Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Benvinguts al vilanovisme

Després de conèixer el calendari de Lliga, Tito Vilanova comentava al seu entorn que, de l'arrencada del campionat, el partit que més recança li feia era el desplaçament a Getafe a la quarta jornada. Sabia que en els últims anys no havien sabut ni trobar el forat a la defensa ni el desllorigador per trencar el mur de l'equip que juga en aquest estadi atrotinat que gosen anomenar coliseu i que, per més inri, porta el nom d'un demòcrata desagraït com Alfonso Pérez Muñoz, el nou heroi de la caverna mediàtica.

Vilanova encara es va amoïnar més després de veure com el Reial Madrid no podia evitar patir la remuntada al camp del Getafe en un partit que, al descans, podia haver sentenciat l'equip de Mourinho. A sobre, l'entrenador del Barça sabia -pel seu històric de quatre anys assegut al costat de Guardiola- que després dels partits de seleccions del mes de setembre, a l'equip li costava Déu i ajut treure bons resultats a la Lliga. I, per si tingués pocs problemes, el virus FIFA el castigava amb una grip de Jordi Alba i les lesions musculars de jugadors de vidre com Alexis Sánchez i Andrés Iniesta.

Lliçó de personalitat

Davant de tot això, i sabent que s'hi jugava molt, Vilanova va donar una lliçó de personalitat, de risc i de seguretat en dos aspectes. A la vigília, a la roda de premsa, va demostrar valentia quan va dir que aquesta cançó de l'enfadós del virus FIFA, que tant ens agrada als periodistes, es combat guanyant el partit. Sense excuses, ni subterfugis. Després, la gran prova en què Vilanova ha d'esvair els dubtes que encara pugui generar va ser l'alineació d'ahir. Conscient que s'hi jugava molt, va sortir al camp amb una davantera Tello-Cesc-Pedro que no sembla la tripleta destinada a jugar la final de Wembley del 25 de maig. Quan semblava que, per les baixes, l'entrenador només podia fer un onze possible, va deixar Messi a la banqueta, sabent que a ell també l'ha de dosificar.

Rotacions rodones

De fet, Mascherano i Alves, que també havien travessat mig món, també van seure a la banqueta. Adriano, en canvi, v a haver de jugar per la malaltia de Jordi Alba. La jugada li va sortir perfecta. No només perquè Adriano va tornar a obrir la llauna, com en l'últim partit abans de l'aturada contra el València, sinó perquè quan Vilanova va decidir posar al camp Messi i Villa, la defensa del Getafe ja estava tan desgastada que es van poder lluir. Villa es motiva a base de gols, Cesc va pujar l'autoestima, Montoya se sent útil i es recupera un Thiago que serà clau al mig del camp pel temps que ha de venir. Ho guanya tot i dosifica l'equip perquè som a la tardor i els títols cauen a la primavera.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT