Publicitat
Publicitat

LA FINAL DE MESTALLA

Un gol de Cristiano en la pròrroga dóna la Copa als blancs en una final elèctrica

El Barça juga i el Madrid colpeja Per l'esquena

Al'equador dels quatre partits entre el Barça i el Madrid, el conjunt blanc ja s'ha apuntat dos èxits: ha guanyat una Copa del Rei -la primera des de el 1993- i ha perdut la por al Barça. Per això va arribar Mourinho, per guanyar títols i per canviar els conceptes futbolístics d'un club que ha entregat la seva fortuna al contraatac, la defensa i l'agressivitat malcarada.

En una nit que semblava no tenir fi, el Madrid va derrotar el Barça gràcies a un gol de Cristiano Ronaldo en la pròrroga i ha canviat de dalt a baix l'escenari d'aquest obra.

Mestalla va viure una final plena de matisos, amb un munt de petites històries i de canvis tràgics de destí. Va començar imposant la seva llei el Madrid. En la segona part el Barça va recuperar el seu joc encisador i va tenir a tocar el triomf amb un gol anul·lat a Pedro. I en la pròrroga, Cristiano va fer el gol del triomf, gol que també serà recordat per la mala educació de Pepe, que va emular Schuster el 1983 fent botifarres.

Guardiola vol convèncer, i Mourinho vol fer por. Tots dos tenen la mateixa feina, però l'entenen d'una manera diferent. I les seves idees topen a la gespa.

I la gespa de Mestalla va viure un partit escapçat en dues parts. La primera va ser blanca i la segona tota blaugrana. Mourinho, agradi o no, va guanyar la partida tàctica en els primers 45 minuts i va posar contra les cordes un Barça que no va xutar ni un sol cop entre els tres pals. Els blancs en canvi, van posar a prova un Pinto sempre atent i Pepe fins i tot va enviar la pilota al pal als 44 minuts amb un cop de cap imponent que va fer tremolar els fonaments de l'estadi de Mestalla.

Els blancs pressionaven més a dalt i es mostraven com un bloc amb confiança. Amb Özil com a única novetat, el Madrid sempre tenia a dos o tres homes sobre els creadors blaugrana. Tapaven espais, aïllaven a Villa i Pedro, i obligaven Messi a rebre massa lluny. Xavi i Iniesta quedaven ofegats, no podien trobar espais, ja que de seguida eren eclipsats per un equip blanc físicament impecable. Agressius, els deixebles de Mourinho guanyaven les pilotes dividides, pressionaven per tot el camp i un cop recuperaven la pilota feien molt de mal a l'esquena de la defensa, amb Özil fent assistències i Cristiano i Di Maria corrent com esperitats.

La final de Copa, però, no deixava de ser la segona part del duel a quatre actes entre els dos equips, i els jugadors dels dos equips es van encarregar de recordar-ho, des de la primera jugada topaven, protestaven i es deien de tot. Undiano Mallenco, molt pressionat, es trobava enmig de discussions que havien començat amb un altre àrbitre i un altre dia. Cada falta era pressionada i, segurament, Pepe va veure la groga que mereixia veure dissabte en una falta lleu a Pedro. Tanta discussió beneficiava un Madrid que sabia que era clau aturar la fluïdesa en el joc blaugrana. Ja fos tapant espais o parant el rellotge.

Després d'haver patit de valent, d'haver-se sentit estrany amb la samarreta de sempre, no havia ni trepitjat l'àrea de Casillas, el Barça va renéixer i va superar en tots els aspectes el Madrid . Amb el rival més cansat, Messi va firmar una segona part increïble.

Xavi i Iniesta van donar velocitat a la pilota superant línies de pressió blanques i només Casillas va evitar que el Barça marqués. I quan Pedro ho va fer després d'una jugada de ciència-ficció de Messi, uns centímetres van decretar que estava en fora de joc.

Mourinho va donar entrada a Adebayor per baixar pilotes, i el Madrid va assolir el seu objectiu: arribar a la pròrroga, amb algun ensurt a la contra inclòs. Però no rebre cap gol va donar confiança als blancs, que van colpejar amb una contra en què Di Maria va centrar i Cristiano va elevar-se per marcar amb un cop de cap preciós. Guardiola va buscar energia a la banqueta perquè faltaven forces, però la prorroga va ser un acte final ple de frustració ja que no es va trobar l'escletxa. El repte, ara és més gran que mai. Mourinho té set vides, però el Barça pot tornar el cop en pocs dies. Si ho fa, el Madrid salvarà temporades amb una Copa. I com deia Josep Guardiola, aquests no fallen.

Per a més informació sobre el partit

www.ara.cat/esports/barça

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT