El TSJC anul·la la concessió a Agbar de l’abastiment d’aigua
Els jutges constaten falta de competència en l’adjudicació del contracte per a l’Àrea Metropolitana
BarcelonaNou capítol en l’anomenada guerra de l’aigua. Fins ara la batalla s’havia centrat en la privatització d’ATLL per part de la Generalitat, però aquest dimecres es va saber que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat la concessió per gestionar l’aigua en baixa -la que arriba a les llars- a una societat controlada pel grup Agbar, propietat de l’empresa francesa Suez. La concessió de l’aigua en baixa a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana està en mans d’una societat público-privada de la qual Agbar és la principal accionista amb un 70%, i que també té com partícips l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) amb un 15% i Criteria -hòlding de participades de La Caixa- amb un altre 15%.
El TSJC anul·la la concessió perquè considera que no es va justificar que es fes sense concurs públic. A més, considera que tampoc queda prou acreditada la valoració dels títols de concessió que Agbar va aportar a la nova societat d’economia mixta. La resolució no és ferma, ja que es pot presentar un recurs davant del Tribunal Suprem contra la sentència. I és això precisament el que ja va anunciar ahir que farà l’empresa mixta. I fins que el Suprem no es pronunciï, la firma té clar que seguirà gestionant el servei de l’aigua com fins ara.
El TSJC ha dictat diverses sentències als recursos que van presentar empreses del sector de l’aigua contra la creació de la societat mixta, en concret Acciona (que és el principal accionista d’ATLL), Aqualia (la filial d’aigua de FCC) i Aigües de València. El tribunal de la secció cinquena del contenciós del TSJC argumenta que no es van expressar “prou raons tècniques ni hi ha drets d’exclusiva impeditius de la concurrència competitiva, ni existeix valoració fiable del cost econòmic que, pel seu efecte dissuasiu, justifiqui la renúncia a la concurrència”.
La sentència destaca que la forma d’actuar conforme al dret europeu “és seleccionar un soci privat mitjançant un procediment de licitació transparent i competitiu”. Però a més considera que Agbar, abans de la creació de la societat mixta, no tenia “un títol concessional atorgat per l’administració competent” i que almenys fins al 1982 actuava com un concessionari tàcit.
Vot particular
El president del tribunal ha emès un vot particular contrari a la sentència perquè considera que la resolució hauria d’haver sigut desestimatòria de la demanda perquè les inversions fetes per Agbar durant més d’un segle, amb més de 500 quilòmetres de conduccions, “impedia promoure una concurrència real i efectiva”. Fonts de l’AMB han expressat a l’ARA la seva “sorpresa” per aquestes resolucions i van indicar que el servei no es veurà afectat. Agbar, al seu torn, va assegurar en un comunicat que continuarà prestant el servei i va recordar que la sentència no és ferma i reconeix els seus drets sobre la xarxa.
Per la seva banda, Quim Pérez, de la plataforma Aigua és Vida, va expressar la seva satisfacció per aquesta decisió judicial. Pérez va dir que en les empreses mixtes “la part pública queda segrestada per la privada” i va indicar que “no es pot optar per polítiques neoliberals i fer concessions a dit”.
