Recull d'editorials: la premsa es posiciona sobre la llei del referèndum

BarcelonaJunts pel Sí i la CUP van presentar ahir el redactat de la llei per emparar el referèndum de l'1 d'octubre. El tema ha centrat els editorials dels diaris espanyols i catalans. Què en diuen?

• El País: "La 'llei del referèndum' [...] és un frau".

"Es tracta d'una presumpta norma, mancada per complet d'estatut jurídic parlamentari. Ni és esborrany, ni és projecte, ni és moció. No és res, més enllà del buit, almenys de moment. ¿A qui es pretén obligar amb una norma que es disfressa i s'amaga per no ser-ho?".

[...]

"El text és, a més, un frau jurídic, substantivament, perquè es tracta d'un text amb aparença de llei que incorre en ruptura legal i en frau de llei.

En ruptura legal [...] perquè pretén trencar l'ordenament democràtic català i espanyol, en violar la sobirania constitucional que radica en tota la ciutadania espanyola, anul·lar 'de facto' l'Estatut i convocar un referèndum unilateral, tampoc incardinable en les normes de convivència que en el seu moment va votar la ciutadania catalana (i espanyola)".

[...]

"En el seu afany rupturista, el secessionisme, un cop més, es desconnecta del sentit comú, la realitat i els mínims democràtics exigibles a qualsevol projecte polític".

• El Mundo: "Un cop que encén el risc de fractura social a Catalunya"

"Resulta políticament irresponsable i èticament inacceptable que Puigdemont, condicionat per una força antisistema com la CUP, situï en el disparador el conjunt dels ciutadans catalans, als quals es vol obligar a triar entre Catalunya o Espanya, com si les dues opcions no trobessin un encaix en l'ordenament legal des de fa quatre dècades".

[...]

"Jurídicament, el projecte sobiranista segueix sustentat en una norma destinada a trencar el marc constitucional a Catalunya i que pivota sobre el dret a l'autodeterminació, que la ONU només reserva per a les colònies, i Catalunya, òbviament, no ho és".

"El Govern té la legítima força per aturar l'arbitrarietat i la fal·làcia contrària a dret amb què el separatisme porta Catalunya a un carreró sense sortida".

• Abc: "Disbarat jurídic del secessionisme"

"El disbarat jurídic protagonitzat per la Generalitat i els 'anarcobatasuns' de la CUP adquireix [...] tints surrealistes i tòxics. Per començar, els promotors de la norma sostenen que es tracta d'una 'llei suprema' creada per prevaldre sobre qualsevol altra norma que la contradigui, per exemple la Constitució. Després recorden que inclou un 'blindatge' especial per a aquells càrrecs públics que siguin còmplices de la consulta. I per concloure afegeixen que és la 'base d'un procés constituent' per configurar una 'república independent' lliure d'Espanya".

[...]

"És el germen d'una sedició en tota regla, més enllà d'una desobediència flagrant a totes les advertències dels tribunals. Per això, en l'independentisme emergeixen ja veus assumint que tot serà una farsa".

• La Razón: "Cop a la democràcia"

"Insistim, Catalunya és en aquests moments en mans d'un Govern irresponsable i manejat per un grup radical del qual depèn, la CUP: dels vuit representants que van presentar la llei, quatre eren de Junts pel Sí i quatre de la CUP –un grup amb tan sols 10 diputats–, fet que simbolitza el paper rector dels antisistema en aquesta etapa final del 'procés'. És evident que el Govern està a la deriva, que s'ha obert una via perillosa que només perjudicarà Catalunya i que el Govern d'Espanya no té més opció que aplicar la llei en defensa de l'estat de dret, que, fet i fet, és el que realment ha obert una esquerda en el bloc independentista. L'única fórmula perquè els catalans decideixin a les urnes i desbloquegin l'actual situació política és convocant eleccions autonòmiques. Amb la legalitat a la mà".

• La Vanguardia: "Una llei política i jurídicament dèbil"

"[...] Les dissensions en el bloc sobiranista són un fet, la qual cosa políticament encara debilita més la norma apuntada ahir. Al Govern conviuen diferents sensibilitats davant la independència. Ho comprovem de nou abans-d'ahir, quan el president de la Generalitat va fulminar al seu conseller d'Empresa, que havia expressat dubtes, certament raonables, respecte a la viabilitat del referèndum. El conseller defenestrat, Jordi Baiget, no és un cas aïllat. [...] Res d'això contribueix a reforçar, políticament, una llei que relega l'interès col·lectiu en favor del partidista, i que jurídicament té més d'artifici que de proposta cohesionadora".

• El Periódico: "Referèndum sense garanties"

"Les forces independentistes continuen així la seva fugida cap endavant, esquivant els esculls legals, les garanties democràtiques, les seves pròpies divisions internes i la manca de suport electoral mitjançant una nova enganyifa: la convocatòria d’un referèndum simulat, en la confiança que sigui la resposta punitiva de l’Estat –desproporcionada en l’imaginari sobiranista– la que, en avortar la celebració per força, li confereixi la legitimitat no obtinguda a les urnes. Un altre desafiament que posposa la resolució d’aquest conflicte, que serà dialogada o no serà".

• El Punt Avui: "La fi de la incògnita"

"La llei que empara el referèndum declara la seva prevalença sobre totes les altres. És un primer acte de desobediència a Espanya? No: és un acte d’obediència a la sobirania de Catalunya"[...] "Ara ja coneixem la bastida que ha de fer possible que els catalans decidim si volem canviar o no la relació política del nostre país amb Espanya. Però també sabem que vindran moments difícils en què els catalans, i no només els polítics, haurem de demostrar que som dignes de la República. El futur és a les nostres mans, no a les d’Espanya".

• ARA: "La millor garantia del referèndum serà una gran participació"

"Només una afluència massiva dels votants del 'no' legitimarà l’1-O i el diferenciarà clarament del 9-N, on només hi va haver 100.000 paperetes contràries a l’estat propi. Si el Govern aconsegueix transmetre el missatge que el que està en joc l’1-O no és només el futur de Catalunya, sinó fins i tot una certa idea de democràcia, haurà guanyat una part decisiva de la batalla: la d’aconseguir que el país no surti fracturat, sinó encara més reforçat i cohesionat de l’1-O."