Publicitat
Publicitat

Egipte

Un any després de la revolta, Egipte reviu la il·lusió de Tahrir

Egipte va esclatar el 25 de gener del 2011. La revolta va derrocar Hosni Mubàrak però els militars encara retenen el poder. Els egipcis que van lluitar contra l'antic règim viuen un any després entre la decepció i l’esperança

Centenars d'egipcis s'han concentrat aquest dimecres a la plaça Tahrir, símbol de la revolució, en el primer aniversari de l'inici de la revolta que va acabar amb l'enderrocament del règim de Hosni Mubàrak, l'11 de febrer.

L'ambient festiu impera al Caire, i s'espera que els ciutadans hi acudeixin de manera massiva i al llarg de tot el dia per commemorar aquesta jornada, decretada com a festiva nacional per les autoritats. De fet, la majoria d'empreses han tancat, així com les escoles i altres institucions públiques.

El Moviment 6 d'Abril, un dels principals instigadors de la revolució que va iniciar-se el 25 de gener del 2011, ha organitzat diverses protestes per demanar el traspàs immediat del poder de la Junta Militar –que governa Egipte des de l'11 de febrer– a una autoritat civil.

També destaquen les fortes mesures de seguretat adoptades sobretot al voltant dels edificis governamentals situats a prop de la plaça Tahrir. I als voltants del ministeri de l'Interior –símbol de l'antic règim– ja hi ha una forta presència policial, amb els agents equipats amb material antidisturbis.

De manera inesperada, aquest dimarts el Consell Suprem de les Forces Armades d'Egipte va anunciar que aquest dimecres s'aixecaria la llei d'emergència, vigent des del 1981. Tot i això, el cap de la Junta Militar i màxima autoritat del país ara mateix, Hussein Tantaui, ha matisat que es posa punt final a aquesta mesura excepte "en casos de violència".

El 25 de gener del 2011, els egipcis van perdre la por. El derrocament de Ben Ali a Tunísia va donar ales als egipcis per sortir al carrer a reclamar, ells també, la caiguda del seu dictador. Mubàrak va plegar l'11 de febrer i des d'aleshores el poder és en mans dels militars. A l'ARA recollim quatre testimonis dels que van ser a la plaça Tahrir.

Amal Xaraf, portaveu del moviment 6 d'abril: "Pensàvem que acabaríem a la presó"

Aquesta activista va ser al darrere de les grans mobilitzacions de Tahrir i explica que la primera reacció de la gent els va esperonar a continuar.

Ahmed Faiz, metge voluntari a Tahrir: "La solidaritat del poble va ser commovedora"

Amb jornades de 15 hores de feina, els metges voluntaris de Tahrir atenien els ferits que no volien anar als hospitals per por de ser detinguts.

Mahmud Fathy, enginyer salafista: "L'imam ens va recomanar que no anéssim a les manifestacions"

Aquest militant salafista, un corrent fonamentalista popular a Egipte, recorda com la consigna a les mesquites era estar al marge de la revolta.

Mina Fouad, estudiant copte: "A Tahrir hi havia un sentiment de comunió entre religions"

Aquest jove estudiant universitari va ser a Tahrir sense que la seva mare ho sabés i va allà va copsar una caiguda dels estereotips que tenia anteriorment amb els islamistes.

Podeu llegir tots els testimonis a l'ARA PREMIUM.


Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT