"Quan emets un judici només et deus als que t'estan escoltant"

Benvinguts a casa vostra (Ara Llibres) recopila alguns dels editorials més significatius de Manel Fuentes a El matí de Catalunya Ràdio . En aquesta entrevista els reivindica com a mostra de la llibertat editorial amb què treballa.

Com es gesten els editorials?

Arribo al matí i no sé què hi diré. Probablement he dormit pensant-hi o l'he somniat, en funció de les últimes notícies que hagi sentit. Però tinc la pressió d'haver-ho d'escriure en quaranta minuts. I analitzar bé cada tema, perquè sinó segur que algú t'acaba trucant. De fet, encara que ho hagis analitzat bé, segur que algú o altre et truca igualment!

Sona molt, el telèfon?

Bastant. I a mesura que el programa

ha anat creixent, més encara.

I com et blindes?

No sóc algú que vagi a fer dinars amb polítics o amb els de les caixes. Miro de mantenir distància, perquè sinó l'empatia és inevitable. I quan emets un judici només et deus als que t'estan escoltant.

Quina és la fórmula d'aquests textos?

L'honestedat absoluta, però això només arriba quan tens el màxim d'informació possible per emetre un judici. També risc, valentia, no autocensurar-se... Però no hi ha un paràmetre unificador i crec que aquesta és una de les claus de l'èxit. No hi ha patró. Un dia serà una faula, un altre dia un conte, o bé agafaré uns versos de Leonard Cohen...

És conegut el teu vessant de fan de la música rock. T'influeix això, a la feina?

Sí, sí. L'actitud és absolutament rockera. És una qüestió d'actitud.

Alguna vegada t'has penedit d'algun dels editorials?

Potser m'ha faltat una frase o hi ha un adjectiu que no hi hauria de ser...

Res més greu que això? No has volgut mai haver-ne llençat cap a la brossa?

Miro de treballar a consciència aquests quaranta minuts perquè això no em passi.

Els editorials destil·len un cert pessimisme...

Sí que és veritat que en la selecció del llibre hi ha els grans hits que, junts, formen un retrat molt determinat. Segurament els que falten són els que valoren altres coses. Però ja ho cantava Dylan: aquests són uns hard times , temps durs. Estem en un moment de crisi econòmica, energètica i sistèmica.

Sovint escrius des de la indignació.

És que els nostres líders no van saber ni dir-nos que això estava canviant ni dir-nos on era la sortida del pou. I penso que l'exigència és un tret molt característic dels catalans. S'ha de mostrar aquesta exigència de país, i ser exigent amb el poder.

Aquesta recopilació permet descobrir quina és la teva ideologia?

El llibre és fantàstic perquè ningú no em pot situar en cap lloc.

Això a partir d'una voluntat d'ocultació conscient?

No, no. Només sóc del Barça i de l'Springsteen. La resta m'ho miro des d'un punt de centralitat de país. Quan et mostres transversal, no hi ha aquest problema. Això sí, a mi m'anirà malament sempre. Quan tu no ets de ningú, tothom entén que no ets dels seus.

Però reivindiques que és l'única manera de treballar lliurement.

Deia Pla: "Però vostè té diners? No? Doncs no podrà escriure el que vulgui". Jo ja he mostrat un tarannà i he tingut una trajectòria a la televisió des de fa una pila d'anys, i em plantejo la feina només a partir d'aquesta llibertat.

Renovaràs un tercer any?

Com que no depèn de mi, no m'hi obsessiono, tot i que hi estaria disposat. El que sé és que mentre faci el programa, serà d'aquesta manera. Si el mires comparativament, i que se'm perdoni la immodèstia, és el més potent. I deixarem una carcassa que se seguirà en el futur.

Hauríem de saber què costa El matí , ja que l'emet un mitjà públic?

No dic que no. Però si fem els números de la ràdio pública cal fer-los de veritat, explicar-los tots, i contraposar-ho al model de futur que es vulgui tirar endavant.

Et veurem aviat a la televisió?

Si l'oferta és bona i es pot compatibilitzar, sí. He rebutjat una cosa clarament incompatible. Però n'hi ha una altra que estic estudiant.