La Zona Franca busca socis per fer pisos
Té previst aixecar 1.870 habitatges al barri de la Marina i a les antigues casernes de Sant Andreu
BarcelonaEs considera la primera immobiliària pública de l’Estat, però els últims anys ha patit com tot el sector l’esclat de la bombolla. Ara, amb els comptes ja endreçats, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona vol reprendre l’activitat promotora. Com que és una empresa pública, una gran part es destinarà a habitatge públic, però també n’hi haurà de lliure.
El Consorci va tancar el 2015 amb uns guanys de 2,8 milions i en els seus pressupostos espera superar els 10 milions de beneficis aquest any. Tot i això, la seva necessitat de rebaixar l’endeutament l’ha portat a buscar socis a l’hora d’afrontar els projectes d’inversió per fer habitatges. Fonts del Consorci han reconegut a l’ARA la necessitat de comptar amb socis, ja que fer els projectes en solitari podria tornar a posar en una mala posició les finances d’aquesta societat, que, afectada per la crisi immobiliària, va haver de vendre’s actius tan significatius com la seu de Telefónica a la Diagonal o l’edifici del Banc de Sang i Teixits.
De moment, el Consorci disposa de terrenys programats per construir fins a 1.870 habitatges al barri de la Marina i a les antigues casernes de Sant Andreu, dels quals 760 seran destinats a diversos tipus de protecció social.
Sense resultat, encara
Malgrat que el mateix Consorci reconeix que “s’ha llançat” a la recerca de socis privats per afrontar aquestes inversions, el cert és que pràcticament al final del primer trimestre encara “no n’hi ha cap de lligat”, segons fonts de la institució.
La necessitat de socis externs ve motivada també per la magnitud del projecte. El Consorci té previst invertir 7,9 milions a la Marina i 18 milions a Sant Andreu, però això només és el primer pas d’un projecte molt més ambiciós, ja que a la Marina l’espai urbanitzable és l’equivalent a 40 illes de l’Eixample de Barcelona, mentre que a Sant Andreu l’espai urbanitzable equival a una desena d’illes. Per al Consorci, a més, la promoció de pisos és un negoci nou. Malgrat que se la pot equiparar amb una immobiliària, el seu negoci ha sigut fins ara la promoció d’actius logístics i industrials i ha fet algunes incursions en edificis terciaris, com els esmentats de Telefónica i del Banc de Sang. És un motiu més per trobar socis que coneguin el negoci de l’habitatge, segons les mateixes fonts del Consorci.
El projecte de les antigues casernes de Sant Andreu es va desencallar al mes de desembre, quan l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va presidir per primer cop el ple del Consorci. Un acord entre la Zona Franca i l’Ajuntament de Barcelona permetia desbloquejar el projecte, que feia una dècada que estava encallat. Per fer-ho possible, el Consorci feia la dació en pagament a l’Ajuntament de quatre finques a Sant Andreu i 44 pisos al barri de la Marina a canvi que el consistori assumís el cost de 13 milions d’euros de la urbanització pendent a la zona de les casernes.
Projecte en marxa
A les finques lliurades a l’Ajuntament s’hi faran habitatges per a la gent gran, un centre cívic, una escola bressol i un edifici administratiu. El primer edifici d’habitatges que farà el Consorci serà per acollir les 68 famílies d’un edifici afectat per la nova urbanització. A la Marina, el Consorci ja està construint un primer edifici d’habitatges i busca socis privats per a la resta dels edificis programats.
Els 1.870 pisos que vol fer el Consorci en els dos barris representen un volum important en l’actual context de la construcció a Barcelona. Segons les dades de l’Associació de Promotors i Constructors (APCE), el 2015 es van començar a construir a la capital catalana 6.000 nous habitatges, mentre que el 2014 només van ser 3.800. Aquest any s’espera arribar als 10.000.
Fins ara, el Consorci s’ha finançat amb els ingressos que genera el polígon de la Zona Franca de Barcelona i la gestió d’actius. Per exemple, aquest any ha adjudicat dues parcel·les del polígon a Cilsa i encara en queda una per adjudicar. Són parcel·les dels terrenys que havia ocupat Seat. L’explotació d’aquests actius també comporten inversions. Aquestes parcel·les es van haver de netejar, descontaminar i adequar per als futurs usos.
A més, el Consorci també té previst invertir en vials, connexions d’aigua, renovació de l’enllumenat, condicionament de naus, seguretat al polígon, urbanització dels carrers, creació de molls de càrrega i noves xarxes informàtiques, entre altres aspectes. Tot plegat suposarà una despesa de més de 12 milions aquest any.
