El retard del vot per correu encén les queixes dels electors

Milers d'electors s'han quedat sense poder votar. Les xarxes socials han reflectit el malestar amb Correus i els consulats

Ara
2 min

BarcelonaEl retard en l'enviament de la documentació necessària ha impedit a molts electors exercir el seu dret a vot per correu. Les irregularitats s'han fet evident aquest diumenge electoral a les xarxes socials. Molts electors han expressat la seva indignació. Sobretot perquè si ja s'ha demanat la documentació per votar per correu després no es pot votar presencialment, encara que hagin arribat tard dels papers.

Segons dades del Ministeri de l'Interior, més de 621.000 ciutadans han exercit el seu dret a vot per correu.

Davant les queixes, la Junta Electoral Central va acordar allargar fins al dia 19 el marge perquè els inscrits al cens electoral de residents absents (CERA) poguessin enviar a les oficines consulars el seu sobre per correu. Els sobres amb un mata-segells posterior al dia 19 no seran vàlids en l'escrutini del vot exterior, que es farà la setmana que ve.

A les xarxes socials, els electors que s'han vist afectats pels errors en l'enviament de la documentació han fet sentir la seva veu. El periodista Antoni Bassas ha lamentat a través de Twitter que les butlletes del vot per correu van arribar-li a Washington dissabte a la tarda, fora del termini per votar. Alguns tuitaires han respost a la crida: "A la meva filla que viu a Bèlgica també li va arribar ahir", es queixava @Crisclooney.

Altres electors han respost a la crida que el Twitter d'@ARApolitica ha fet perquè els lectors expliquin la seva experiència. Mercè Amat, de Perpinyà, ha explicat que per segona vegada en unes eleccions espanyoles ni tan sols ha rebut la documentació, tot i que a l'ambaixada li diuen que "l'hauria de rebre des de Barcelona".

Al marge dels tradicionals problemes de la correspondència, el notable descens en la participació de la comunitat emigrant es deu al canvi de la llei electoral aprovat a principis d'aquest any, que va introduir l'anomenat "voto rogado". Aquesta fórmula obliga els expatriats a comunicar personalment a la delegació provincial de l'Oficina del Cens Electoral la voluntat de votar, bé per correu o en urna en els consolats.

Ja en les autonòmiques del passat mes de maig, quan es va estrenar aquest model de sufragi, va votar menys del cinc per cent dels inscrits al CERA, després que ho demanés el 8,2 per cent.

Oleguer Beltran, un català que viu a Lisboa ha explicar a aquest diari que tot i que ja fa "unes setmanes" que va enviar la sol·licitud i estar inscrit al CERA, a dia d'avui no ha rebut la documentació. Per Beltran: "És, més enllà de la meva frustració com a ciutadà, una vergonya majúscula en ple segle XXI".

D'altres han tingut més sort. El guionista Josep Maria Bunyol (@jmbunyol) va tuitejar fa uns dies: "És estrany haver votat per correu i sentir que a la ràdio encara demanen el teu vot. Em sento com un Marty McFly de la democràcia...".

stats