta si tinc por de morir ara que soc pare de dues filles. No volia morir abans i no vull morir ara", diu l'escalador amb un to despreocupat. Ara fa 10 anys la revista Nautilus va dedicar-li un reportatge signat per J.B. MacKinnon en què deien que "Alex Honnold no experimenta por com la resta de nosaltres" i que quan escala el seu cervell no reacciona igual que el de les altres persones. La seva amígdala no funciona com solen fer-ho les de la major part de mortals quan tenim por. "A vegades tinc por, però no sempre", es limita a dir Honnold, que durant anys vivia en una vella furgoneta, després de deixar la universitat, per poder viure a la natura. Aficionat a l'escalada, va tardar poc a fer-se un nom en l'escalada en què no es fan servir cordes. Una disciplina que ha costat la vida a molts amics seus.

Honnold va fer-se famós mundialment quan es va convertir en la primera persona a escalar sense cordes El Capitan, un famós penya-segat de 915 metres al Parc Nacional de Yosemite, a Califòrnia. Un mur icònic, la meca de l'escalada, on molts fracassen fins i tot amb cordes. Honnold va escalar-lo sense mesures de seguretat i tot va quedar registrat a documental Free solo, que guanyaria un Oscar. Les imatges de Honnold penjat d'un mur gegant, jugant-se la pell, van fer la volta al món. I el californià va fer-se famós i va fer xerrades per mig món, sense deixar mai d'escalar. Va convèncer la seva mare perquè es convertís en la dona més gran a pujar El Capitan, amb 60 anys. Amb cordes, en aquest cas.

L'aventura de Honnold ha generat forts debats sobre l'ètica de fer en directe per Netflix un espectacle en què el protagonista por morir. "Ho hauria fet igual sense Netflix. Volia fer-ho, però que no em detinguessin", diu Honnold. Netflix s'ha encarregat de negociar amb les autoritats de Taiwan el permís perquè l'escalada de l'edifici fos legal, una jugada publicitària amb què Netflix guanya espectadors i Taiwan turisme. Associant-se amb Netflix, Honnold va poder escalar l'edifici tres cops amb cordes per entrenar-se, i ell nega que ho hagi fet per diners. "He guanyat menys del que el meu agent aspirava. És que ho faria gratis. Poder arribar sol a dalt de l'agulla de l'edifici és fantàstic. Així que igualment, si no hi hagués tot l'espectacle al voltant i jo tingués l'oportunitat d'anar-hi sol, hi aniria. En aquest cas ha sigut un espectacle. No em paguen per escalar l'edifici. Em paguen per l'espectacle. De fet, si ho poses en el context dels esports convencionals, és una quantitat vergonyosament petita, el que he cobrat", reflexiona.

S'especula que Honnold ha rebut mig milió de dòlars per jugar-se la pell en directe. Molts escaladors l'han criticat. I altres han acceptat que aquests espectacles no són res de nou. Durant segles els humans hem mirat artistes de circ jugant-se la pell fent funambulisme o fent de bales disparades per canons. La gent anava a veure com tiraven Houdini encadenat al fons d'un riu o mirava com el francès Philippe Petit caminava per un cable entre les dues Torres Bessones de Nova York el 1974. Saber que la mort espera darrere la porta sempre genera atenció. És un espectacle vell, aquest. Però ara es fa en directe per Netflix.