La Torre Agbar no serà un hotel

Merlin compra l’edifici per 142 M€, 8 menys dels que va costar fa dos anys, i el destinarà a oficines

La Torre Agbar no serà un hotel / CRISTINA CALDERER

La Torre Agbar no serà l’hotel Hyatt de Barcelona. Els fins ahir promotors del projecte, Emin Capital i els seus socis, bàsicament Westmont Hospitality Group, Best Hotel Properties i Bestford Capital (una gestora de patrimoni familiar amb base a Singapur), han renunciat a la reconversió de l’edifici per a ús hoteler i l’han venut a la societat immobiliària cotitzada (socimi) Merlin Properties per 142 milions d’euros. Merlin ja va anunciar ahir que destinarà l’edifici a oficines de lloguer.

L’intent de convertir l’emblemàtic edifici en un hotel ha durat dos anys. Però ahir Emin i els seus socis van explicar el seu desistiment amb un regust amarg pel tractament que han rebut de part de l’Ajuntament de Barcelona. La renúncia s’ha produït per “les complicacions respecte a l’aplicació de la planificació”, va indicar Emin en un comunicat en què recordava que aquestes complicacions van començar quan es va incloure de manera “errònia” el projecte en la moratòria hotelera aprovada pel govern municipal d’Ada Colau. A més, Emin va dir que s’ha seguit un llarg procés “que fins avui no ha donat lloc a cap llicència hotelera per a l’ús mixt d’hotel i mirador”.

L’equip municipal no va trigar a rebutjar qualsevol responsabilitat en la renúncia dels promotors de l’hotel. Fonts municipals van dir que van rebre ahir de manera oficial i per escrit el desistiment dels promotors. Aquestes fonts van indicar que “es tracta estrictament d’una decisió del promotor de l’edifici, que va poder tramitar la llicència hotelera perquè disposava d’un certificat d’aprofitament urbanístic”.

Emin i els seus socis van comprar l’edifici la primavera del 2014 i van anunciar que hi farien un hotel quan Agbar marxés a una nova seu, un projecte ben vist per l’aleshores alcalde Xavier Trias. L’any següent Ada Colau va arribar a l’alcaldia, i el juliol del 2015 va decretar la moratòria hotelera. Malgrat que en un primer moment semblava que la Torre Agbar no es podria convertir en hotel, el fet de tenir un certificat d’aprofitament urbanístic va permetre quedar fora de la moratòria i seguir endavant amb el projecte.

Els promotors de l’hotel es van queixar ahir que dos anys i mig després de comprar l’edifici no havien obtingut la llicència, mentre que fonts municipals van indicar que, fins ara, l’Ajuntament ha estat revisant la llicència i analitzant que s’adeqüés a la normativa vigent i a la legalitat, com en qualsevol altre projecte. El regidor de CiU Jordi Martí va aprofitar per criticar al govern d’Ada Colau per haver llançat al món el missatge que a la capital catalana “no són benvingudes les inversions de capital internacional amb alt valor afegit”.

Preu a la baixa

Merlin, la socimi que dirigeix Ismael Clemente, va notificar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) l’adquisició de l’immoble per 142 milions. Una xifra inferior als 150 milions que s’havien compromès a pagar Emin i els seus socis, i també inferior als 165 milions que Agbar va pagar a Azurelau, societat d’Antoni Vila Casas i Santiago Oller, anteriors propietaris.

Merlin va explicar ahir que invertirà 15 milions d’euros en l’acondicionament de l’edifici per destinar-lo a lloguer multillogater d’oficines, és a dir, que l’ocuparà més d’una empresa. L’immoble té 51.485 metres quadrats construïts, amb 37.014 metres quadrats sobre rasant i un auditori per a 350 persones, i quatres plantes sota terra destinades a aparcament amb capacitat per a 300 vehicles. Amb 142 metres d’alçada, la Torre Agbar, a la Diagonal tocant a la plaça de les Glòries, és el tercer edifici més alt de Barcelona i porta d’entrada al 22@. El van projectar els arquitectes Jean Nouvel i Fermín Vázquez i es va inaugurar l’any 2005.

La venda de pisos a Catalunya creix més d’un 20% fins al novembre

El nombre d’operacions de compravenda d’habitatges a Catalunya el novembre passat es va situar en 5.476, la qual cosa va suposar un increment d’un 18,9% en relació al mateix mes de l’any passat, segons les xifres publicades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística. Entre els mesos de gener i novembre del 2016 es van vendre a Catalunya un total de 61.377 habitatges, una xifra un 20,5% superior als 50.917 del mateix període del 2015.

Malgrat que les dades demostren una recuperació del mercat immobiliari residencial, la xifra d’habitatges venuts entre el gener i el novembre del 2016 encara està lluny dels màxims del 2007, quan en el mateix període es van vendre gairebé 106.000 habitatges a Catalunya.

El resultat del mes de novembre és el millor en aquest mes que es pot observar en la sèrie històrica des del novembre del 2007, quan abans de l’esclat de la bombolla immobiliària es van vendre 6.755 pisos. L’augment del nombre de les transaccions de propietat dels habitatges segueix protagonitzat pels pisos de segona mà, que al novembre van suposar un 87,9% del total de les operacions realitzades.

Més continguts de