Assaig amb victòria de l’Espanyol abans de l’assalt a la final de Copa
BarcelonaNo era la tornada de Copa del Rei. No encara. Però ahir més d’un espectador al Power8 va imaginar-se que el patiment dels últims minuts contra el Còrdova era el que es pot viure dimecres contra l’Athletic. Que l’agonia per mantenir l’1-0 i retenir els tres punts era idèntica a la que podran sentir amb idèntic marcador davant els bascos per aferrar-se a la final. La Lliga no va ser un obstacle inoportú abans de la Copa sinó que va acabar sent un assaig general. Un assaig amb victòria.
En les hores prèvies s’havia jugat a amagar la tornada de Copa sota l’estora, com si a l’entrada de l’estadi l’afició realment tingués ganes de pensar en el Còrdova i no en l’Athletic. Una jornada de Lliga avançada a divendres, amb la classificació força ben encarrilada, era una crida a la racionalitat que als periquitos no els venia de gust. Però, un cop posats, no va haver-hi més remei que centrar-se. A l’equip li va costar tota una part encarrilar el partit i després va ser incapaç de sentenciar davant un Còrdova orgullós i lluitador. Va ser impossible fantasiejar abans d’hora.
Tampoc va ajudar a viure el present un partit travat i treballat, malgrat que, des de l’onze, Sergio González semblava que enviava avisos d’alerta. El tècnic no va reservar cap dels seus homes forts a la Lliga -amb permís de Víctor Sánchez i Stuani-. Hi eren tots, especialment Lucas Vázquez i Sergio García, que tornava a l’equip després de la sanció. L’onze era potent, recordava que els punts no podien escapar-se.
Però els primers minuts van ser dispersos, amb dificultats per als dos equips d’encadenar prou passades per construir atacs amb seny. Xocs i disputes feien lletja la batalla i anaven tallant el ritme. L’Espanyol, amb més control de la possessió, va anar domant el partit per portar-lo al seu terreny contra un Còrdova intens que anava esgarrapant. Fins que al minut 42 una pilota penjada d’Héctor Moreno al cap de Caicedo es va transformar en un remat des de la frontal d’Abraham per fer l’únic gol del partit.
Passar pels vestidors amb avantatge va canviar la cara de l’Espanyol. Els blanc-i-blaus van cedir el protagonisme al Còrdova, i es va obrir la porta del contraatac. Els locals volien sentenciar el partit a la carrera, però veien necessari assumir més prudència. Els andalusos van acceptar el repte de portar el pes del partit i van anar acumulant arribades. Xut creuat, remat llunyà, jugada d’estratègia. Els de Djukic, amb desig de no enfonsar-se tant a la cua de la classificació, van intentar l’empat amb desesperació però l’Espanyol va sobreviure a tot. Fins i tot a una triple ocasió, amb dos remats alts de Bebé i un de Crespo al travesser, per acabar celebrant l’1-0. Un marcador que valdria una final de Copa. ¿I si dimecres hi ha el mateix somriure de satisfacció?
