La Cambra veu una Catalunya independent viable econòmicament i amb superàvit a llarg termini

BarcelonaUna Catalunya independent seria financerament viable en un escenari d'acord que suposés assumir la part proporcional del deute estatal i la permanència dins la UE. Aquesta és la conclusió que extreu la Cambra de Comerç de Barcelona en l'estudi econòmic presentat aquest divendres [llegeix l'informe].

El superàvit que calcula el treball a llarg termini seria del 7%, si es té en compte que el conjunt del sector públic operarà amb equilibri financer un cop feta la feina de reducció de dèficit que tenen per endavant les administracions.

L'estudi calcula fa una radiografia detallada de les despeses i ingressos de Catalunya, incloent la Seguretat Social amb un sistema redistributiu com l'actual, i també fa una projecció de les despeses afegides que hauria de fer front si es constituís com a estat. La despesa afegida en àmbits com defensa i serveis centrals equivaldria a un 1,3% del PIB.

Es pren com a referència la situació econòmica i financera d'Espanya i Catalunya el 2010 i s'arriba a la conclusió que, amb aquells indicadors, si la Catalunya independent hagués nascut llavors ho hagués fet amb un dèficit inicial del 2,4% del PIB. Aquest dèficit surt de sumar l'1,3% de despeses addicionals de ser un estat més l'1,1% de dèficit que tenia el sector públic català aquell any fa quatre anys.

En paral·lel, Espanya sense Catalunya hauria vist repuntar en gairebé dos punts el dèficit, des del 9,6% fins a l'11,5% si Catalunya s'hagués independitzat llavors.

"A llarg termini, el nou estat català disposaria d'un marge d'actuació equivalent al superàvit estructural que el conjunt del sector públic obté actualment a Catalunya dins del marc espanyol –minorat per les despeses associades al nou estat– que podria utilitzar per reduir impostos, augmentar les despeses o una combinació de les dues coses", diu l'estudi de la Cambra de Comerç.

El responsable d'Estudis, Joan Ramon Rovira, ha estat l'encarregat de presentar el treball fet defensant que s'ha elaborat amb criteris estrictament econòmics i sense entrar en cap valoració política. El punt de partida, ha dit, és la situació actual i no s'ha contemplat un escenari fora de l'Europa comunitària. "El mateix conseller d'Economia ho ha descartat i seria impossible calcular amb rigor sobre una predicció del que passaria", ha dit Rovira.

També es fa una estimació de l'evolució del deute públic quan Catalunya assumís una part de l'estatal en el moment d'independitzar-se. S'apunta que si es repartís segons el criteri de població, el deute català seria del 83,7%. Si, en canvi, el deute estatal s'imputés segons el PIB, el deute s'enfilaria al 93,7%. El deute espanyol sense Catalunya quedaria en el 86%.

Altres escenaris recollits

L'informe de la cambra també analitza altres escenaris possibles on es juga amb altres formes d'organització territorial de l'Estat amb diferents criteris de redistribució de la despesa pública.

El primer amb un únic sector públic on s'aportessin recursos segons PIB i on la despesa es guiés per la població. En aquest marc, el saldo fiscal català seria del 5,3%.

El segon escenari, parla d'una administració central i una territorial que disposes de recursos en funció d'una mitjana calculada entre el PIB i la població. Això voldria dir que si Catalunya suposa un 16% de la població a Espanya i el 19% del PIB, rebria uns recursos equivalents al 17,5% del total. El dèficit seria en aquest cas del 4,3%, segons la Cambra

El tercer escenari apropa un marc fiscal similar al que tenen ara País Basc i Navarra, on l'aportació d'ingressos es fes en funció del PIB, la participació en la despesa de l'Estat es fes segons la població i en la dels governs territorials segons el PIB. Aquí, segons l'estudi, el dèficit seria del 3,1%.

En tots tres casos es té en compte un sistema de Seguretat Social calcat a l'actual on Catalunya, segons les dades del 2010 preses per fer el treball, tindria un dèficit de l'1,6%, ja que aporta més ingressos que no pas en rep.