DÍGITS I ANDRÒMINES

Sant Jordi, cada any una mica més digital

Les xifres de negoci del llibre electrònic encara són aquí molt modestes

Aquest diumenge hi haurà un tipus de lector habitual de llibres que no podrà fer cua al davant del seu autor preferit perquè li firmi un exemplar de la seva obra més recent, perquè si l’ha comprat ho haurà fet virtualment. És el consumidor de llibres digitals, una categoria editorial que va guanyant terreny de manera discreta però continuada.

Mentre que l’any 2015 -l’últim del qual el ministeri de Cultura facilita xifres- es van editar a Espanya un total de 79.397 títols, seguint la tendència a la baixa que es manté des del rècord històric del 2010 (114.459 títols editats), la quantitat de títols electrònics ha seguit creixent. Els 4.500 que van sortir a la venda l’any 2006 s’han multiplicat per cinc en una dècada: el 2015 se’n van publicar 22.280, és a dir, un 28% de tots els llibres editats. Amazon Kindle, la plataforma líder del sector, va obrir l’any 2011 a Espanya amb 22.000 títols en castellà i ara ja n’ofereix 175.000, més 5.500 en català.

Igualment augmenta el nombre de dispositius específics per llegir, els anomenats e-readers. Statista estima que l’any passat hi havia a l’Estat cinc milions d’aquests aparells i que aquest any acabarà amb 300.000 més. A més, preveu que el 2021 seran sis milions d’unitats. A aquests cal afegir-hi la lectura en dispositius multifuncionals, sobretot smartphones i tauletes tàctils, que s’ha incrementat considerablement en els últims mesos, segons fonts del sector.

Xifres modestes

Tot i això, les xifres de negoci del llibre electrònic encara són aquí molt modestes. Es calcula que menys del 5% dels llibres que es venen a Espanya són digitals: uns tres milions d’exemplars a l’any contra gairebé 60 milions de llibres impresos. Aquesta proporció està molt per sota del 30% dels EUA i el 18% al Regne Unit. I com que el preu de les edicions digitals és més baix, el seu pes sobre el volum total de facturació és encara inferior, al voltant del 3% de les vendes.

El preu és un dels motius que sovint es mencionen com a fre per al creixement de la lectura digital. L’edició electrònica d’un llibre de nova publicació acostuma a vorejar el 75% del preu de l’edició impresa, i no sembla que els editors -que són els que estableixen el preu de venda al públic- tinguin intenció de rebaixar-lo com els aconsella Amazon, conscient que la lectura -com Albert Om apuntava ahir a la contraportada de l’ARA- ha de competir amb el temps dedicat a les sèries de televisió, les xarxes socials i els videojocs.

En qualsevol cas, els estudis fets amb consumidors indiquen que la gent no està disposada a pagar més de 10 euros per un llibre electrònic, encara que sigui una novetat editorial, probablement perquè consideren que l’estalvi en impressió, emmagatzematge i distribució s’hauria de repercutir en el preu de venda, i no valoren el que ells mateixos estalvien en espai i guanyen en comoditat.

En aquest sentit, l’altre gran inconvenient de la lectura digital -si més no aquí-és la poca flexibilitat. Un llibre de paper es pot regalar o deixar en préstec, mentre que les edicions digitals estan vinculades al perfil del comprador i als seus dispositius. I tampoc sembla que això hagi de canviar a curt termini, més enllà d’iniciatives puntuals com el servei read while it ships d’Amazon, que t’envia en format digital el 10% inicial del llibre de paper que acabes de comprar perquè puguis començar a llegir-lo abans de rebre’l. És significatiu que els editors no permetin fer el mateix que amb els CD de música, que et pots descarregar totalment en format MP3 just després de comprar-los.

Particularitats del llibre digital

Hi ha un parell de fenòmens destacables en el camp dels llibres electrònics. El primer són les modalitats de tarifa plana, per llegir tants llibres com siguem capaços pagant una quota fixa. Kindle Unlimited d’Amazon ofereix un milió de títols -majoritàriament en anglès, una quarta part del seu catàleg digital total- per 9,99 euros mensuals. I l’espanyola Nubico, de Telefónica i Círculo de Lectores, té 15.000 llibres i 40 revistes per 8,99 euros al mes. Amazon assegura que Kindle Unlimited està servint per “legalitzar” lectors digitals que fins ara omplien els seus aparells amb llibres piratejats: el gegant del comerç electrònic ha comprovat que molts clients de dispositius que abans no compraven llibres ara s’han abonat al servei. I també que els subscriptors de Kindle Unlimited no només llegeixen un 30% més de llibres, sinó que dediquen un 30% més de temps a llegir-ne.

L’altre fenomen en matèria de lectura digital és el de l’autopublicació, on els autors esquiven l’editor professional i s’editen ells mateixos les obres en format digital. El 40% dels 100 llibres electrònics més venuts a Amazon Espanya són autopublicats, en part gràcies al preu, que voreja els 3 euros.

Inicialment, aquesta modalitat es considerava vinculada a autors sense prou qualitat per interessar cap editorial convencional, però també ha servit per donar a conèixer escriptors: Marcos Chicot, el finalista de l’últim premi Planeta, es va estrenar autopublicant-se, i hi ha segells editorials centrats en la publicació de llibres nascuts en suport digital.

D’altra banda, en l’últim any i mig han sorgit els que Amazon denomina “autors híbrids”, escriptors d’èxit que combinen l’edició tradicional i l’autopublicació. Per exemple, Matilde Asensi té cedits els drets d’edició en paper a Planeta, però es reserva els drets digitals, mentre que Rosa Montero fa servir l’autopublicació per mantenir vius els seus títols antics que ja no tenen sortida en suport imprès.

El que és indiscutible és que el llibre digital no desplaçarà l’imprès com alguns il·luminats havien pronosticat. Fins al punt que els lectors digitals més empedreïts ens hem de seguir conformant sense poder llegir alguns títols com ens agradaria. Inclosos uns quants dels que han sortit en català aquest Sant Jordi.

Més continguts de