Publicitat
Publicitat

COMERÇ

Els grans eixos comercials afluixen el pas

Els carrers secundaris guanyen afluència a Barcelona, i Ciutat Vella manté l’atractiu per comprar

Els barcelonins van menys a comprar als grans eixos comercials. Una prova d’això és el fet que el Portal de l’Àngel, el carrer amb més atracció comercial d’Espanya, va rebre entre el gener i el març un 5,5% menys de visitants que l’any passat.

Però la davallada no és puntual. Entre el 2012 i el 2014 el carrer més car de Barcelona va perdre un 6% de vianants. Són dades de l’empresa TC Group Solutions, que compta la gent que camina pels carrers comercials de les principals capitals d’Espanya mitjançant un sistema de sensors.

¿On van els clients que abandonen els eixos prime, els carrers més atractius? Un dels carrers que despunten a la capital catalana es la ronda de Sant Pere, per on van circular cada dia 14.650 vianants de mitjana els primers tres mesos de l’any. Aquest resultat, un 8% per sobre del mateix període del 2014, situa l’eix a nivells d’afluència del passeig de Gràcia. Altres carrers en progressió són València (+22%) i la rambla del Poblenou (+9,5%). La proliferació de franquícies i els nous hàbits de compra de proximitat són alguns dels factors que expliquen aquest canvi en el comportament dels consumidors, segons explica aquesta consultora.

La tendència no és exclusiva de Barcelona. A Madrid, amb una oferta comercial més concentrada al centre que a Barcelona, el carrer Preciados va rebaixar l’afluència un 10,5% durant el primer trimestre, mentre que el carrer de Bravo Murillo, més allunyat, va sumar un 7% de visitants. La diferència del teixit comercial barceloní en relació amb el de Madrid és la seva distribució. Segons l’observatori Eixos, Barcelona té cinc districtes atractius per al comerç (Ciutat Vella, l’Eixample, Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi i les Corts), mentre que la capital d’Espanya concentra el gruix del comerç en dos districtes (Centro i Salamanca). L’atracció comercial mesura els negocis que venen productes de consum no diari, els que són un pol d’atracció de clients de tota la ciutat.

Ciutat Vella, amb un 89% d’ocupació dels locals, és també el barri amb més atractiu comercial. El 34% dels seus comerços entren en aquesta categoria, que inclou, per exemple, botigues de roba i de productes culturals. Horta-Guinardó queda a la cua del rànquing, amb un terç dels locals buits i només un 17% de comerços capaços d’atraure visitants d’altres barris.

Carrers per a vianants

Què fa que determinats districtes acumulin atracció comercial? David Nogué, director d’Eixos, hi veu una raó urbanística, el model d’àmplia malla comercial característic de Barcelona. Aquesta distribució “costa molt de sostenir” en determinats barris, apunta, perquè necessita un volum elevat de població amb cert poder adquisitiu. És el cas de Sant Andreu, amb la quarta part dels locals buits. Nogué aposta, en aquestes zones, pel model d’un sol eix comercial que està reeixint en ciutats tan diferents com ara Lleida o Las Vegas.

Una altra conclusió que es desprèn de l’informe d’Eixos és l’èxit dels carrers sense cotxes o amb voreres amples. Els 50 carrers més atractius de Catalunya a nivell comercial el 2014 compartien aquest tret diferencial. Un d’ells és el tram de la Diagonal entre el passeig de Gràcia i la plaça Francesc Macià, on la reforma per donar-li tractament com a eix de vianants ha afavorit l’ocupació dels locals buits, com destaca Nogué.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT