“A partir del 2025 els números són impossibles”

BarcelonaAprimer cop d’ull, la mitjana d’edat a la sala Laya de la Filmoteca se situava ahir entre els 60 i els 65 anys. I això denota que, si més no de moment, el debat sobre les pensions del futur preocupa més als jubilats d’avui que no pas als joves o els adults que seran pensionistes d’aquí uns anys, malgrat que seran ells els que realment notaran la cruesa del problema.

Hi ha un error de percepció que perpetua el problema, segons s’extreu de les exposicions que van fer els economistes Josep Oliver i Miquel Puig a l’acte, moderat per Antoni Bassas. “Ara hi ha alarma, però és a partir del 2025 que les coses es posen realment negres”, va alertar Puig, que va vaticinar: “No deixarem pas de pagar a les vídues, i difícilment es retallaran les pensions els pròxims cinc o vuit anys, però... ai, el 2025!”

Aquesta data, la del 2025, serà l’inici de la jubilació de la generació del baby boom, un moment en què l’envelliment de la població a Espanya tocarà màxims històrics, segons Oliver, i que coincideix a més amb una baixada de la natalitat. Un còctel, va dir Puig, que, sumat al fet que la guardiola de les pensions està pràcticament escurada, obligarà el govern espanyol a modificar immediatament el sistema. “Les pensions futures s’enduriran, això segur”, admetia Oliver. Puig va ser més cru i va provocar els primers laments al pati de butaques: “Els números són impossibles a partir del 2025: cal un miracle”.

En aquest escenari, hi ha múltiples solucions, però totes complexes i cap de definitiva. “Cal treballar més al llit, a l’escola i a les empreses”, va dir Puig, en referència a la natalitat, l’educació i la productivitat. Els dos experts també estan d’acord que l’arribada d’immigració faria que el problema s’alleugerís, “però en cap cas els nouvinguts substituiran la necessitat immensa de treballadors que caldrà per cobrir les pensions”, sentenciava Puig.

Els canvis que vénen

Els paràmetres que mesuren el sistema de pensions canvien pràcticament cada dos anys. Quins seran els pròxims? El govern espanyol -com recomana l’OCDE- ja ha obert la porta a fer que les pensions no contributives es paguin amb impostos. Els últims anys, el govern del PP ha retirat pràcticament 20.000 milions de la guardiola cada any: “És més o menys l’import que paguem en pensions de viudetat -va recordar Oliver-, i és el forat que ens falta [tapar] cada any”. Aquesta és, de fet, l’opció que pren més força en totes les travesses, perquè canviar el model de repartiment -que és el que utilitza Espanya- per virar cap al de capitalització (en què cada treballador cotitza per a la seva pròpia pensió i no per a la comunitat) és, segons els experts, un gir excessivament radical, que penalitzaria durament les generacions en què es produís el canvi.

Per això, juntament amb l’entrada de nous impostos (molts, per arribar als 20.000 milions de recaptació extra anual), els experts van vaticinar un nou allargament de l’edat de jubilació, fins als 69 anys. A canvi, també van reclamar mesures per fomentar la natalitat i salaris més alts, que ajudin les cotitzacions.

Durant les intervencions del públic una cosa va quedar clara: ells no temen per les seves pensions. I els que haurien de témer, els més joves, no hi eren.