Publicitat
Publicitat

POLÍTICA LABORAL

Sáenz de Santamaría evita aclarir si s'enduriran les condicions per accedir-hi

Confusió sobre la durada i l'import del futur subsidi d'atur

El futur de la prestació d'atur ha passat a formar part de la nebulosa de les reformes que farà, o no, el govern espanyol. Ahir va evitar reiteradament comentar si n'endurirà les condicions d'accés.

Ambigüitat absoluta i extremadament calculada va ser la estratègia que va utilitzar ahir la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, davant de les preguntes de si l'executiu estudia reduir el valor de la prestació d'atur, la seva durada o endurir-ne les condicions d'accés.

A pocs dies d'anunciar noves retallades, Sáenz de Santamaría va optar per fugir d'estudi i per respondre amb evasives. Ho va fer fins a tres cops en la roda de premsa posterior al consell de ministres i la seva resposta va ser sempre la mateixa: es va limitar a recordar que el ministeri d'Ocupació va presentar la setmana passada un avantprojecte de llei per lluitar contra el frau laboral. I va posar d'exemple que en 11.000 inspeccions s'ha detectat que 4.000 persones cobraven l'atur mentre treballaven en l'economia submergida.

Tot i la poca concreció de la vicepresidenta, un fet revelador és que no va negar categòricament que s'estiguin analitzant aquestes possibilitats, sinó que simplement va canviar d'assumpte. No és el primer cop que ho fa en altres iniciatives que posteriorment s'han acabat aprovant. Des del mateix PP s'està aplanant el camí per donar el pas a fer menys generosa la prestació per desocupació. La presidenta de la comissió d'economia del Congrés de Diputats, la popular Elvira Rodríguez, va assegurar dijous que la prestació d'atur "no és un salari diferit", de manera que ha d'estar vinculat al reciclatge dels aturats i a l'acceptació de feines. Ho va dir després que el Círculo de Empresarios demanés que els aturats que no acceptin una feina perdin el dret a cobrar el subsidi i que la CEOE vinculés la prestació a la formació.

Actualment, la prestació d'atur té una duració de 24 mesos, a banda d'un subsidi per als sis mesos posteriors. Des d'àmbits empresarials i polítics s'especula que podria reduir-se fins a 18 o 15 mesos. La llei, a més, ja sanciona a qui rebutja una oferta de feina adequada al seu perfil. Qui ho fa un cop és penalitzat amb una pèrdua de tres mesos de prestació, si es rebutgen dues ofertes es perden sis mesos d'atur, i amb tres ofertes es perd el total de la prestació. A més, els aturats que es neguin a rebre cursos de formació també poden ser sancionats.

La decisió, però, no és gens fàcil. El PP és molt conscient que els aturats són un col·lectiu molt sensible i fins ara l'executiu ha fet bandera d'haver-lo mantingut al marge de les retallades, igual que els pensionistes. El problema és que potser ja no hi ha marge i si de veritat es vol aconseguir passar en un any d'un dèficit del 8,9% al 5,3% resulta molt difícil mantenir l'enorme despesa en prestacions d'atur.

D'altra banda, el consell de ministres va aprovar el pla anual de foment de l'ocupació que té un pressupost de 1.318 milions d'euros. La xifra ja s'havia acordat a l'última reunió entre el ministeri d'Ocupació i els responsables autonòmics.

Un 57% menys per a Catalunya

Catalunya pateix una retallada del 57% dels fons respecte a l'any anterior, fins als 191,2 milions, però es situa com la segona comunitat autònoma més beneficiada, per darrere d'Andalusia, que rep 298,4 milions. Des que es van conèixer les dades, la Generalitat s'ha mostrat molt crítica amb la reducció, ja que afecta de ple les polítiques actives d'ocupació per reduir la taxa d'atur.

La majoria dels diners del pla anual de política d'ocupació estan destinats a la formació, per valor de 996 milions, i al foment de l'ocupació (318 milions). Els principals objectius del programa són reduir l'elevada taxa d'atur juvenil, donar suport als emprenedors i lluitar contra el frau laboral.

Més continguts de